Jaume Funes: “És impossible educar els adolescents sense córrer riscos”

Jaume Funes serà el primer autor convidat del curs al Cafè amb lletres. L'autor especialitzat en l'educació dels adolescents, visitarà Cerdanyola del Vallès el dimecres 18 de setembre, a la sala d'actes del Museu d'Art de Cerdanyola (MAC). 

De què parla el llibre?

El llibre parla dels possibles i impossible de la relació amb un adolescent. És possible no tenir conflictes? No, és impossible perquè l'adolescent haurà de rebotar-se amb els seus adults. Hem d'estar sempre en bronca? No, haurem de seleccionar i buscar sempre la forma de respondre. 

Com se'ls ha d'educar? Cal tenir paciència perquè canviaran. A vegades sembla que els hi diem coses i no les fan. Però algun dia les acabaran fent. El títol ve a dir que un adolescent necessita que li donis petons, però “pobre de tu si ho intentis”.

 

Per què se sol dir que és dificil entendre els adolescents?

No són difícils d'entendre, però els adults no ens parem a mirar-los o preguntar-nos què senten. El llibre parla d'un seguit de verbs com mirar, veure, observar, escoltar, preguntar...  Sovint no baixem del burro d'adult. Els adolescents són molt transparents i molt clars però has d'assumir que les seves perspectives per entendre el món no són les teves, i poden ser igual d'importants o més que les teves.

 

És curiós perquè els adults abans han sigut adolescents, però sembla que sovint s'oblida aquesta etapa...

Quan vaig començar als anys 70, no era així perquè no tothom tenia adolescència. Per tant, els joves començaven a treballar amb 14 anys. Només els que tenien diners podien ser adolescents. Però els pares actuals sí han tingut adolescència. Això vol dir que saben quan van fer "desesperar-se" els seus pares. Sembla com si esborressin de la memòria aquesta etapa. A vegades ho esborren amb raó perquè deuen pensar "si la meva filla fes el que jo feia, pobre de mi". Es tracta d'una incapacitat per pensar: “si tu vas ser adolescent i has acabat sent un pare o una mare acceptable, perquè desconfies tant de què el teu fill o la teva filla acabarà sent una persona sensata com tu?”.

 

Una de les grans preocupacions que desenvolupa al llibre és la sobreprotecció. Ara se sobreprotegeix més que abans?

Aquesta sempre és una expressió difícil de valorar. En moltes famílies hi ha més protecció que educació. En altres no és així i eduquen els fills com poden dins les grans limitacions que provoca la precarietat de moltes vides. Quan els fills arriben a l'adolescència de cop i volta pensen que s'espatllaran. Cal evitar la sobreprotecció. És impossible educar els adolescents sense córrer riscos. Els podem ajudar a gestionar els riscos, però és impossible intentar que no passi res al seu voltant.

 

Quina recomanació faria als pares i mares d'adolescents que creuen tenir problemes amb els seus fills?

Els adolescents també necessiten ser educats. No s'ha de pensar que ja han crescut. Educar els adolescents requereix un adult que acabi posant en crisi el seu propi paper, que assumeixi que potser el fill en sap més, que se'n adoni que la relació serà d'una altra manera. Però que mantingui una base de paciència, calma i esperança per saber que anirà canviant però que no el pot abandonar. A part d'això, és important saber que no són nostres, que necessiten de més adults. Ara que comença el curs, cal pensar que no és més important vigilar si ha entrat a classe a les 8 del matí, sinó que tingui una bona tutora que sàpiga si s'ha enamorat o no. Que se n'adonin que no s'ha de demanar més policia per controlar què fan, sinó demanar que hi hagi més educadors al carrer i als centres de joves. És a dir, més persones al voltant dels adolescents perquè trobin adults que els ajudin progressivament a construir la seva adolescència fins que esdevinguin joves raonablement responsables.