Conèixer les petjades modernistes a partir dels jardins històrics

Els últims diumenges de cada mes, excepte d'agost, l'Ajuntament de Cerdanyola organitza una visita guiada que recorre tres jardins històrics: el de Can Domènech -o el que queda d'ell-, Can Llopis i Ca n'Ortadó. L'expert Quim Mòdenes explica amb detall el Modernisme i Noucentisme d'aquestes antigues torres d'estiueig, i ho fa a través dels seus jardins, com ell diu, "manifestacions de la història de l'art". El TOT va acompanyar el grup de visitants el passat mes de juliol. 

Més info: FOTOS: El TOT acompanya els veïns per la ruta dels jardins històrics

1a parada: Can Domènech i els inicis de la urbs

La quinzena llarga de participants es troba amb el guia a l'entrada del Museu d'Art de Cerdanyola, on comença la visita explicant el paper clau per la urbanització de Cerdanyola que van tenir les torres d'estiueig modernistes que es van construir a mitjans del segle XIX. Les primeres cases van aparèixer el 1828 al voltant de l'antic carrer de Sant Cugat -ara Sant Ramon.

A mitjans de segle s'instal·la l'estació i desenes de famílies barcelonines adinerades "troben a Cerdanyola una ciutat d'estiueig", segons Mòdenes, motivades per la recerca del contacte amb la natura. Més tard es van configurar el barri de dalt i el de baix, quan les famílies van començar a urbanitzar més a prop de l'estació configurant així l'antic carrer de Sant Ignasi -ara Avinguda Catalunya: "Una vertadera catàstrofe patrimonial. D'aquelles cases en queden dues si arriba", es queixa el guia.

Un cop feta la introducció, l'expert explica el concepte de "jardí tancat", la idea de fer un jardí privat de l'Edèn com si fos quelcom sagrat que es penetra la natura feta a mida de l'ésser humà. Així era el jardí de Can Domènech, l'antiga Torre López, del qual queda una gruta de pedra artificial que imita una cascada, molt habitual en el jardí modernista, que insisteix en la idea de domesticar la natura. De vegetació s'ha conservat el bambú -un punt orientalista comú en el Modernisme-, el castanyer d'índies, i flors com les lires o les fúcsies. Abans de continuar, Mòdenes detalla que les Dames dels Vitralls imiten aquesta idea del Jardí de l'Edèn.

2a parada: Can Llopis i el Modernisme

Sortint del MAC i pujant el carrer Sant Ramon, a mà dreta es troba Can Llopis, una de les primeres torres d'estiueig. Però abans d'arribar-hi, el grup s'atura davant de la Torre Vermella, que actualment s'està recuperant. Mòdenes explica que del jardí original no queda res excepte l'alzina de l'entrada. La tanca que envolta el jardí i la torre té un significat important. La reixa transparent permet entreveure, però no gaire; és la sensualitat de l'ocult, el fet de mostrar, però no del tot, el poder econòmic.

El grup travessa la porta de Can Llopis amb expectació, sense evitar començar a fer fotografies. Alguns participants comenten: "Per aquí abans no es podia ni caminar". La primera sensació que t'inunda és la tranquil·litat i la frescor d'estar coberts per alts arbres. La casa es construeix l'any 1872 amb l'estètica de l'eclecticisme: barreja elements de diferents períodes, medieval, renaixentista, àrab, classicisme...

La casa i el jardí es reformen i es referma el concepte modernista de l'exterior. Malgrat que manca la frondositat de les flors, el jardí imita un petit bosc i és ampli perquè en aquella època s'utilitzava per a fer celebracions. L'exotisme torna a estar present en la vegetació: el bambú, també els pins, els plataners i dos cedres imponents.

A l'entrada, Quim Mòdenes crida l'atenció del grup cap a un dipòsit d'aigua elevat. L'estructura va ser ideada per Albert Maria Balcells, nebot de Gaietà Buïgas, amb la intenció de fer un templet clàssic imitant els jardins italians o francesos. Avança l'itinerari per una zona del jardí farcida de roses, "les reines dels jardins modernistes que desapareixen amb el Noucentisme", segons l'exprert.

Abans d'arribar a l'última para, el gran roure a la part posterior de la casa, el grup travessa una filera de plataners que recorda l'estètica de moltes avingudes de Cerdanyola, flanquejades per aquests arbres.

3a parada: Ca n'Ortadó i el Noucentisme

Fins ara s'ha vist un jardí anglès, exòtic, frondós, carregat i anticlàssic. El contrast és notori quan s'entra per la porta de Ca n'Ortadó: un jardí ordenat, mediterrani i més clàssic. Va ser Joaquim Lloret qui va fer desaparèixer qualsevol rastre de Modernisme per deixar pas a la reivindicació nacional de Catalunya amb el moviment del noucentista. Es reclama una Catalunya mediterrània i es recupera l'arquitectura catalana identificada amb la masia.

El jardí és ordenat i autòcton, i un xiprer carregat de simbolisme dona la benvinguda en l'entrada: "Un et saluda, dos xiprers et conviden a un plat a taula i tres també a un llit", explica Mòdenes. La zona imita l'estètica italiana i grega: un passadís central connecta dos ninxos, i del més llunyà s'ha d'imaginar que cau una cascada d'aigua que connecta amb l'estany central. El grup avança cap a l'interior i troba un jardí més salvatge que flanqueja la part posterior de la casa.

La casa s'anomenava Masia Rosa, en honor a l'antiga propietària, Rosa d'Ortadó. L'arbre que més abunda és el pi, que forma un jardí controlat, però que igualment imita un petit bosc. Quim Mòdenes convida el grup a olorar per a apreciar la sensualitat dels sentits: "És un patrimoni que costa molt de cuidar, però s'ha d'insistir", conclou el guia.

El valor de no oblidar la nostra història

Les valoracions dels visitants un cop finalitzada la visita van ser molt positives: "Sempre passes per aquí i ho veus tancat, però des que és propietat de l'Ajuntament és una gran oportunitat. Sobretot perquè a Cerdanyola s'ha perdut molt de patrimoni", segons Susanna Montoliu, que afegeix: "Com que vivim aquí, al dia a dia ens oblidem de la història de la nostra ciutat, i crec que és molt important que es facin activitats així". Salvador López també en va sortir satisfet: "Vist des de dins té un altre aspecte".

De fet, el patrimoni cerdanyolenc interessa també a ciutadans d'altres poblacions veïnes. Aquell matí de juliol, quatre dones de Molins de Rei acompanyaven el grup de cerdanyolencs: "Busquem activitats que no fem habitualment", apuntaven. Van trobar la ruta pels jardins històrics de Cerdanyola al compte de Facebook 'El Camí'.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.