La dansa guanya a la pluja en la ballada central de la Mostra

 

 

Les quatre gotes caigudes tres quarts d'hora abans del començament de l'espectacle, sumades una xafogor que es podia gairebé mastegar, ja havien fet que moltes persones no s'acostessin al Parc del Turonet a veure la ballada central de la 36a Mostra Internacional de Dansa Popular. O això es podia inferir del parell de fileres de cadires buides al fons del públic.

 

 

Aquests ànims un pèl aixafats per les inclemències climàtiques es barregen amb la ironia dels músics dalt de l'escenari, que mentre fan alguna prova de so, toquen la melodia de "Signing in the rain". Tot i el terra mullat, els organitzadors decideixen tirar endavant amb la ballada.

 

 

La intenció de "fer la dansa un idioma universal" segueix dempeus, i els ballarins del grup de dansa "Guzel Chulman" de Perm (Russia), els del grup Jehona e Malësis (Macedònia del Nord), els del Ballet Folklòric de Paipa (Colòmbia), i els amfitrions de l'Esbart de Sant Marçal (Cerdanyola del Vallès) es preparen per començar.

 

 

El primer de tots els balls és la polca, dansa insígnia de la mostra que tradicionalment és la que inaugura la ballada central.  Però tant l'escenari i com el públic s'omplen de cares llargues i de preocupació: només en els primers segons de moviment, ja es produeixen dues relliscades.

 

 

Llavors, un dels ballarins de l'Esbart de Sant Marçal es planta i els músics deixen de tocar. Les presentadores, desolades, exclamen: "ho hem intentat, hem intentat assecar el terra, però així no es pot ballar". Però encara no ho havien intentat tot. A un dels ballarins se li acudeix la brillant idea d'arrencar el linòleum moll del terra i ballar directament sobre la fusta.

 

 

I ara sí. Després de despullar l'escenari els dansaires han pogut ballar la polca que dona inici a la Ballada central de la Mostra Internacional de Dansa Popular. En aixecar el linòleum, sembla que també s'ha aixecat una mica d'aire més fresc, per fortuna dels espectadors i, sobretot, dels ballarins.

 

 

El primer grup a oferir el seu recital de dansa tradicional és Jehona e Malësis, conjunt de ball creat el 2007 a Tetovo, Macedònia. Tant vestuari com dansa i música estan a cavall entre orient i occident, amb reminiscències de la música armènia i gran presència de la percussió i de l'acordió.

 

 

També els seus moviments són mestissos: mesclen passos més tradicionals amb d'altres que recorden a contextos urbans. Els mocadors vermells i blancs que no paren de fer votes, al més pur estil Ball de gitanes, i el soroll de les polseres que duen les ballarines també prenen un protagonisme especial durant tota la seva actuació.

 

Quan s'acomiaden els macedonis, entre grup i grup l'espera s'allarga més del compte, ja que degut a la pluja no tots els músics havien pogut fer les proves de so. Un cop solucionades les qüestions tècniques, és el torn dels amfitrions, que enguany celebren el seu 40è aniversari.

 

 

Si dimarts l'Esbart de Sant Marçal presentava una coreografia inèdita fins al moment, dissabte a la nit va optar per dansar el Ball del Bot, provinent de les Illes Balears. La característica d'aquesta dansa és que és la dona qui marca el pas. O, com diuen ells illencs, "la dona comanda", apunta la presentadora. 

 

 

I el Ball del Bot, amb les seves castanyes, saltirons i infinites voltes que fan volar les faldilles de les ballarines, comanda també l'entusiasme del públic, que anima els seus dansaires.

 

Tot seguit, les delicades integrants del grup Guzel Chulman de Perm (Rússia) prenen l'escenari. Vestides de blanc i rosa, les tàrtares fan una coreografia molt dolça que contrasta amb l'explosió d'enerfia dels ballarins russos que les segueixen.

 

 

La característica principal de l'actuació de Guzel Chulman és la seva teatralitat. L'humor i les representacions de festeig entre els ballarins i ballarines que ja vam veure a la inauguració de la Mostra tornen a estar presents. Tot, emmarcat per una música jovial, amb tonalitats molt agudes i ritme accelerat.

 

 

"I acabem l'acte travessant l'Atlàntic", anuncia la conductora, alhora que s'afanya a recordar al públic que diumenge a dos quarts de vuit del vespre hi haurà la darrera ballada de la mostra del 2019, aquesta dedicada a la dansa catalana.

 

 

Les camises llatines llampants dels ballarins del Ballet Folklòric de Paipa (Colòmbia), que porten els colors de Colòmbia pintats a les galtes, ja anuncien que no deixaran indiferent a ningú.

 

 

Amb un so traçat pels vents metall, la guitarra, els ritmes africans i les reminiscències tropicals, els espectadors es transporten directament a la Colòmbia més amazònica. Actuació rere actuació, els moviments acrobàtics, sensuals, altament tècnics però alhora profundament tribals deixen bocabadat al públic, i serveixen com a tancament en alt de la Ballada central de la Mostra.

 

 

Amb l'actuació dels colombians, finalitza la mostra internacional, però no s'acaba pas la dansa. Diumenge 7 de juliol l'Esbart de Sant Marçal organitza una Tarda de Danses Catalanes, amb els balls de l'Esbart Rocasagna de Gelida, l'Esbart Joventut Nostra – Sant Jordi de Barcelona i l'Esbart de Sant Marçal, que se celebra a la Plaça Abat oliva a les 19:30 h.