Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
Un grup de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) estudia els materials i els mètodes utilitzats en la producció dels esmalts dels vitralls del Modernisme Català, especialment en relació als mecanismes de degradació. Un petit fragment dels vitralls estudiats pertany a un dels conjunts dels vitralls més importants del modernisme: Les Dames de Cerdanyola, exposat al MAC i produït per Ludwig Dietrich.
Els resultats de la recerca els presenta Martí Beltrán González en la seva tesi doctoral dirigida per Trinitat Pradell i Cara. Els vitralls són "un dels components més fràgils del nostre patrimoni cultural". En ser elements estructurals, com finestres, es troben exposats a la intempèrie i, en conseqüència, al deteriorament. "Hem obtingut dades que poden ajudar a una millor conservació dels vitralls esmaltats d'aquesta època", valora Trinitat Pradell, directora de la tesi.
Les dades obtingudes en la línia de llum MSPD del Sincrotró ALBA han tingut un paper important a l’hora de desxifrar, mitjançant raigs X, l’estructura i composició dels materials que componen els esmalts emprats en els vitralls així com el seu estat de conservació, amb l’objectiu final de millorar la preservació d’aquest patrimoni cultural.
La col·laboració de Vitralls Bonet també ha estat molt important per a la investigació, ja que, a banda dels materials per fer les rèpliques, també va posar a disposició de l’equip de recerca la seva col·lecció de petits fragments de vidres esmaltats originals recollits durant més de 100 anys de restaurar els vitralls de Barcelona: els produïts per Rigalt, Granell i cia que decoren edificis com el Palau de Justícia de Barcelona o la Seu del Districte Sants-Montjuïc; en cases privades de l’Eixample de Barcelona (taller Bordalba) i de Badalona (taller Buxeres i Codorniu), a la Catedral de Palma de Mallorca o a l’església de Sant Jaume de Calaf i Les Dames de Cerdanyola.
Els esmalts històrics presenten una composició química completament alterada pels processos de corrosió atmosfèrica, que donen lloc a una pèrdua del plom, bor i zinc i la formació d’un silicat hidratat amorf, així com a la formació de sulfats o carbonats de plom i calci. Pel que fa als esmalts blaus i verds, presenten una microestructura més susceptible a la degradació. A més, s’ha observat que l’absorció de la radiació infraroja dels colorants (cobalt i coure) emprats en els esmalts blaus i verds pot provocar diferències de temperatura entre els esmalts i els vidres base així com entre les partícules de pigment i la fase vítria, que seria responsable de la formació d’esquerdes i, per tant, a llarg termini, de la seva caiguda.
Així, l’equip de la UPC proposa que per millorar la conservació dels esmalts, la protecció contra la humitat i els gasos atmosfèrics també hauria d’anar acompanyada d’un filtre de llum infraroja. A més, tot i que la humitat, els contaminants i la irradiació solar són les principals causes de corrosió, conclouen que la microestructura dels esmalts juga un paper important.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.