Francès: "En moments com aquest es veu l’autèntica dimensió dels museus"

 

L'activitat al Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver no s'ha aturat durant tota la pandèmia i s'ha convertit en un dels pocs centres culturals oberts a Cerdanyola. El seu director, Joan Francès, ens parla de com es viu la situació actual al museu i quins són els plans de futur en els quals ja estan treballant.

 

 

Com ha començat el curs pel Museu, tenint en compte que han seguit tot l'estiu oberts?

No hem parat en tot l'estiu ni durant l'època més forta de la pandèmia. En el nostre cas, vaig ser nomenat personal imprescindible i vaig estar al museu tenint cura de les connexions, dels aparells de control mediambiental i aprofitant per fer altres coses. En el moment en què es va instaurar la nova normalitat, la plantilla s'ha reincorporat progressivament i fent teletreball. Això ha permès que comencem el curs amb la proposta de programació feta, hem inaugurat una exposició i tenim planificades les activitats fins a final d'any. El museu ha estat obert amb les mesures de prevenció i seguretat que tocaven i curiosament hem estat força visitats aquest estiu. Fins i tot ens ha sorprès perquè pensàvem que la gent agafaria por i no vindria.

Així, el confinament i tancar portes no només suposa perdre visitants.

Exacte. El Museu no pot quedar abandonat. Tenim objectes que tenen 2.500 anys i cal tenir-ne cura. S'han de controlar les condicions climàtiques amb eines com els humidificador, que extreuen aigua de l'ambient i s'han de buidar periòdicament. Hi ha una feina interna del museu que no podia quedar-se sense fer.

Com ha afectat el confinament a les activitats i exposicions que teníeu programades?

Sí. L'època del confinament més dur va fer endarrerir les exposicions i la programació. Però estem contents perquè ens hem pogut sortir prou bé. Hi ha hagut una feina intensa de propostes a través de les xarxes socials i, alhora, vam estar treballant per poder tenir una programació preparada per quan arribés una certa normalitat. De fet, al novembre excavarem i inaugurarem una altra exposició sobre la marca hispànica. És a dir, tenim previstes les activitats que esperem poder anar fent sempre en funció de com evolucioni la situació. No hem parat i tenim la sort que comptem amb un edifici gran i les entitats que col·laboren amb nosaltres han pogut tornar.

Podran reprendre les activitats escolars?

Ja hi ha escoles concertades de fora de Cerdanyola que ens han demanat fer una visita al Museu. Haurem de veure com funciona perquè normalment es programen les activitats en l'inici de curs. Això dependrà de la voluntat de voler recuperar una certa normalitat i de plantejar les activitats en funció de la situació. Que ja tinguem escoles interessades no és una mala notícia.

 

 

"En certa manera, som una referència a Cerdanyola i en un entorn bastant més ampli"

 

De fet, els museus locals són els pocs oasis culturals que han estat oberts des que es va acabar el confinament... Ha suposat un impuls pel museu?

Més que un impuls ha representat la prova del fet que som un equipament consolidat i amb una projecció que transcendeix el municipi. Per exemple, un dels protocols sanitaris que seguim és fer registre de visitants per poder fer traçabilitat en cas que hi hagi un cas positiu. En aquest registre veiem que segueixen venint persones de Barcelona, Montcada, Ripollet, Montornès i altres poblacions. En certa manera, som una referència a Cerdanyola i en un entorn bastant més ampli. Suposo que el fet de penjar de la Xarxa de Museus d'Arqueologia i la Ruta dels Ibers també ajuda. I també per la voluntat que tenim de seguir oferint activitats adaptades a les mesures de seguretat.

En certa manera, s'ha reivindicat la importància dels museus a la ciutat.

No només a la ciutat, sinó al país sencer. És precisament en moments com aquest que es veu l'autèntica dimensió d'institucions com els museus. No només com a narradors d'una història sinó com a generadors de propostes, activadors de la vida cultural i de suport a la ciutadania. Hi ha tota una sèrie de funcions que tenen a veure amb la mateixa comunitat que s'han posat en relleu en aquesta època.

Recentment han estrenat l'exposició "El Farcell de la Postguerra". Què els va resultar atractiu d'aquesta mostra per voler portar-la a Cerdanyola?

Aquesta exposició m'ha recordat moltes converses que he sentit a casa meva, m'ha fet evocar episodis familiars i té a veure amb un període de la nostra història que molta gent encara té present i que està present en el nostre vocabulari. Fins i tot al nostre imaginari amb personatges de còmic. Carpanta neix d'aquestes condicions. Té a veure amb com funciona la postguerra amb el racionament, el plat únic, l'estraperlo... Això va fer que la Guerra Civil no només s'allargués per la repressió política sobre els vençuts, sinó també per les condicions d'extrema necessitat i fragilitat de la població. Cada any intentem fer una exposició vinculada a temes de memòria democràtica, Guerra civil, història contemporània, moviments socials. Ca n'Oliver és el museu dels ibers, però també fem de seu central del Museu d'Història de Cerdanyola mentre no hi hagi un altre.

 

 

"Aquest és el tercer any que fem excavacions. Intentarem resoldre un tema que tenim situat a l'extrem est de la muralla on ha sortit una construcció rectangular difícil de datar"

Ha comentat que al novembre faran noves excavacions al jaciment. Com seran?

Aquest és el tercer any que fem excavacions. Intentarem resoldre un tema que tenim situat a l'extrem est de la muralla on ha sortit una construcció rectangular difícil de datar. No sabem exactament si és de l'època ibèrica o si són els fonaments d'una estructura medieval de dimensions considerables. També intentarem seguir el traçat del fossar defensiu del poblat ibèric. És molt gran i dona una quantitat de material desmesurat.

Fa molts anys que vostè està vinculat al museu.

Sí. Ara volem celebrar que fa 10 anys que es va inaugurar el museu i que en fa 20 que vam obrir el jaciment al públic. Ha plogut una mica.

Recorda les primeres excavacions?

Abans que jo nasqués aquí ja es feien excavacions (riu). L'any 1986 vam fer la primera campanya d'excavacions. Des d'aleshores gairebé s'ha excavat cada any amb alguns períodes d'aturada. La forma de plantejar les excavacions ha canviat molt. Començant pel sistema de registre i d'inventari amb l'entrada dels ordinadors. Últimament, fins i tot fem anàlisis d'ADN. Fa 30 anys era ciència-ficció fer proves d'ADN a les restes arqueològiques. Hi ha noves tècniques i el nostre repte és intentar estar al dia.

Què va suposar per al Museu i el Poblat la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 2017?

Això va ser la guinda del pastís de molta feina. Quan vam arribar aquí, això era un descampat i la gent venia a canviar l'oli al cotxe. Que s'hagi reconegut Ca n'Oliver com a BCIN el situa entre els principals elements constitutius del patrimoni de Catalunya. Per a nosaltres és motiu d'orgull perquè hi hem abocat moltes hores. En certa manera, aquest reconeixement és la carta de qualitat de l'equipament.

Com s'imagina el futur del museu?

Seria interessant poder completar el pla director del Museu d'Història. Fa temps que parlem d'una proposta de parc cultural que vinculi diversos elements que tenim situats al nostre municipi i a la Serra de Collserola. Que uneixi patrimoni cultural i natural i que sigui un lloc freqüentat i amb una projecció importantíssima. Crec que el futur i la marca Cerdanyola van per aquí. El projecte de reactivació de l'economia europea parla de l'economia verda. Pràcticament la meitat del nostre municipi és parc natural i hem de saber aprofitar això.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.