Frans Cuspinera: "Calella em va fer retrobar la meva relació amb la música"

 

Amb més de 50 concerts d'experiència a Catalunya, el cantant garriguenc Frans Cuspinera acompanyat de la pianista Maria Poyatos van tornar a Cerdanyola del Vallès per presentar el seu primer disc 'Garoina'. El duet va cantar i tocar cançons que parlen del mar, dels sentiments i del silenci per trobar-se. Temes com 'Jo sóc d'un paisatge' que va guanyar el Premi Carles Sabater a la millor cançó en català de l'any 2017. Ara, s'endinsen en l'àmbit nacional per tocar en ciutats com Zaragoza, Málaga, Mallorca o Madrid. 

 

Com comences en la música?

No tinc cap història romàntica ni em ve de família. Amb vuit anys, em va entrar un tartamudeig molt fort. Així, em costava molt parlar i vaig acabar escrivint abans que cantant. Amb 16 anys, vam fer un crèdit variable de guitarra a l'escola i amb unes cançons per fer a classe, em vaig introduir al cant. No en sabia gaire, però tenia bastant oïda. A partir d'aquí, faig fer un parell de maquetes autoproduïdes i la primera s'anomenava 'El sol no sale para todos'. L'altra, va ser gravada en directe al Teatre de la Garriga. Més tard, ho vaig deixar per manca de temps. 

 

L'any 2014, vaig començar anar a Calella de Palafrugell on passava les vacances i els estius. A l'hivern, no hi havia ningú. Era un lloc molt romàntic: tu sol amb el mar davant. En aquell indret, em vaig inspirar molt i em retrobà amb la meva relació amb la música. De cop, volia deixar-me emportar i veure on podia arribar. En el silenci del paisatge, em vaig adonar que seguiria un projecte i crearia un disc. Cal perdre's, per trobar-se amb el silenci. El silenci és des d'on es crea. 

 

Anava a llençar el disc on tot era autoproduit i la productora Picap em va trobar a partir d'una col·laboració en un disc tribut a Josep Bastons. Més tard, amb la Maria Poyatos vam adaptar tots els temes a piano i en duet fent que 'Garoina' fos més flexible. 

 

Com decideixes tocar amb la Maria Poyatos?

Ens vam conèixer quan estava fent la gira en banda. Tenia molt present la possibilitat de fer un format petit fent el màxim amb el mínim. A més, ella tenia ganes de fer un projecte d'aquest tipus i jo sóc un enamorat del piano. Era idoni. Treballem d'una forma semblant i busquem la complicitat en treballar les cançons.Vaig molt ben acompanyat.

 

Com veus el públic de Cerdanyola?

Molt bé. El lloc m'agrada molt perquè de petit havia vingut sovint. . És molt maco veure com la gent de Cerdanyola s'interessa en els dos cops que hem vingut. 

 

Toques diferents estils. En quin estàs més còmode?

És difícil de dir. El nostre projecte més ambiciós és arribar a fer un estil molt propi, una manera d'interpretar i acotar les cançons. Busquem aprofundir en els sentiments jugant amb les textures i els volums. 

El repertori d'ara té de tot una mica. Cal recordar que el disc Garoina amb el duet sona com a música acústica i d'autor. També fem folk, fado i música popular llatinoamericana. La idea és fer versions de cançons que tinguin un potent significat emocional amb la lletra i jugant amb què cada tema tingui punts àlgids, fent una muntanya russa de sentiments amb tots els elements que tinguem a la mà.

 

Què és el 'World Music'?

És un estil de música que ha anat canviant amb el temps. La gent es refereix amb ella amb música popular i tradicional. Aquest estil sempre incorpora un instrument clàssic. Per a nosaltres, no hi ha instruments ètnics.

 

Quines són les teves influències?

Em fixo en les veus quetransmeten i et fan sentir intensament. Tinc referències de cantants sud-americans com Chavela Vargas. La música de l'Est també és molt important per a mi com la Yasmin Levy. En l'àmbit espanyol, la Sílvia Pérez Cruz.

 

Per què el teu disc es diu 'Garoina'?

La Garoina és com se l'anomena a l'eriçó de mar a l'Empordà. El disc té un vincle molt mariner el qual és un element molt significatiu. Sempre que t'enfonses al mar de l'Empordà, et trobes les garoines. Faig un símil amb l'animal, ja que vivim amb el cor amb pues cap enfora com si fóssim garoines.

 

En què t'inspires per crear el teu disc?

Em vaig basar en el mar perquè és el que tenia davant quan vaig començar a comprondre la meva primera cançó 'Jo sóc d'un paisatge' i vaig estirar el fil fins a crear-lo tot.

 

Què vols transmetre amb Garoina?

Darrere del disc, hi ha una mentalitat d'intentar tornar les coses senzilles i fer música orgànica que pugui arribar a la gent sense grans tecnologies. A la gent, li fa falta i ells n'opinen que cal música sincera i orgànica que faci sentir a la gent. M'agrada saber que estic fent música sincera que parla de sentiments universals que tothom pot entendre i identificar-se.

 

Parla'm més de 'Jo sóc un paisatge'?

Aquesta cançó és la primera que vaig fer durant el Camí de Ronda. Anava passejant amb el meu gos. Va ser la primera connexió amb l'entorn; era hivern i estava ennuvolat. És un tema que no parla de mi, sinó del paisatge. Li dono gràcies al lloc per haver-me inspirat i retrobat a través d'ell.

 

Tens cançons en castellà i català. En quina llengua estàs més còmode?

De tot una mica. El català és més difícil cantar-ho, ja que hi ha massa consonant però té un so molt característic. Algunes cançons són en català perquè em fa sortir natural; he nascut amb el català. Alguns temes en castellà són perquè tiren molt cap el flamenc i m'anava molt bé per aquest estil.

 

Quina és la cançó que et va costar més compondre?  

Va ser l'última cançó del disc 'Mistral' i vaig tardar dos o tres mesos perquè em faltava trobar-li l'essència.

 

En quina, et trobes tu reflectit?

Amb 'Árbol Torcido' perquè parla de la soledat del camí quan és sincer. De sobte, agafes un camí on et trobes a tu mateix i acceptes les teves diferències i et dirigeixes cap a on vols vertaderament. La cançó explica que quan tries un camí, et pots sentir sol i reflecteix el procés de la creació del disc on hi ha moments durs i costa trobar suports per coses que encara no has fet. Això, requereix molta força a tu mateix i confiança. 

 

Quins nous projectes teniu?

Ja estem preparant el nou disc que també sortirà amb Picap i volem acabar-ho a finals de l'any 2019. La nostra línia és intentar aconseguir un estil més sentenciat, introduir més flamenc i música àrab i en l'àmbit instrumental, introduir percussions i jugar amb cordes (contrabaix i violoncel). M'agradaria tocar en un festival fora d'Espanya en l'àmbit de la música popular.