Jordi Mena: "El repte de Xiscnèfils és aguantar i seguir amb il·lusió 25 anys més"

El cineclub Xiscnèfils tanca un altre any amb la projecció de la pel·lícula "La innocència" de Lucía Alemany a l'Ateneu el pròxim 17 de desembre. Després de 25 anys de funcionament, Jordi Mena, vicepresident del cineclub, ens explica en aquesta entrevista amb el TOT com està el panorama cinematogràfic a la ciutat i valora tots els anys de funcionament de l'entitat. 

 

Com va néixer el cineclub Xiscnèfils?

Va néixer com una vocalia de la Xarxa Interactiva Sociocultural (XISC), que era una entitat on s'hi feien moltes més activitats com sortides, xerrades o debats mensuals. Les altres vocalies de la XISC es van anar esmicolant i amb el temps l'única que queda dempeus encara és el cineclub.

Quin és l'objectiu del cineclub dins del context cinematogràfic actual?

Fer que Cerdanyola tingui una oferta de cinema de qualitat, independent i d'autor. Volem fer una divulgació cinematogràfica que projecti pel·lícules d'actualitat. Per fer una comparació, som una mica com els Cinemes Verdi de Cerdanyola i Ripollet. A més, som l'únic cinema a la ciutat que continua projectant un cop a la setmana.

Sí, enguany hem vist tancar els Cinemes el Punt.

Nosaltres mantenim la bandera. Ara bé, a la gent que li agradi veure pel·lícules de grans productores ho té malament. Ara hauran d'anar a municipis veïns que tinguin cinema. El que més em preocupa és que dintre d'aquest terreny de pel·lícules de gran difusió s'hi troben les infantils o de dibuixos animats i aquest públic infantil és el que s'ha perdut a la ciutat. No és el mateix anar al cinema del costat de casa que portar la canalla a Sabadell o Sant Cugat.

A més, les noves plataformes d'internet la gent prefereix mirar les pel·lícules des de casa. Com ha afectat això al cinema?

És veritat que estan canviant els hàbits de consum cinematogràfics. Ara pots veure les pel·lícules escarxofat al sofà i és més còmode, però s'ha de dir que el cine està pensat, fins ara, per visualitzar-lo en pantalla gran. Si tu mires una pel·lícula amb uns plans oberts, grans, que tinguin a veure amb la natura i uns paisatges fantàstics, t'ho perds si ho mires en una pantalla petita. No estàs veient la pel·lícula que va ser pensada i dissenyada pels autors. Després s'han d'afegir dues coses més. Una és el doblatge: encara que els doblatges en català i castellà siguin molt bons, no estem veient els personatges amb les seves veus originals, els seus matisos... I això, en certa manera, també és mutilar l'obra de creació original. L'altra qüestió és la part màgica, que no és el mateix estar estirat al sofà amb la cervesa que en una sala fosca, gran i on estàs aïllat i et puguis submergir en la pel·lícula. Al cinema només estàs tu i la imatge. Això a casa no es pot aconseguir. Ara bé, hi ha un boom tan gran de noves plataformes que ho fa difícil. Que hi hagi més oferta no perjudica el cinema com a tal, però sí que perjudica les despeses econòmiques. Moltes sales no poden mantenir els costos i van tancant. 

Però la falta d'ingressos també sol associar-se al fet que cada cop hi ha menys espectadors. Com es pot revifar la passió d'assistir a una sala de cinema?

El que passa és que ara queden pocs cinemes perquè la funció essencial que ha tingut aquest espai fins a finals del segle XX era ser un lloc d'entreteniment de les classes populars. Abans gairebé anaves al cinema un cop a la setmana i això ja ha desaparegut perquè tens moltes altres alternatives i la gent no té la necessitat d'anar al cinema. Això vol dir que es perd públic, sí, però que s'acabarà aquest públic no. Jo penso que seguirà havent-hi un públic interessat de la mateixa manera que hi segueixen havent lectors de llibres. Els segments dels espectadors, però, seran més petits, més especialitzats i més exigits. També hi ha un altre aspecte important associat a això i és que les series actualment són una altra manera de concebre el cinema i que han vingut per quedar-se. Ara, si ho mirem des d'una perspectiva més àmplia, també es dóna un fenomen curiós i és que des de la Federació Catalana de Cineclubs s'afirma que els cineclubs van creixent i van ampliant les seves programacions i el nombre d'espectadors que hi participen. A més, la filmoteca de la Generalitat ha creat una nova política i nous ajuts per facilitar pel·lícules interessants als cineclubs i que no es poden aconseguir als mercats comercials. Aquesta és una dada esperançadora perquè això ajuda a aprofundir en el caràcter cultural i artístic del film com a obra d'art.

Xiscnèfils va celebrar els 25 anys l'any passat, com valoreu tots aquests anys de funcionament del cineclub?

Fem un balanç molt positiu i m'enorgulleix dir que ens considerem un servei públic. Nosaltres fem activitats per la ciutat i estem molt satisfets amb la resposta que hem rebut de la ciutadania. A més, és veritat que tenim un públic que es va renovant, afortunadament. Va venint gent jove i per a nosaltres això és fonamental perquè la incorporació de nous públics és una qüestió que ens preocupa força. Sí que és cert que també hi ha una continuïtat, és a dir, al cineclub ara hi acudeix gent que els dijous era al cinema. I la programació que fem és molt bona, hi havia vegades que encara que la gent no sabés quina pel·lícula fèiem venien igualment perquè sabien que els agradaria i que no els decebríem.

Com elegiu les pel·lícules que es projecten?

Aquesta és la part més divertida del col·lectiu. Ho decidim entre tots, cadascú diu la seva mitjançant uns criteris bàsics que són la durada, el preu i les crítiques que llegim. Ara també visionem prèviament les pel·lícules. A més també mirem de donar a conèixer pel·lícules que no són les habituals i cinematografies noves. Però és un procés col·lectiu i democràtic.

Quins són els pròxims reptes de l'entitat?

El repte permanent és aguantar i continuar. Són 25 anys de feina i tenim la il·lusió de mantenir-ne 25 més. També som una entitat molt austera i implicada que és el que ens permet tirar endavant. A més, després de l'ensurt que ha sigut estar gairebé nou mesos sense fer res podríem haver perdut la il·lusió i la gent es manté amb les mateixes ganes i actitud.

Ens podeu avançar alguna de les projeccions de l'any que ve?

El que et puc dir és que al primer trimestre sempre aprofitem que se celebren els premis Goya i els Gaudí per projectar les pel·lícules que pensem que sortiran escollides com a millors o que rebran algun guardó important. A més també intentem fer una projecció molt actual i no programem a llarg termini. Just ara estem començant a recopilar tota la informació per triar les següents.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.