Carmina Tortajada (actriu): "Lorca és una lliçó obligada per a tot amant del teatre".

Entrevistem a les actrius Carme Dosch i Carmina Tortajada

Carme Bosch i la cerdanyolenca Carmina Tortajada representen l'obra teatral de "Rosita", una visió lliure de "Doña Rosita la soltera o el lenguaje de la flores", de Federico García Lorca. Es tracta d'un treball que es va estrenar a la sala La Planeta de Girona i que s’ha vist a la 25ª Mostra de Teatre de Barcelona. L'obra arriba a Cerdanyola el pròxim 12 de març i s'inclou en el programa d'activitats del Dia Internacional de les Dones. Parlem amb les actrius. 

 

Què explica "Rosita"?

Carmina: Doña Rosita és una jove enamorada de la seva parella que ha de marxar a Amèrica. Ell li demana que l'esperi perquè tornarà i ella decideix esperar-lo tota la vida. L'obra representa com Rosita viu un amor que arriba a la desesperació durant una llarga espera. Rosita decideix renunciar a viure per esperar. És una obra que té un monòleg final meravellós i en el que fem aparèixer a Rosita on treu del seu cor tot el que ha viscut en la seva vida i durant aquesta espera.

A qui interpreten Carmina Tortajada i Carme Bosch?

Carmina: Rosita viu amb la seva tia i la mestressa de la casa. Nosaltres representem la vida d'aquests dos personatges i vivim l'amor de Rosita a través d'aquestes persones que són qui l'han estat cuidant tota la vida.

L'obra que presenteu és una obra original de 18 personatges. Com es pot convertir una obra clàssica de 18 personatges en un muntatge de petit format amb només dues actrius?

Carmen: La nostra idea no era fer l'obra seguint el text íntegre de Lorca. Volíem explicar el que era essencial: com és possible que algú decideixi perdre la seva vida perquè ha fet una promesa? Volíem ensenyar la negació davant la vida.
Carmina: Hi ha personatges que han lluitat molt per sortir a l'escenari com, per exemple, el nuvi i la veu del poble. De totes maneres, ens l'hem enginyat per fer-los aparèixer, d'una manera o una altra. Al final, tothom ha entès molt bé l'obra i creiem que és bastant fidel a la història original.

Dieu que aquesta és una proposta molt poc convencional. Per què?

Carmen: La proposta estètica d'aquest espectacle és molt poc típica. La història està clara, però la proposta visual és molt original i poc tradicional. Es tracta d'un escenari buit, els elements que utilitzem són mínims i el text de Lorca és el que més vesteix aquesta escena buida. A més, tot el que passa ho fa sempre als ulls del públic, no hi ha entrades ni sortides. Crec que aquest muntatge també pot interessar a la gent que busca propostes diferents i alternatives.

L'obra "Doña Rosita la soltera o el lenguaje de la flores" és una obra que entra dins del repertori d'obres de Lorca que critiquen la societat patriarcal i masclista d'aquella època. Hi esteu d'acord?

Carmina: Totalment. Rosita era capaç de plorar per coses que les dones ja ni ploraven de tan acostumades que estaven a viure amb aquelles càrregues. Per exemple, Bernarda Alba, Yerma o la història que explica Bodas de Sangre. Totes elles són dones castigades i Lorca sempre enfocava aquest problema.
Carme: Per descomptat. A més, tots aquests textos de Lorca són de principis del segle XX i ara veiem com aquest dramaturg aconsegueix ser atemporal. El que hem fet nosaltres a "Rosita" no és situar l'acció a principis del segle XX. El fonamental d'aquesta obra ara no és el fet que Rosita no es casi sinó que es quedi tota sola. Abans, quan una dona es quedava soltera, quedava marcada per sempre. Això avui en dia no interessa. Si una dona no té parella no passa res. L'espectador contemporani que veu la nostra obra ho pot entendre des d'aquesta òptica més moderna.

Però avui en dia l'estigma de "solterona" segueix existint, igual que moltes barreres socials referents a la solteria de la dona: ja en tens 30 i encara no t'has casat, no tens fills...

Carmen: Per desgràcia segueix passant, no ha desaparegut totalment, però una dona que ara no té parella no té l'estigma que tenia abans. La pressió social amb les dones sempre és més potent que amb els homes. Això no ha canviat.
Carmina: Aquest residu que queda de censura a la dona soltera crec que està en l'ànima de cada una. Ja no és tant la societat sinó que són les petites autoexigències de cada una, com pensar que se'ns està passant l'arròs. Crec que és una cosa que ens ve d'arrel i que podem elegir escoltar-ho o no.

A "Rosita" també hi són molt presents els mites de l'amor romàntic, d'aquesta llarga espera de l'estimat. Com creieu que ha evolucionat aquesta concepció de l'amor actualment?

Carmen: Cada una de nosaltres viu l'amor romàntic amb un diferent grau de realitat. Està clar que Rosita està instal·lada en una idea d'amor romàntic etern, fidel i durador que no es correspon amb la realitat. Ella podria haver decidit passar pàgina i conèixer algú altre.
Carmina: Actualment el llenguatge d'amor ha canviat perquè també ha canviat el pensament. L'amor ja no se centra en la imatge de la dona fràgil que està esperant. També s'ha perdut una mica de sensibilitat, però, per exemple, se segueixen enviant flors. Encara queda una reminiscència d'aquest llenguatge d'amor.

Com sorgeix aquest monòleg a dues veus?

Carmina: Amb la Carmen tenim la mateixa edat i una visió molt semblant de la vida i del teatre i trobar algú que et segueixi en un projecte així és un miracle, és com trobar parella... (riu). El teatre era com un carro que havíem perdut, les dues vam començar en aquest món fa molts anys i, com que ara som el més joves que serem mai en el que queda de la nostra vida, volíem tornar-hi. Encara tenim temps de casar-nos de nou... Per seguir una mica el símil de la història.
Carmen: La complicitat que tenim és fonamental. A més, no teníem pressa perquè sortís a la llum. Volíem contar-ho tot així com ho hem contat i feia anys que ho estàvem preparant.
Carmina: A més, hem comptat amb un director, Pep Vila, que té molta afinitat tant amb Lorca com amb nosaltres. Ha entès molt bé la visió del que volíem i ha estat un procés creatiu molt satisfactori.

Per què Lorca?

Carmen: Lorca sempre ha estat el nostre amor secret, no és així, Carmina?
Carmina: A qualsevol proposició de Lorca, jo mai li diré que no. Lorca és una lliçó obligada per a tot amant del teatre, de poder apropar-se a ell i poder-lo absorbir com una esponja. És un comunicador de l'ànima. Tots els amants del teatre senten la crida de Lorca en algun moment.

Carmina tu vas començar la teva carrera artística al Teatre Ateneu. Què significa per tu presentar aquesta obra aquí a Cerdanyola, on va començar tot?

Carmina: És com un renaixement. Quan jo començava ni tan sols hi havia escola de teatre a la ciutat. Vaig ser una de les que reclamàvem la creació de l'Aula de Teatre de l'Ateneu. És una benedicció haver començat allà i ara tornar a rebre l'abraçada de la gent que ha estat al meu costat fa tant de temps.

Futures obres?

Carmen: El que ens ha portat fins aquí ha estat la necessitat de tornar al teatre. La fam del teatre és una cosa que sempre està dins nostre. Ara aquest espectacle està començant perquè l'any passat el vam estrenar just un dia abans de l'estat d'alarma, l'endemà estaven tancant els teatres. Ara volem que "Rosita" tingui una llarga trajectòria.
Carmina: Tenim algunes coses que se'ns vénen al cap, però aquest és el moment de donar-li vida a la Rosita. Hem treballat molt perquè surti a la llum i tiri endavant.

Ara que mencioneu la pandèmia, què en penseu de la gestió del govern referent al sector cultural?

Carmen: La cultura sempre ha estat el darrer que li ha importat a un govern i durant la pandèmia el que s'ha demostrat és que la cultura ha estat realment necessària. Alguns dels espectadors ens han dit moltes vegades: gràcies per haver fet això". En un moment de tanta obscuritat és necessari poder anar a un lloc on t'expliquin una història que et toqui l'ànima. I això els governs i les autoritats no ho estan cuidant com haurien.
Carmina: És paradoxal el bé que ens fa la cultura i ja no només el teatre, sinó la música, que tant hem necessitat per mantenir el seny moltes vegades durant aquest confinament, i que sigui la menys cuidada.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.