Martí Darka, cap de colla dels Martinets: “Si hi som tots, el límit el posem nosaltres”

Abans que comenci el segon tram de la temporada dels Castellers de Cerdanyola del Vallès, parlem amb en Martí Darka, cap de colla des de gener de 2019 i membre dels Martinets durant 18 dels seus 23 anys d’edat.

A l’agost, els Castellers de Cerdanyola feu vacances després d’acabar el primer tram de la temporada.

Exacte, nosaltres no ens regim com les colles de la zona tradicional (Valls, Tarragona) que tenen tres trams. Nosaltres en tenim dos: el primer tram va des que comencem al març-abril a fer la primera actuació (els assajos els comencem al febrer), fins que acabem al Raval, al voltant del 14 de juliol. En aquest primer tram, com a actuacions més sonades tenim a Cerdanyola la Festa del Roser de Maig, la Festa “de los caracoles” i la Festa Major del Raval, on els Castells de Barcelona fa uns 5 o 6 anys que ens hi conviden. De tota la vida, però, som una colla més forta al segon tram, que és més curt – de setembre a desembre - però més intens.

Què heu aconseguit durant el primer tram de 2019?

Com a colla, vam acabar la última actuació estrenant un castell nou, el tres amb l’agulla. També portàvem 3 castells de 7, que només ho havíem aconseguir fet a la diada de la Festa Major: un 3 de 7 normal, un 4 de 7 i el 4 de 7 amb agulla. D’altra banda, no hem caigut cap cop durant tots aquests mesos. Això ho hem aconseguit perquè portem uns anys treballant relativament amb el mateix tronc; un treball molt potent amb la cap de colla prèvia, i llavors hem pogut fer canvis a partir d’aquest però ens hem pogut mantenir en els castells de 7 i fins i tot fer-ne un de nou. Això em dona la certesa que si som tots, el límit el posem nosaltres.  

Els Martinets, durant una de les seves actuacions a Cerdanyola| Foto: Marcel Marçal

Els Martinets, durant una de les seves actuacions a Cerdanyola| Foto: Marcel Marçal

De fet, els castells de Cerdanyola, als primers anys des de la seva fundació l’any 1987 va començar fent castells de 7, no?

Sí, va començar fent castells de 7 i després va venir el que anomenem “època fosca”, fins que al 2007 aproximadament vam aconseguir tornar a fer un castell de 7 al “concurset” [el cap de setmana abans del concurs de Tarragona], que va ser el 3 de 7, i l’any següent ja vam fer el 3 i el 4 de 7. A partir d’aquí vam continuar sovintejant els castells de 7, els bàsics. Més endavant, ja vam fer el 5 de 7 i el 3 de 7 amb agulla, i ens vam mantenir en aquesta línia fins que va arribar l’Arnau Jaumandreu, un antic cap de colla. Amb l’Arnau vam acabar fent i sovintejant bastants castells de la gamma alta dels 7, i llavors ens vam plantejar fer un 4 de 8, i vam caure. També va caure la torre, però aquesta la vam aconseguir descarregar ja amb la Laia, la meva antecessora.

Com ha estat el relleu de caps de colla?

 La Laia ens segueix donant un cop de mà bastant potent, ja que encara som bastant nous en el càrrec i a més, bastant joves. Jo tinc 23 anys, i la gran majoria de l’equip és gent que han començat aquest any amb moltes ganes, després del desgast que va suposar l’any passat.

Pel sobreesforç del concurs?

Clar, el que va passar l’any passat és que vam arribar al dissabte del concurs a la Tàrraco Arena, la UEFA dels Castells. I aquest ens va exigir molt, perquè per anar al concurs havies de fer 5 actuacions en el transcurs d’un any molt bones, ja que només hi arriben les 32 millors colles, i depenent del nivell de la resta entres o no. Llavors, va exigir molt compromís d’assaig rere assaig rere assaig, i la colla va respondre molt bé i vam acabar entrant. Jo crec que va desgastar molt per dos motius: perquè va ser un any de màxims, també amb la celebració del 20è aniversari de la colla, i perquè el concurs no ens va anar gens bé.

I per què creus que no va anar bé?

Vam pecar de novells. A cada ronda queia algú al costat, i clar això et donava nervis, i ens va anar fatal. I que el concurs, després de tant esforç, ens somrigués tant poc, va ser un cop dur però vam aprendre’n. Perquè et surti bé un castell primer has de caure moltes vegades. Per això, després de caure has de sortir amb més força. I quan veus el costat amarg, assaboreixes molt més la victòria. Però la veritat és que no vam acabar gaire bé la temporada, perquè hi havia molta gent cremada.

És en aquests context que tu et presentes a cap de colla.

Exacte, i quan em vaig presentar tothom em deia que sí, que em presentés, però ningú volia agafar el compromís extra que suposa no només venir a l’assaig sinó anar a la junta i encarregar-se de pensar i planejar-ho tot, i això cansa.

La gent de la colla ha vist créixer en Martí Darka, que porta més de 18 anys fent castells | Foto: Cedida

La gent de la colla ha vist créixer en Martí Darka, que porta més de 18 anys fent castells | Foto: Cedida

És per això que hi ha hagut diversos canvis de noms?

Sí, s’han renovat molts dels càrrecs de més responsabilitat, tant tècnica com organitzativa; un canvi generacional de la gent que “tira de la colla”. Per exemple, el nou cap de pinya, Jordi Barbé, el Carlos Montón com a cap de troncs, l’Albert Darkis com a cap de canalla o el nou president de la Junta, l’Alejandro López. Tot i així, l’anterior junta i tècnica ens han anat ajudant i donant consells durant aquest primer tram de temporada, i en això estem molt agraïts. D’altra banda, també ha passat que hi ha hagut gent de tronc, de pinya i de nens que l’any passar ho va donar tot però que aquest han prioritzat altres coses. I el fet que hi hagi hagut bastantes faltes d’assistència als assajos, doncs ha retardat alguns projectes que teníem planejats. Al final, ens hem sortit prou bé, i hem tingut unes 20 camises noves, arribant a les 55 persones fixes als assajos i a les actuacions unes 100.

I a tu què és el que et porta a voler ser cap de colla?

En part, el fet que no s’hi presentés ningú va sumar, tot i no ser el motiu principal. Una colla pot arribar a desaparèixer perquè ningú s’ofereixi a ser cap de colla, i jo porto 18 anys fent castells; sabia que algun dia em tocaria pagar. A banda, de petit, jo deia que de gran algun dia seria cap de colla i faria que fos la millor època del món i farem castells de 10. Al final acabem fent castells de 7, però no passa res.

Martí Darka, durant l'actuació dels Martinets a la Festa Major del Raval de 2019 | Foto: @chaoticmanners

Martí Darka, durant l'actuació dels Martinets a la Festa Major del Raval de 2019 | Foto: @chaoticmanners

Com et vas sentir quan vas arribar a ser cap de colla?

Sobretot al principi moltes ganes i molts nervis. Jo, un noi de 23 anys, sóc responsable de nens, pares, avis, adults, petits... I clar, abroma. Com passi alguna cosa malament, tot serà responsabilitat meva. Però la colla, tot i que al principi -com jo- pensava que en ser tan jove podria costar-me més, al final del primer tram de la temporada ja ha vist que tot ha anat sortint bé, i m’ha expressat la seva confiança, i això m’anima a continuar més segur.

Què us plantegeu per aquest segon tram que està a punt de començar?

Ens plantegem seguir “apretant”, i en cada actuació portar al menys tres castells de 7. Encara ens hem d’acabar de reunir, però en principi la intenció és portar el 5 de 7, tot i que encara no hem acabat de definir per quan. Com s’acaba la temporada, sempre busquem fer castells més grans. Probablement, també perquè portem més assajos al damunt, i comptem amb una major afluència de gent. Alhora, volem assegurar castells més realistes. Com veiem que ens poden fallar dues o tres persones, doncs ja planejar des d’aquí i anar més sobre segur, per poder sortir molt millor.

I quin és el calendari que teniu per davant?

El primer assaig, el 30 d’agost, i la primera actuació el 8 de setembre. Com a actuacions importants, durant aquests mesos de tardor i inici de l’hivern celebrem l’aniversari -que comptarà amb l’actuació dels castells de Madrid- la Diada de les Tres Jotes i la Festa de Sant Martí, i després viatjarem a Madrid i a la comarca del Vallespir, situada al sud de França.

La Diada de les Tres Jotes?

L’hem instaurat enguany, pel diumenge 22 de setembre. En les mateixes dates, abans celebràvem la Diada del Pont Vell, que compartíem amb els vailets de Ripollet quan estaven en actiu. Ara, la intenció amb aquesta nova diada és intentar cridat tothom que ha passat per la colla a venir, igual que fan amb les diades senyalades. Que es vagi coneixent, i a veure com flueix.

I per què es diu “de les Tres Jotes”?

Perquè dona la casualitat que tres dels castellers que havien estat molt implicats a la colla i van morir recentment, tenien noms que començaven per jota: en Josep Poliete, en Jordi Brown i en Joan. Així, vam decidir honorar-los amb aquesta diada.

Per acabar, a una mica més llarg termini, penseu participar al proper concurs de castells de la Tarraco Arena 2020?

Sí, la idea és tornar-ho a intentar llavors. De l’1 de setembre d’enguany al 31 d’agost de l’any vinent mirarem d’aconseguir realitzar 5 actuacions prou bones com per entrar al dissabte, i si no, doncs anirem al concurset.  Però l’any vivent volem apuntar alt, cap al 6 de 7 i el 7 de 7. Tots junts hem demostrat que ho podem fer.