Llucia Ramis: "Sovint, allò mateix que ens ha fet feliç acaba esdevenint una càrrega"

 

 

 

 

L'escriptora i periodista, Llucia Ramis (Mallorca), passarà per la sessió del Cafè amb Lletres del 18 d'octubre per parlar sobre el seu últim llibre: Les possessions. Amb aquesta novel·la, va guanyar el premi Llibres Anagrama 2018.

 

De què tracta Les possessions?

De la dificultat de desprendre's de tot allò que estimam, ja siguin cases, persones o aquells objectes que conformen el nostre univers domèstic i quotidià. "Possessió" és el nom que reben les masies a Mallorca. Un sent que pertany a un lloc i que, per tant, aquell lloc també li pertany, quan no té per què ser així. Ningú no vol perdre la casa familiar, però tampoc no vol viure al camp per mantenir-la; millor que ho facin els pares o els avis, perquè hi puguem passar les vacances. Sovint, allò mateix que ens ha fet feliç acaba esdevenint una càrrega.

 

Pel que sabem del llibre, i sense avançar més del compte, es tracta la relació entre una filla i el seu pare. Com és aquesta relació?

El llibre parla de com van canviant les relacions, que no són estàtiques, ja siguin paternofilials, de parella, o amb els amics. Del trasbals que suposa entendre que les coses i les persones no són com un es pensava, perquè no hi ha res que duri per sempre, i la manera de ser no és inamovible.

 

Com va sorgir la idea de crear aquesta història?

Volia parlar dels silencis, de la manera en què moltes famílies sobreviuen gràcies al fet de no explicar-s'ho tot. És una forma de protecció, una estratègia per mantenir-se unida. La idea era estructurar-ho a partir de dos silencis socials: un és el de la corrupció; l'altre, el de les malalties mentals. Els dos ens transformen, transformen el nostre entorn. Són dos tabús que fan que el problema creixi perquè, en no parlar-ne, no hi ha un bon diagnòstic ni, per tant, un tractament adequat.

 

En el llibre es parla de casos de corrupció. Es poden relacionar amb l'actualitat política i empresarial a Catalunya i Espanya?

La corrupció forma part del nostre dia a dia. Només surt als mitjans quan hi ha noms importants implicats. Però, a petita escala, qui més qui manco coneix algú que ha intentat prendre-li unes terres, o s'ha aprofitat de l'empresa per dur a terme negocis paral·lels, o ha fet vetos i favors... El pare de la narradora lluita contra la construcció d'una urbanització il·legal, i en un primer moment tothom li dóna suport. Però com més es fica en la seva lluita, més sembla que perdi la realitat de vista. Perd les formes, però no la raó.

  

La realitat actual és corrupta, i la gent prefereix la comoditat a la llibertat. Estam massa preocupats de mantenir uns privilegis, i massa poc pendents de conservar uns drets i llibertats ja assolits. El pare de la narradora és conscient que, sense implicació, sense compromís, no hi ha res a fer. Però la corrupció és sistèmica, i en lluitar-hi ell en contra, acabaran tractant-lo com si fos un antisistema.

 

 

Les possessions va rebre el Premi Llibres Anagrama. Què signifiquen aquest tipus de reconeixements?

Suposen gran honor i una gran alegria. D'una banda, comptes amb l'aval d'un jurat tan potent com el que conformen Sergi Pàmies, Imma Monsó, Mita Casacoberta, Guillem Gisbert, Isabel Obiols i Silvia Sesé. D'altra, amb el prestigi d'un catàleg com el d'Anagrama, que tracta cadascun dels llibres amb molta cura, de manera que tens la seguretat que el que publiquis ha superat uns mínims; et sents ben acompanyada. Anagrama és una marca. Tot això ajuda a la promoció, visibilitza la teva obra, i t'anima a continuar. És un premi, en un sentit molt més ample que el del guardó en si.