El MAC acull una exposició que connecta l'obra de dones artistes dels segles XX i XXI

L’exposició 'Deesses invisibleses' podrà visitar al Museu d'Art de Cerdanyola fins al 27 de juny

El Museu d’Art de Cerdanyola aporta al programa municipal del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, l’exposició Deesses Invisibles. La mostra és un homenantge a cinc dones que van quedar relegades a un segon terme o símplement que no van poder dedicar-se a la seva vocació artística. Es tracta de Mercè Gallén, Elena Jaumandreu, Maria Lluïsa Malibran, Magdalena Mañosa i María Josefa González Montalbán. Les artistes contemporànies Xantal Grau, Francesca Llopis, Fiona Morrison, Ivonne Navarro i Marga Ximenez s’han apropiat del seu llegat de sentits latents i l’han revitalitzat amb la seva pròpia pràctica.

La mostra, comissariada per Fina Duran i Riu i pel director del MAC, Txema Romero Martínez, ha comptat amb la supervisió de la Regidoria de Feminisme i LGTBIQ+ i del Servei de Català, i la col·laboració del Museu de Tossa de Mar que produeix una de les obres, i on itinerarà després a partir de juliol. El divendres, l'alcalde, Carlos Cordón, i els regidors Oscar Pons (Cultura), Glòria M. Urbano (Feminisme i LGTBIQ) i Pepi Rivera (Serveis Socials) van visitar l'exposició acompanyats d'algunes de les protagonistes de l'exposició i familiars.

"Fer un recorregut per la història de l’art és fer una immersió en un món masculí. Són innombrables les dones d’entorns molt diferents que van ser ignorades i oblidades. Elles no van poder desenvolupar-se i créixer com a artistes, però amb esforç i calladament van saber ser llavor i transmetre la seva sensibilitat a les següents generacions", expliquen des del MAC. A partir de cinc exemples reals, es vol deixar testimoni de tot el silenci que envolta el món creatiu fet per dones, i es fa a través de la guia d’unes deesses que la mitologia va desmerèixer, i de la mediació de cinc artistes contemporànies amb una mirada feminista, activa i combativa.

 

La periodista Maria Palau, especialitzada en art, destaca en el fulletó de la mostra que "aquest projecte expositiu s’ha d’entendre com una suggestiva caixa de ressonància de presències que abracen l’antiguitat i la contemporaneïtat".

Les artistes contemporànies són, escriu, "les nostres còmplices en aquesta aventura de rescat de la memòria que té l’ambició de corregir-ne els oblits.» Respecte a les artistes, destaca «la seva actitud combativa beu de l’activisme feminista dels darrers temps, catalitzador d’una creativitat diversa i plural, sensible no només amb la problemàtica de les dones sinó de les minories sexuals i de totes les víctimes d’un sistema deshumanitzat per la cobdícia del capital".