Miquel Alba: “La fotografia és memòria i ens ajuda a mantenir vius els records”

Primer de tot, qui és vostè, Miquel Alba?
Sóc una persona normal i corrent que, per sort o per desgràcia, va néixer l’any 1951. Venia de Barcelona i el 1956-57 em vaig traslladar a Ripollet, quan només hi havia uns 4.000 habitants. He viscut la infantesa d’aquella època, que no té res a veure amb la d’avui en dia, i he anat creixent juntament amb el poble.

"Vaig començar a fer fotos al Cau Pau Casals amb la càmera del meu pare ”

I com neix la seva passió per la fotografia?
Cap a l’any 1965-66 em vaig aficionar a la fotografia i vaig anar resseguint la vida de Ripollet. L’any 1964, el meu pare va comprar una càmera i, com que jo sortia amb un grup de Cerdanyola, del Cau Pau Casals, li vaig demanar que me la deixés per fer fotografies d’excursionisme. A partir d’aquí hi vaig trobar el gust i vaig començar a fer fotografies pel meu compte.

Si hagués de triar algun moment o alguna fotografia que ha captat en tots aquests anys, quina escolliria?
Una de les que més m’han impactat la vaig fer als anys setanta al carrer Ferran de Barcelona. Amb la colla de l'Agrupació Fotogràfica fèiem fotografies i vaig veure dues senyores grans caminant amb bastó davant d’un rètol que parlava de dones afectuoses i altres coses. El contrast entre el missatge i aquelles dones em va semblar colpidor i vaig fer la foto. També considero molt especial un retrat de Joan Mimó.

Què és per a vostè la fotografia?
Quan vaig fer una presentació a Ripollet, vaig dir que per a mi la fotografia és memòria. Moltes persones pensen que l’esperit és quelcom que se’n va després de la mort; jo prefereixo parlar de records.

I quin és el millor record que li ha deixat la fotografia?
Precisament això: crear records. La fotografia plasma la vida de les persones i permet mantenir-la viva.

“La fotografia és plasmar la vida de les persones i mantenir-los vius”.

Com valora el canvi que ha fet la fotografia en aquests anys?
És el que m’ha portat a deixar-ho. Vaig començar a l’agrupació cap al 1972. Quan començaven els ordinadors i els primers programes de fotografia. Vaig provar de retocar imatges en blanc i negre fotografiant la pantalla, però alguns companys em deien que estava “prostituint” la fotografia. Ara tot això ha canviat radicalment i no té res a veure amb els inicis.

Ara viu a Cerdanyola, però té una exposició a Ripollet. Com sorgeix aquesta proposta?
Va venir de l’Ajuntament, després que jo donés el meu arxiu fotogràfic al fons municipal. Ja feia temps que hi treballàvem.

La darrera exposició de Miquel Alba es pot visitar fins aquest divendres 26 de setembre al Centre Cultural de Ripollet

I a Cerdanyola, s’ha fet alguna exposició seva o li agradaria que se’n fes?
Sí, ja n’he fet diverses, algunes en col·laboració. L’última va ser el gener de l’any passat. Tot i els problemes de salut, vaig decidir participar perquè feia falta gent per exposar.

Quin missatge donaria a les noves generacions de fotògrafs i fotoperiodistes?
Els diria que siguin honestos, que no falsegin les imatges, que siguin curosos amb el que capten i que facin bones eleccions.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.