Miquel Sánchez avança a la Biblioteca Central que continuarà la sèrie dels masos amb un quart volum

La presentació de Masos de Sant Iscle de les Feixes reuneix a Cerdanyola lectors amb “dèria pels papers antics”

La Sala Enric Granados de la Biblioteca Central de Cerdanyola va acollir dimarts 20 de gener la presentació de Masos de Sant Iscle de les Feixes i rodalia (826-2012), el darrer llibre de l’historiador Miquel Sánchez. L’acte va aplegar un públic fidel, format per lectors i estudiosos locals amb —com va definir-se el periodista Juan Antonio Hidalgo— una clara “dèria pels papers antics”.

Miquel Sánchez i Ramon Martos durant l'entrevista, dimarts, a la Biblioteca Central. FOTO: Judit Josa

Miquel Sánchez i Ramon Martos durant l'entrevista, dimarts, a la Biblioteca Central. FOTO: Judit Josa

Seguint el fil d’una apassionada entrevista en directe entre l’autor i l’historiador de Ripollet Ramon Martos, amb Hidalgo cronometrant el temps, el públic va endinsar-se en una Cerdanyola ben diferent de l’actual.  El diàleg també va permetre a l’autor explicar el projecte de recerca sobre la història rural de Cerdanyola, al llarg de més d'una dècada.

Un projecte que no s'atura

Durant la conversa, Sánchez va explicar que Masos de Sant Iscle de les Feixes i rodalia (826-2012) tanca l’estudi dels masos de Collserola, des de Can Coll fins a la Vall de les Feixes. Amb aquest volum, la sèrie arriba als 150 masos documentats —entre conservats i desapareguts— i posa punt final a aquesta etapa territorial.

Alhora, va avançar que el projecte continuarà amb un quart volum dedicat als masos de la plana. “De moment és una trilogia, però a partir de la tardor hi haurà un quart llibre… i qui sap si un cinquè”, va apuntar.

Preguntat sobre què el va empènyer a emprendre una tasca de recerca tan titànica, Sánchez va respondre sense dubtar-ho: l’edat. “Quan vaig fer 80 anys vaig pensar que, si la mitjana d’esperança de vida se situa als 82, calia posar-s’hi ja”, va explicar, arrencant somriures entre el públic.

Els vinyars de Collserola, un paisatge irreconeixible

Sánchez va descriure una Cerdanyola avui gairebé irreconeixible: els turons de Collserola coberts de vinyes i oliveres, sense els boscos actuals ni els equipaments universitaris o industrials. En aquest paisatge, les cases pairals, disperses pel territori, lluitaven per mantenir-se i preservar el nom.

Va recordar que, dels 150 masos estudiats a la sèrie, l’escriptor i polític Jaume Mimó només en va poder localitzar 33 l’any 1948.

Superfície estable, menys masos

Sánchez va posar sobre la taula una paradoxa que travessa el llibre: la superfície de Cerdanyola —uns 31 km²— és pràcticament la mateixa que a l’edat mitjana, però el nombre de masos s’ha reduït dràsticament. L’única alteració territorial significativa, va recordar, es va produir als anys noranta, quan va perdre 1 km2 amb la segregació de Badia del Vallès.

Com creixia un mas

Un mas —format per la masia i els terrenys que configuren la propietat— no només aspirava a sobreviure, sinó també a créixer. Molts dels masos que avui es conserven, com Can Catà, Can Codina o Can Fatjó del Molí, són el resultat de la suma de diverses explotacions més petites.

La compra de terres, la institució de l’hereu i la col·laboració familiar van ser algunes estratègies per mantenir la casa, el nom i el patrimoni, evitant la fragmentació i l’empobriment del mas.

Les dones, centre de la vida cultural del mas

Martos va remarcar el valor antropològic del llibre, que no es limita a descriure edificis, sinó que explica com s’hi vivia. En aquest sentit, Sánchez va subratllar el paper central de les dones en la vida quotidiana i cultural del mas.

La mestressa —mare de l’hereu— exercia una autoritat determinant en l’organització domèstica, mentre que la jove quedava sovint subordinada. En un món majoritàriament analfabet, eren elles qui coneixien les herbes remeieres i s’encarregaven de la salut de la família.

Memòria, poesia i recerca

Sánchez acumula més de 25 llibres publicats i centenars d’articles sobre història local, així com una faceta d’activista cultural i cívic, amb col·laboracions destacades amb l’Ajuntament de Cerdanyola, com el disseny de la bandera i l’escut de la ciutat. Fa quaranta anys, va recordar Hidalgo, era l’enveja de qualsevol investigador per l’accés privilegiat a l’arxiu Mimó, avui de consulta pública.

La presentació es va completar amb la lectura en viu de poemes inclosos al llibre, a càrrec de la rapsoda Margarida Medina.

Un llibre per consultar

Miquel Sánchez signa llibres, un cop acabada la presentació de Masos de Sant Iscle de les Feixes i rodalia (826-2012). FOTO: Judit Josa

Miquel Sánchez signa llibres, un cop acabada la presentació de Masos de Sant Iscle de les Feixes i rodalia (826-2012). FOTO: Judit Josa

L’acte va acabar amb una llarga cua de lectors esperant la dedicatòria de l’autor. Entre aquests, es trobava l’exalcalde Toni Morral, banderer dels Tres Tombs 2026 i descendent d’una família pagesa amb cinc generacions d’agricultors. També hi va assistir la regidora de Memòria Històrica, Pilar Adell.

Masos de Sant Iscle de les Feixes i rodalia testimonia per escrit els orígens d’una Cerdanyola pagesa, la història de la qual s’estén al llarg de més d'un mil·lenni. Un llibre —com va resumir Martos— “per tenir a la biblioteca de casa i consultar-lo sovint”.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.