L'excavació de Ca n'Oliver descobreix una peça amb inscripcions en idioma ibèric

La peça trobada al Poblat ibèric de Ca n’Oliver data entre el 125 i el 50 aC

La darrera campanya d’excavació al Poblat ibèric de Ca n’Oliver de Cerdanyola del Vallès ha descobert una nova troballa d’un segell de terrissaire amb caràcters ibèrics imprès sobre un fragment d’un gran contenidor ceràmic datat entre el 125 i el 50 aC. 

El text tot just està en curs d'estudi perquè, en ser fragmentari, la restitució i interpretació plantegen alguns problemes. Per aquest motiu des del Museu de Ca n'Oliver han contactat amb la doctora Noemí Moncunill, investigadora Ramón y Cajal al Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la Universitat de Barcelona, que ja ha col·laborat i publicat altres testimonis epigràfics localitzats al jaciment.

Desxifrant la inscripció

La restitució preliminar de la inscripció permet identificar dos elements i es podria llegir · keltiskeŕ · neki o bé · neki · keltiskeŕ. Un primer correspondria al nom de l’artesà, que es diria keltiskeŕ, kertiskeŕ o satiskeŕ, ja que la lectura encara no és segura. A continuació hi ha la paraula neki de la qual no tenim ara per ara paral·lels exactes.

Tenint en compte que la funcionalitat de les estampilles d’aquests grans contenidors podria correspondre a la marca del terrisser. El mot neki es podria relacionar amb formes com ekiar o takiar, que s’han identificat en altres peces de Ca n'Oliver i d’altres jaciments ibèrics, i que se solen interpretar com a paraules dins del camp semàntic de "fer, fabricar, obra". Aquesta interpretació, però, aniria subordinada al fet de que el que hi ha al darrere de neki sigui una interpunció (punt que separa paraules), cosa que sembla possible, però no és segur del tot.

Malgrat plantegi dubtes de lectura importants, el Museu destaca que es tracta d'una peça interessant que aporta nova informació per avançar en el coneixement de l’ibèric; llengua de la qual tenim encara només una visió molt parcial i que representa un “enigma” del passat.

El Museu assenyala que actualment, les universitats de Barcelona, del País Basc, i la Complutense de Madrid es troben implicades en el projecte Hesperia. L'objectiu principal d'aquest projecte, finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, és l'elaboració d'una base de dades amb totes les inscripcions paleohispàniques localitzades. A la UB s’encarreguen principalment del corpus ibèric de Catalunya, on es troben les fitxes de les que s'han localitzat a Cerdanyola fins ara.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.