Comença el festival Empíric de ciència i literatura a Cerdanyola

El Festival Empíric s'ha posat en marxa a Cerdanyola del Vallès i s'allargarà fins al 20 de novembre oferint tallers i conferències a diferents espais de la ciutat. El dissabte 12 es va fer l'acte d'inauguració del festival al Sincrotró ALBA.

  Consulta el programa d'activitats de l'Empíric

Inauguració al Sincrotró

Les entranyes del Sincrotró Alba, just davant d’una de les seves línies de llum sincrotró, va acollir la presentació de l’Empíric, un festival que ha arribat a Cerdanyola i sembla que per quedar-se. L’alcalde, Carlos Cordón, el director general de Recerca de la Generalitat, Joan Gómez, la directora del Sincrotró Alba, Caterina Biscari, i el regidor de Cultura, Óscar Pons, van ser els encarregats d’inaugurar el Festival de Literatura i Ciència Empíric el dissabte a la tarda.

L'alcalde Carlos Cordón va destacar el compromís del seu govern amb “la ciutat del coneixement que és Cerdanyola, un lloc privilegiat que disposa d’una instal·lació puntera tecnològica i científicament com el Sincrotró i la resta d’agents estratègics com la UAB, centres d’investigació, Parc Tecnològic, Eurecat...”. A més, l’alcalde es va referir a la complicitat entre administracions per impulsar la futura ampliació del Sincrotró”.

Joan Gómez, director genera de Recerca i professor de filologia clàssica a la UAB va definir l’Empíric com “una extraordinària iniciativa, una gran troballa de ciència ciutadana” i li va augurar “un èxit total”. Gómez va fer ús de les arrels llatines i gregues de les paraules ciència i literatura per demostrar que la una sense l’altra no s’entenen i es necessiten.

L’escenari de l’acte d’inauguració de l’Empíric va ser l’interior del Sincrotró Alba, “un instrument que serveix per resoldre els reptes de la societat” va destacar la seva directora, Caterina Biscari, qui afegia que al Sincrotró s’investiguen des de materials, bateries, medicaments o art. Biscari també va referir-se al paper del Sincrotró en una crisi mundial com la que ha provocat el COVID obrint les seves portes en ple confinament per treballar en la investigació de la vacuna o el paper essencial que tenen en la investigació del canvi climàtic.

Primeres taules rodones

La directora del Sincrotró va ser, a més a més, una de les participants en la primera de les dues taules rodones que es van celebrar. Biscari va compartir deliberacions amb Martí Domínguez, doctor en Biologia, escriptor i recent guanyador del Premi Proa, i Salvador Macip, investigador, escriptor i comissari de l’Empíric. Tots tres van reivindicar la importància d’enderrocar el mur entre ciència i literatura, de crear lligams, enfortir complicitats i aparellar les dues disciplines perquè la societat sigui capaç de mirar i sensibilitzar-se amb el coneixement científic i la importància que suposa la ciència a la vida quotidiana.

Martí Domínguez també va demostrar com és possible unir ciència i literatura i ho va fer parlant de la revista Mètode, editada per la Universitat de València i dedicada a la divulgació de la ciència i al seu estudi presentat de forma atractiva i entenedora per al públic. D’altra banda, Caterina Biscari, qui va confessar que va estudiar Física perquè un professor de Filosofia li va ensenyar a fer-se preguntes, va destacar la importància “d’inculcar que la ciència és assolible i no una disciplina reservada a una minoria”.

Belén Gopegui, escriptora, i Carme Torras, doctora en informàtica i professora d’investigació a l’Institut de Robòtica, van ser les protagonistes de la segona taula rodona de la tarda del dissabte. Totes dues i amb la periodista Mariola Dinarès com a moderadora van conversar sobre les promeses, els perills de les xarxes, els dilemes ètics suscitats per les tecnologies digitals i com recullen aquesta aspectes els seus dos darrers llibres: Quédate este día y esta noche conmigo de Gopegui i Enxarxats de Torras.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.