Mentre al parc Xarau s'apilaven mobles que cremarien hores més tard, els jardins de Ca n'Ortadó inflamaven amb la màgia de les il·lusions infantils. Un contacontes feia les delícies dels més petits amb històries sobre Sant Joan, fogueres i la flama del Canigó. Nens i nenes convertits en ratolins, un ós, un conill o una abella han estat part activa de les faules narrades des de la proximitat i la participació.

A l'exterior, la Colla Jove de Diables feia temps a la plaça Sant Ramon. Per matar l'estona fins que no arribava la preuada flama, els diables s'entretenien petant la xerrada i encenent alguna traca de tant en tant. Amb cert retard respecte a l'hora acordada els membres del Club d'Esports de Muntanya (CEM) arriben a la plaça esgotats però amb l'objectiu complert. Porten la flama del Canigó, el tresor que han anat a buscar al cim de la muntanya pirenaica.

Dos petits excursionistes porten la flama a la Puput diabòlica i, poc després, la cercavila es posa en marxa. L'avantguarda la dirigeixen els diables i els segueixen els herois del CEM. L'expedició la tanquen els Arriers de Sant Antoni, que porten un cavall carregat de fusta que mira de controlar la por a les explosions.

El cercavila baixa el carrer Sant Ramon i a la plaça Francesc Layret els castellers, l'esbart dansaire i Batúcamela preparen la propera actuació. Quan la comitiva arriba, els primers que homenatgen la flama són dues parelles de l'esbart de Sant Marçal. Després, els Martinets aixequen un pilar que mantenen amunt fins que els infants de les entitats culturals lliuren la Flama del Canigó a l'alcalde Escolà i la regidora Elvi Vila, que la col·loquen dalt d'un escenari.

Des d'allà, el foc nord-català guaita com un representant del Arriers de Sant Antoni llegeix un missatge de l'activista cultural Toni Ayala, que reivindica la unió dels Països Catalans, l'enfortiment de la cultura popular i la bona relació entre Catalunya i Occitània. La colla gegantera i l'agrupació cultural sardanista li fan el relleu.

A partir d'aquí comença la segona fase, cal portar la flama fins a la foguera del Parc Xarau. És el moment de Batúcamela, que es llueix i acompanya els diables fins al destí. Amb calma van fent metres i, arribat el moment, cedeixen el protagonisme als reis del foc, que encenen les seves carretilles.

Finalment la flama del Canigó ha arribat a Xarau i ja es pot encendre el que serà una gran foguera que corona un espantaocells. Amb el foc cremant, és hora de sopar i d'entregar-se a la nit més curta de l'any.
