La “maledicció” d’Ismael Smith i les seves obres oblidades a la fàbrica Uralita de Cerdanyola

Hi havia una època en què Cerdanyola del Vallès estava a l’avantguarda de l’art català. Caterina Albert o Enric Granados, entre d’altres, formaven la colònia d’artistes que es desplaçaven a l’altra banda de la serra de Collserola a estiuejar, però també a crear. Entre totes aquestes personalitats culturals de l’època, Ismael Smith, escultor dibuixant i gravador, també hi passava, convidat, alguns estius.

Aquí hi va fer algunes de les seves creacions, com les deesses de la façana de la fàbrica Uralita, que el seu propietari Roviralta li va encarregar. Anys després, amb la fàbrica abandonada, les escultures d’Smith van quedar malmeses i van anar desapareixent sota la vegetació. Una metàfora de la seva vida, un artista “maleït”, que va caure en l’oblit.

 

L’ascens d’Smith

Però, Smith no sempre va ser un artista maleït. Des de ben jove, Smith va ser considerat un gran escultor, pintor i il·lustrador. A la premsa de l’època era molt popular i va rebre elogis de personalitats com Eugèni d’Ors, qui el va considerar el primer artista noucentista. Tot i això, el director del Museu d’Art de Cerdanyola, Txema Romero, creu que “Smith és l’últim gran modernista, perquè té elements característics com l’art total, des de les seves obres fins la seva persona".

Txema Romero: “Smith és l’últim gran modernista, perquè té elements característics com l’art total, des de les seves obres fins la seva persona"

 

Smith, a més a més, tenia una excel·lent relació amb els polítics catalanistes Francesc Cambó i Enric Prat de la Riba i va publicar il·lustracions a les revistes i diaris més populars de l’època: a la Cu-Cut!, a L'Esquella de la Torratxa o a Or y Grana. Tothom pensava que Smith tindria un futur prometedor com a artista.

 

De l’ascens al declivi

La Barcelona dels primers anys del segle XX bullia d’activitat cultural, espectacles al Paral·lel i gent d’arreu. Això va ajudar que Smith pogués desenvolupar la seva obra que es caracteritzava en la deformació de caràcter grotesc o expressionista en l’escultura, l’ambigüitat sexual de les figures masculines i femenines dels dibuixos, o les escenes esperpèntiques dels gravats, les quals no encaixaven en el plàcid mediterranisme que s’estava imposant com a única sortida al modernisme.

 

Després de la seva estada d’estudis a París, on no va acabar d’afegir-se a les corrents de moda de l’època, va tornar a Barcelona. Però la ciutat que es va trobar ja no era aquella ciutat de principis de segle. Amb la dictadura de Primo de Ribera, hi va haver un retrocés de les llibertats i de la mentalitat de la societat.

Aquell artista que era vist com a trencador, va començar a estar estigmatitzat no només per la seva obra, sinó també per la seva vida. Smith era homosexual i el fet de parlar amb tanta llibertat sobre identitat i gènere, va fer que fos censurat per les elits polítiques i culturals de l’època. Com diu Sebastià Portell, en el seu llibre Les altures, “el seu fracàs comença quan es converteix en un personatge incòmode per l’època”.

Sebastià Portell: “El seu fracàs comença quan es converteix en un personatge incòmode per l’època”

 

Erotisme i ambigüitat

L’obra d’Smith està plena d’erotisme i d’ambigüitat sexual. El que avui es coneixeria com una estètica queer, segons el director del MAC, aleshores (i salvant les distàncies) era el dandisme: “parlava d’aquesta revisió i transgressió del gènere, de què vol dir ser un home i què vol dir ser una dona”.

Ismael Smith tenia una visió molt eròtica de l’art. “A les dones les representava amb una llibertat sexual que no era pròpia de l’època i als homes els vestia de dona o, a l’inrevés, a les dones de les seves obres les feia adoptar actituds masculines”, explica Txema Romero.

 

Exili a Nova York i fi tràgica

L'any 1931 es va instal·lar a Nova York amb la seva mare i els seus quatre germans. Allà la seva activitat artística va minvar extraordinàriament, per dedicar tots els seus esforços a estudiar una teràpia contra el càncer, una obsessió que va mantenir durant la resta de la seva existència.

Completament oblidat com artista, l'any 1962, i després d'una sèrie de denúncies perquè es passejava despullat pel parc de la seva propietat a Irvington com a pràctica de les seves pròpies teories naturistes de teràpia, va ser ingressat contra la seva voluntat a l'hospital psiquiàtric de Bloomingdale, a White Plains d'on ja no va sortir. L’estigma de la salut mental, tema molt freqüent en les seves obres, li va pesar molt i va ser un dels motius del seu tancament.  

Tot i tenir una vida “maleïda”, Txema Romero, conclou que “amb el pas dels anys aquesta maledicció s’ha convertit en benedicció, perquè amb una mirada contemporània, se’l converteix en un artista molt actual”. Això és el que es reivindiquen el Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) i el Museu d’Art Nacional de Catalunya (MNAC) a les III Jornades Smith, que se celebraran el 4 i 5 de novembre a ambdós museus.

Més info: Les III Jornades Smith se centraran en la vigència de la seva obra

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.