Exposicions per passar la calor a Cerdanyola

Durant l’agost, els museus de la ciutat no fan vacances. Al contrari, tant el Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) com el Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver s’omplen d’exposicions refrescants per estimular les ments i les retines dels cerdanyolencs i les cerdanyolenques que vulguin passar la calor fent una ullada als museus. 

"Entre línies", viatge, desig i fantasia il·lustrada

Al Museu d’Art de Cerdanyola els cerdanyolencs podran visitar una de les exposicions semipermanents del museu fins al 30 d'agost. 

Fruit de la col·laboració entre el museu i la Universitat Autònoma de Barcelona, es podrà veure aquesta exposició organitzada per Cultura en viu i el Màster Oficial en Anàlisis i Gestió del Patrimoni Artístic i el Departament d'Art i Musicologia de la UAB. La mostra proposa un viatge a través de la literatura il·lustrada, des dels grans clàssics universals tractats com a objectes preciosos, fins les rondalles, els contes infantils o el llibre d'aventures.

Quadres i escultures permanents a les diferents sales del MAC

Sala Balcells-Buïgas

La família Balcells-Buïgas va tenir una gran incidència en la configuració de la Cerdanyola moderna. La sala aplega obres vinculades als arquitectes Gaietà Buïgas, com ara el model de l’escultura del monument a Colom de l’escultor Rafael Atché, una selecció de plànols originals i documents d’Eduard Maria Balcells i de Carles Buïgas.

La Família Balcells va donar al MAC la part de l’arxiu privat de l’arquitecte que encara conservava. Un llegat que consta de més de 500 plànols i documents, i que, junt amb el fons de l’arxiu municipal, passa a ser el fons més important i representatiu de Balcells Buïgas.

Junt amb els documents exposats, la sala inclou una mostra del seu treball en el camp de les arts aplicades: El finestral de vitrall dels paons de la mateixa Torre López i el penell de la desapareguda casa Manuel Balcells. També s’inclouen diversos fragments d’arrambadors de ceràmica utilitzats per l’arquitecte en alguns edificis de Cerdanyola i Sabadell. Completa la sala una col·lecció de cartells de l’Exposició Internacional de 1929 que il·lustra la interessant obra de Carles Buïgas a Montjuïc.

Sala Smith

Ismael Smith i Marí és un dels artistes catalans més peculiars de finals del modernisme, l’inici del noucentisme i la consolidació de l’art déco. Enrique García-Herráiz, hereu moral de l’artista, va fer una important donació al Museu d’Art de Cerdanyola, en memòria de Paco Smith, germà de l’escultor.

La generosa donació consta d’un fons de més de 200 dibuixos, i una extensa sèrie de gravats, ex-libris i petits impresos, així com manuscrits, correspondència, llibres, catàlegs, fotografies, pel·lícules i documentació diversa. Destaquen els refinats dibuixos a tinta de l’etapa barcelonina d’Smith que il·lustraven revistes i publicacions de l’època, i, també, les imatges amb tocs de color i de línies més expressives inspirades en la vida nocturna de París. 

A més, el (MAC) ha rebut la donació recent de dos dibuixos d'Ismael Smith. Es tracta de dos nus masculins que es podrien situar al París previa a la Primera Guerra Mundial.  

Junt amb la donació García Herráiz, el MAC també ha rebut la de la Galeria Artur Ramon, consistent en tres escultures originals en guix que corresponen a la millor època de l’artista. Tot plegat, i junt amb el dipòsit de Marie Christine Vila, filla del pintor Joan Vilacasas, el MAC s’ha convertit en un punt de referència essencial per a l’estudi d’Ismael Smith.

Sala Modernista

El Museu d’Art de Cerdanyola té un dels conjunts de vitralls més espectaculars del modernisme català. Van ser instal·lats durant la reforma que va convertir el Casino en torre.

La major part de les portes i finestrals de la casa segueixen esbossos del propi Balcells. Són un conjunt de línies geomètriques i  motius vegetals amb la presència de grans flors que neixen de tiges de línies “coup de fouet”. La peça més singular és el Tríptic de les Dames de Cerdanyola, instal·lat a l’antic saló, amb una tècnica excepcional, superior a la resta de vitralls de la casa.

Sala Togores

El museu compta amb olis, dibuixos, cartells, litografies i diversa documentació que mostren l’evolució de la trajectòria de Togores: modernisme, noucentisme, realisme màgic, surrealisme i realisme de caire tradicional. Josep de Togores i Llach és un dels principals representants del realisme màgic a l’Estat Espanyol.

El quadre Un borratxo és una de les obres més representatives de l’etapa de Cerdanyola i reflecteix el modernisme d’Anglada Camarassa, Mir, Raurich o Néstor. El museu també compta amb un nu femení representatiu del neoclassicisme modern de Togores, Femme avec raisin, una Venus moderna, alegoria de la fecunditat i el plaer.

La colònia noucentista

Entre els anys vint i la Guerra Civil espanyola, Cerdanyola va acollir una destacada colònia d’artistes en l’òrbita del noucentisme, el postnoucentisme i l’art déco. L’exposició acaba amb una selecció de fotografies publicitàries del Lápiz Termosán, obra de l’estudi Compal. Daten dels anys trenta i remeten al darrer ús que va tenir l’edifici com a laboratori farmacèutic.

"Cerdanyola, terra d’ibers", també a l’estiu

Al llarg de tot l’any, cada segon diumenge de mes el Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver ofereix als visitants la possibilitat de fer una visita guiada a l'exposició permanent dedicada a la cultura ibèrica de la tribu dels laietans.

“Cerdanyola, terra d’Ibers” és el nom de l’exposició permanent del Museu. Ocupa una superfície de 290 m2 i està dividida en set grans àmbits temàtics a través dels quals es presenta la Cultura Ibèrica. Plafons retroil·luminats, audiovisuals, reconstruccions, interactius i més de 500 objectes arqueològics procedents dels jaciments de Cerdanyola es combinen per donar una visió conjunt sobre el món ibèric.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.