Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
El músic cerdanyolenc Joel García va ser un dels membres de la banda Midnight Travellers, creada a Barcelona i referent del rock a Espanya. Aquest 2020 ha deixat enrere el Joe Traveller per llançar el disc "El Reino Animal" sota el seu nom real i on reinventa totalment el seu estil. Joel Garcia ens explica com ho va fer en aquesta entrevista amb el TOT.
Qui és Joel García?
És pràcticament un personatge musical. Vaig començar a tocar amb un grup que es deia Midnight Travellers amb el qual vam tocar bastant a Cerdanyola a El Último Tren en aquella època de principis del 2000. Jo em feia dir Joe Traveller, vaig treure un parell de discs sota aquest nom, però després de tretze anys de banda es va acabar i jo també vaig decidir deixar el Joe Traveller per seguir com a Joel García, el meu nom real i amb el que ara he tret aquest nou disc.
Abans del Reino Animal tens dos altres discs en solitari, però aquest nou disc suposa un canvi en el teu estil musical. Per què?
Abans la meva música era més convencional i era molt més semblant a la música que jo escoltava: The Beatles, The Kings... Tota aquesta música clàssica dels anys 60 i 70. A més, aquest és el meu primer disc en castellà. Victor Valiente, el meu productor, em va animar a fer una cosa nova. Al principi em va sobtar bastant perquè no sabia on ens estàvem ficant però quan vam començar a fer les demos em va agradar bastant el meu nou so, basat en síntesi i pianos. Són les meves cançons però portades a un altre terreny.
Com treus aquest nou disc?
Ho vaig fer a través de Verkami, que és una plataforma de micromecenatge, per sufragar una mica les despeses. També vaig utilitzar Verkami amb el meu primer disc en solitari però aquest era un projecte més pretensiós perquè estava demanant uns 6.000 € i era bastant difícil d'aconseguir, però finalment vaig superar aquesta quantitat. D'altra banda, crec que no es pot dir que El Reino Animal sigui una realitat total encara. Ja es pot escoltar a les xarxes socials i es pot comprar, però no hi ha hagut un llançament del disc. Com que a darrere no hi ha una discogràfica, no tinc promo i que va coincidir que el disc va sortir al començament de la pandèmia...
I què fa falta perquè El Reino Animal sigui una realitat?
Moltes coses. Primer, que s'acabi aquesta situació de pandèmia. Ja vaig fer un concert de presentació a un bar de Barcelona a l'octubre i les circumstàncies no van ajudar, l'aforament estava molt limitat... A més, hauria de tenir els mitjans per formar una banda. La gent que ha col·laborat amb el disc és gent que té molta feina i una agenda molt abarrotada, com són els músics de Love of Lesbian o Sidonie i si vull que formin part de la meva banda hauria de pagar uns diners que jo probablement no generi de tornada. Ara mateix se'm fa una muntanya pensar en tot això.
Emprendre el camí de cantant en solitari és difícil i costós.
Sí, i també depèn del tipus de músic que siguis. Per exemple, si jo si hagués continuat la línia musical que portava abans, amb una guitarra i un piano, no és tan costós econòmicament. Són pocs instruments i necessites pocs mitjans. Però el canvi que he fet jo està pensant per comptar amb més músics, més hores de mescla en un estudi, més instruments...
Publiques el disc en plena pandèmia. Com l'ha rebut el públic?
La gent que l'ha escoltat li ha agradat bastant, encara que també s'hagin sorprès amb el nou estil. Ara bé, les estadístiques que marca Spotify són per plorar perquè la cançó que més s'ha sentit, "El reino animal", que és la que obre el disc, té només 600 escoltes en vuit mesos. Això passa perquè no hi ha promo, no hi ha concerts... Així que no arriba a molta gent.
Com et vas inspirar per crear les cançons amb un nou estil?
La veritat és que jo ja portava fent cançons en castellà des de fa temps i estava acostumat a l'idioma. Així que hi ha cançons que ja estaven fetes des de fa anys i d'altres que van sortir al vol. A l'hora de fer la música, Santi Campos i Fernando Alfaro que són mestres de la composició en castellà a Espanya, em va ajudar molt. Va ser com tenir els millors mestres per poder crear les cançons.
Com queda el sector musical després d'una pandèmia mundial?
Hi ha gent que diu que morirà, però jo no sé com ha de morir una indústria com és la de la música. Sóc més optimista. Sí que és veritat que quedarà molt tocat, però no sé com.
I a Cerdanyola? Com veus el panorama musical?
A Cerdanyola des de sempre hi ha una moguda musical molt forta, molt més que a altres llocs de la perifèria barcelonesa. Hi va haver una època que hi naixien moltes bandes i crec que molts pobles del voltant poden tenir enveja de Cerdanyola.
Després d'aquest disc, tens algun nou projecte al cap?
Estem fent cançons noves amb el Santi Campos, però també estic ficat amb altres projectes totalment diferents. Ara estic acabant d'escriure el meu primer llibre i estic treballant en el programa de ràdio "Musical Express" que, per cert, podria sonar a Cerdanyola ben aviat. Ja hi portem uns anys, emetem per streaming i és en format magazín. Fins i tot sona a l'Argentina i a alguna ràdio local de Catalunya. Per això ara estem en negociacions a veure si pot arribar a la ràdio de Cerdanyola.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.