Es descobreixen les restes d'un nou tipus de timateri al Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

Nou descobriment al Poblat Ibèric de Ca n’Oliver: dels diversos fragments de terracota recuperats de l’excavació de l’any passat ha estat possible remuntar un nou timateri d'un tipus fins ara desconegut al poblat.

Un timateri és un objecte fet a motllo que representa una divinitat femenina, relacionada amb la fertilitat, com evidencia la decoració vegetal que n’emmarca el rostre.

Segons expliquen els experts de Ca n’Oliver, sovint ha estat identificada amb la deessa grega Demèter o la púnica Tànit, però la seva funcionalitat concreta en el context ibèric no està clara i és objecte de debat. Es considera que podria ser un cremador de perfums o una mena de petit altar per posar-hi espigues de blat.

Una de les imatges del timateri remuntat | Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver

Pel que fa a la cronologia aquest exemplar se situa entre finals del segle III i principis del II aC. Tot i que no és el primer cop que apareixen restes de timateris datats entre aquests segles en campanyes d'excavació anteriors dutes a terme al poblat, si que és el primer d’aquesta mena que es troba a Ca n’Oliver.

Fa 5 anys, en una excavació del 2014 va aparèixer un timateri sencer i amb restes de policromia a una de les sitges del poblat.

Timateri trobat el 2014 | Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver

Segons informen els treballadors del jaciment, properament, el nou timateri passarà a l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, per a la seva consolidació i restauració.

El misteri al voltant de la representació

Una de les preguntes que es plantegen les persones que estudien el jaciment de Ca n'Oliver i els materials que en surten és a qui representaven els ibers als timateris.

El context històric en què es daten les peces trobades les situen en un àmbit geogràfic - la mediterrània - en el qual les transaccions comercials són fluïdes. Viatgen els productes, les persones i les idees. Les restes cartagineses, gregues o romanes localitzades al poblat així ho constaten. És per això que la probable deïtat ibera dels timateris és una conseqüència d'un període on coincidirà amb la grega Demèter, la púnica Tanit i potser d'altres.

 

El culte a les deesses Demèter i Tanit

Demèter (en grec antic, Δημήτηρ o Δημητρα, ‘deessa mare’ o ‘mare distribuïdora) és filla de Cronos i Rea i germana de Zeus, pertanyent a la generació dels déus de l'Olimp. És la deessa de la terra conreada, especialment del blat i d'altres cereals. El seu camp d'actuació inclou l'agricultura i totes les institucions civils i socials que estaven real o míticament relacionades amb l'agricultura, és per això que els timateris ibers sovint han estat identificats amb la seva figura.

Demèter. Marbre, còpia romana a partir d'un original grec del segle IV aC. |  Museo nazionale romano di palazzo Altemps

A Demèter també se la venerava com a “portadora de les estacions”, segons es recull a un himne homèric datat al voltant del segle VII aC, tal i com assegura l’historiador Martin Nilson. En la mitologia romana, Demèter correspon a Ceres, i d’ella reben el nom els cereals.

Pel que fa a l’altra deessa que els timateris podrien representar, Tanit, és una divinitat lunar i la deessa púnica de la fertilitat, muller de Baal-Hammon i dea protectora de Cartago. També és anomenada Thanit o Tinnit. El seu sobrenom és «cara de Baal» i a l'època romana va ser assimilada a la verge Caelestis.

El culte a Tanit es va mantenir fortament arrelat a l'illa d'Eivissa, on la dea va ser adorada fins a la cristianització, al segle II. Com a senyora de la fertilitat, Tanit també rebia el nom de Nutrix (dida). Els seus símbols són la magrana, la figa, l'espiga, i el colom com a símbol animal. El seu símbol més destacable és el signe de Tanit: un triangle travessat per dalt per una barra horitzontal i coronat per una rodona.

Estela al Tòfet de Cartago dedicada a la deessa Tanit | Autor: BishkekRocks