«El pessebrisme s’ha de viure: no és comprar figures, és explicar una història»

La trobada amb Margarita Picatoste (tressorera), Maite Montull (presidenta) i Maria Àngels Font Garriga (secretària) de l'Agrupació Pesebrista de Cerdanyola no és una entrevista convencional. A la rerabotiga de la perruqueria Montull —on fa tres anys va néixer l’Agrupació Pessebrista de Cerdanyola— les veus se superposen, es trepitgen i s’acompanyen. Riuen, es corregeixen i s’animen mútuament. La conversa flueix com ho fa el seu projecte: amb passió, constància i molta feina invisible. L’Agrupació Pessebrista de Cerdanyola impulsa enguany la segona ruta del pessebre, el concurs fotogràfic Esenya'm el teu pessebre i la recuperació d’una tradició artesanal i cultural, amb la realització de tallers a la fira de Nadal.

Recuperar el Nadal de finestra en finestra

“Ens emmirallem en pobles on el pessebrisme està viu tot l’any”, expliquen. D’aquí neix la Ruta del Pessebre, pensada perquè les famílies surtin a passejar, sense guia ni horaris, i vagin descobrint pessebres als comerços i equipaments. “Just quan els infants acaben l’escola, què pot ser més amorós que sortir avis i nets a buscar el caganer?”, proposen. El punt d’inici és clar: el pessebre de la casa consistorial, que actua com a reclam i símbol.

Més info: 25 pessebres per visitar aquest Nadal a Cerdanyola

El pessebre com a cultura, no només tradició

Les tres ho tenen clar: “El pessebrisme és un moviment cultural i d’artesania, va molt més enllà d’un fet religiós”. Defensen el treball manual, la creativitat i la composició d’escenes. “No és comprar quatre figuretes, és pensar què expliquen, com dialoguen entre elles i amb el paisatge”. En aquest sentit, també reivindiquen el pessebre com a alternativa a un Nadal cada cop més homogeni. “Al final tot són arbres de Nadal i Pare Noels iguals. El pessebre et permet expressar-te”.

Fer pessebres com s’han fet sempre

La manera de fer també és part del missatge. “Així és com s’han fet tradicionalment els pessebres”, expliquen. Paper reutilitzat, materials recollits del carrer, peces guardades d’un any per l’altre. “Quan cau una fulla o una flor, l’agafem, l’assequem i la triturem; amb això fem els camps”. Per elles, reciclar no és una moda, sinó una manera natural de treballar. “Fer pessebre és observar, guardar i transformar”.

Comerços, constància i picar pedra

Engrescar el comerç no és fàcil. “Són dies de molta feina i, a sobre, els demanem que posin un pessebre”. Tot i així, celebren que tots els establiments que van participar en la primera edició repeteixen. Aquest any s’hi han afegit noves propostes singulars: des d’un naixement fet amb rellotges fins a centres educatius. La recerca és constant: a peu de carrer, per internet o revisant la memòria històrica comercial. “És picar molta pedra tot l’any, i només som tres”.

El pessebre de l’Ajuntament: memòria local en miniatura

Aquest és el tercer any que construeixen el pessebre de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. Sempre és temàtic i vinculat a la ciutat: la Vall de les Feixes, les Fontetes o, enguany, la Cerdanyola dels anys 50 i 60. L’estació de Sardanyola-Ripollet, els horts, les vinyes i les masies prenen forma amb materials reciclats. “Tot el que es veu, excepte les figures del naixement, és fet a mà. 100% artesanal”. Han comptabilitzat prop de 500 hores de feina.

Records d’infància que expliquen una vocació

Àngels recorda que “tota la vida s’han fet pessebres a casa”. Fa poc va descobrir que el seu avi muntava parada a la Fira de Santa Llúcia. Marga evoca el ritual d’obrir la caixa amb les figures embolicades en paper de seda. “Ho vaig gaudir tant de petita que segurament ve d’aquí”. Maite, originària de Sucs, parla de pessebres “en majúscules”, amb carpes de 4x4 a la porta de casa. “Veig una figura i la compro. M’encanten”.

Mirant endavant

Reclamen espai per poder fer tallers i transmetre l’ofici, sobretot als infants. “Ens agradaria ensenyar a fer un portal, un pou. És artesania”. Amb el suport de col·lectius com els maquetistes de Cerdanyola i Ripollet i d’un grup creixent de patrocinadors, el projecte continua creixent. “A Cerdanyola ja comencem a ser conegudes”, diuen. I el nom de la ciutat, asseguren, ja ressona dins el món pessebrista català.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.