Comèdies, drames i obres premiades a la nova programació del Teatre Ateneu

El Teatre Ateneu encara el 2023 amb una nova programació teatral a Cerdanyola del Vallès. Entre les obres d'aquest any hi ha propostes de companyies locals i professionals. Durant els pròxims mesos també està previst que s'hi afegeixin espectacles musicals i de dansa d'entitats com l'Orquestra de Cambra, l'AMCV o la Casa de Andalucía.

Destaquen els muntatges del Grup Artístic Teatral (GAT) de Cerdanyola i els protagonitzats per actors de renom com Joan Pera, Ariadna Gil, Abel Folk o Jordi Rios. Les entrades es poden comprar al web del teatre. 

20 de gener, 20 h
Strip Poker

Text: Jean Pierre Martínez
Direcció i interpretació: Montse Torio, Lluís Tusell, Laura Bros i Lluís Grau (Grup Artístic Teatral)

A Strip Poker, una parella convida als seus nous veïns per conèixe'ls, però el sopar arriba a convertir-se en un autèntic malson. Aquesta comèdia mostra amb ironia la falsedat de les relacions socials i, fins i tot, les matrimonials que només poden assolir una forma de pau hipòcrita per mitjà del secret i la mentida.

 

27 de gener, 20 h
UNA TERÀPIA INTEGRAL

Text  i direcció: Cristina Clemente i Marc Angelet; Interpretació: Abel Folk, Àngels Gonyalons, Roger Coma i Laura Porta; Durada: 80 min

En Toni Roca fa més de deu anys que imparteix un curs intensiu de quatre setmanes per aprendre a fer pa. Hi ha poques places i bufetades per apuntar-s’hi. Tres nous alumnes s’han apuntat al curs d’enguany, amb interessos, voluntats i moments vitals totalment diferents. Volen aprendre a fer pa, però el mètode parteix d’una simple i estranya premissa:  “Per fer un bon pa, no cal tenir la millor farina o el llevat més fresc, per fer un bon pa, cal estar bé amb un mateix: som el pa que fem”. Així de simple. Una crosta poc cruixent pot ser sinònim de problemes laborals, una molla massa densa segurament és indicatiu d’una crisi de parella, un pa insuls només pot ser producte d’una vida sexual insatisfactòria.  Si vols fer bon pa, has d’arreglar allò que a la teva vida no funciona.  I el curs garanteix que, després d’aquestes sessions, l’alumne en sortirà  fent un pa excel·lent.  El sistema d’aprenentatge és molt heterodox. Els alumnes fan molt més que amassar o controlar la temperatura del forn: es confessen, ploren, riuen, criden i s’alliberen.  Les millores en el pa -i en la vida- es fan evidents de seguida.

 

24 de febrer,  20 h

Cunyades

Text i direcció: Ramon Grau: Interpretació: Àngels Bassas, Mònica Pérez, Fermí Fernàndez i Jordi Rios. Durada: 70min

Quan en Manel Planas, propietari de la “Impremta Planas i Fills” es mor, el negoci passa a mans dels seus dos fills, en Pere i en Pau, de caràcter afable i que sempre s’han portat molt bé entre ells. No és el cas de les respectives esposes: la Berta i la Sara són dues cunyades que sempre es barallen, són absolutes dominadores dels seus marits i, quan desapareix el patriarca, veuen l’oportunitat per conquerir les regnes del negoci. La lluita entre cunyades tot just acaba de començar, i tindrà un desenllaç inesperat.
Un vodevil que busca l’humor a través d’una història divertida que es va embolicant a cada acte interpretada per actors i actrius coneguts habituals del Polònia.

 

10 de març, 20 h

Cadires

Dramatúrgia i Direcció: Albert Arribas.  Amb Oriol Genís i Mont Plans; Durada: 75 min

La Mont Plans i l’Oriol Genís són dues bèsties escèniques de pura raça, capaces d’omplir amb la seva sola presència qualsevol escenari. Memòria viva de mig segle de teatre català, el seu impressionant ofici d’actor traspua un compromís insubornable i un amor il·limitat per una professió que sovint bascula de l’efervescència al desdeny amb una rapidesa ferotge.

Veure l’Oriol i la Mont damunt un escenari és re-connectar d’immediat amb l’essència, amb la màgia del fet escènic. Fruit d’una saviesa conreada durant centenars d’espectacles i milers de funcions, cada gest seu per molt mínim que sigui, cada paraula pronunciada per més simple que sembli, de seguida esdevenen una veritable celebració d’aquest art de la presència que és el teatre.

En un moment en què els escenaris s’omplen de testimonis reals que reclamen ser atesos en la seva urgència simbòlica inqüestionable mentre les ficcions campen impunement pels indrets on es prenen les decisions que afecten les nostres vides, Cadires és un homenatge al vell ofici d’aquests éssers tan fràgils i fascinants que són els actors i les actrius. Amb les seves divertidíssimes vicissituds i les seves dramàtiques precarietats. Amb les seves pantomimes i les seves mitges mentides. Amb la seva meravellosa humanitat.

 

24 de març, 20h

Amèrica

Text: Sergi Pompermayer; Direcció: Júlio Manrique; Interpretació: Joan Carreras, Mireia Aixalà, Tamara Ndong, Marc Bosch, Aida Llop, Carme Fortuny Durada: 90 min

L’onze de setembre de 2021, una important família de l’alta burgesia barcelonina rep una visita inesperada que farà sortir a la llum el secret més terrible de la història familiar. Una visita que provocarà un viatge per tres segles i tres continents que han marcat la història de casa nostra. Una visita que farà que res torni a ser igual.

 

14 d’abril, 20h

Encara hi ha algú al bosc?
Quan acaba una guerra?

Dramatúrgia: Anna Mª Ricart; Direcció: Joan Arqué;  Interpretació: Ariadna Gil, Montse Esteve, Òscar Muñoz, Magda Puig, Judit Farrés, Pep Pascual i Erol Ileri; Producció: Col·lectiu Cultura i Conflicte; Durada: 100 min

Tens por? Li vam preguntar. I ella, a qui estàvem gravant al bosc que rodeja casa seva, ens va dir: “Tinc la sensació que encara hi ha algú aquí dins”. La Nevenka és una de les dones amb qui hem parlat. És croata i va ser violada per un militar serbi. Però també hi ha la Milica, una dona sèrbia violada per militars croates. O la Meliha, una dona musulmana que... No importa el bàndol on les va col·locar la guerra, no importa el seu origen o la seva religió; a la guerra de Bòsnia moltes dones van ser violades per militars de les tropes “enemigues”. Tots van utilitzar el cos de les dones com a arma de guerra.

I potser sí que el 1995 es van abaixar les armes i ara ja no apunten ningú, però la guerra, almenys per a elles, no ha acabat. La guerra continua present en els seus cossos, en els seus fills, en la seva vida quotidiana... i també en la falta de justícia. Totes reclamen justícia encara, vint-i-cinc anys després. Totes reclamen que s’escolti la seva veu. I se senten menystingudes. Les dones amb qui hem parlat s’imaginaven una vida futura que mai han tingut perquè va començar una guerra.

Finalista als Premis MAX 2021 a la millor dramatúrgia. Anna Maria Ricart Codina, Premi a la Millor Dramatúrgia dels Premis de la Crítica 2021.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.