Gemma Ruíz: 'Argelagues és un recorregut per la vida de tres dones de classes populars'

 

 

L'escriptora i periodista Gemma Ruiz vindrà el pròxim 14 de desembre a Cerdanyola. Entre cafès i llibres, Ruiz serà la convidada mensual del cicle literari "Cafè amb Lletres" i presentarà "Argelagues", el seu debut literari, publicat per primera vegada el setembre de l'any passat. L'obra acumula ara fins a sis edicions que rememmoren la vida de tres generacions de dones al llarg del segle XX i que van ser, com tantes altres, "l'energia silenciada del Vallès".

 

De què parla "Argelagues"?

És un recorregut pel segle XX al nostre país a través de la vida de les dones de les classes populars a qui no s'han retut els homenatges ni se'ls ha reconegut l'èpica que se'ns dubte van tenir les seves vides. Dones que a 'Argelagues' es basen en les vides de les meves àvies i la meva besàvia però que milers de lectors han reconegut com les seves pròpies avantpassades. Dones que abans de la guerra van venir de la Catalunya rural i de Múrcia al Vallès industrial.  Els meus orígens familiars i socials són tan comuns a tants catalans que és molt fàcil que us hi identifiqueu, també.

 

A les primeres pàgines expliques que és una història de dones "gens especials". Què vols dir?

És una ironia per reclamar que es deixi de contemplar només com a heroic el que la Història ha considerat així: militars, presidents, descobridors i altres homes de les elits, del poder. La història també l'han feta les dones, les de les classes altes i, numèricament encara més, les de la terregada, i elles són les que no han estat categoritzades com a 'especials' i sí que ho són, si estudies què van fer per tirar endavant tot i les dificultats múltiples amb què van haver de batallar.

 

Com s'ha escrit la història del Vallès rural i urbà?

Buscant sobretot la dimensió humana, les conseqüències en les persones més fràgils de la cadena -noies joves i de classes populars de la industrialització que va canviar radicalment la nostra comarca i, de retruc, el país sencer.

 

Al llibre dius "Sabadell era una fàbrica, Vacacarisses una vinya". Juga algun paper Cerdanyola al llibre?

Em sap greu però no, no és escenari de cap acció, Montcada sí, per exemple, però a Cerdanyola no hi va fer cap cap de les meves protagonistes.

 

Per fer aquest homenatge has comptat amb la col·laboració de moltes persones, recerca i històries. Vols fer alguna menció a aquests cronistes "per amor a l'art"?

Constatar, sobretot, els grans tresors que les biblioteques tenen sota l'epígraf 'Història local'. Llibres i cròniques bàsiques per entendre el dia a dia dels nostres pobles i ciutats i especialment el caràcter dels seus ciutadans. Per mi han estat molt importants els cronistes que van deixar testimoni històric de Sabadell, Castellterçol i Vacarisses. Busqueu vosaltres els vostres i fullegeu-los. Comprovareu que són molt més rics i complets que un llibre d'història asèptic i centrat en dades, estadístiques i cronologies, segur que hi descobriu una Cerdanyola que no us han explicat mai.