Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
L'arquitecte Òscar Ferrerons i el biòleg Marc Antoni Recasens han presentat a la biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès el seu llibre 'Collserola en transport públic: 83 indrets amb encant'. Al voltant d'unes 20 persones van assistir a l'acte, que va consistir en l'exposició dels trets principals de les 25 rutes de les quals els autors parlen al llibre. I és que el seu treball ha estat precisament aquest: l'elaboració de rutes, tant tradicionals com noves, a les quals es pot accedir amb transport públic i que passen per un total de 83 indrets, com diuen ells mateixos, "amb encant".
La principal fixació d'ambdós autors ha estat aconseguir fer accessibles 25 excursions a tot als públics i ho han aconseguit connectant-les totes amb el transport públic. Això vol dir que es pot arribar fins al peu de la muntanya amb un autobús? No. Ferrerons i Recasens han especificat que el transport públic ha de servir a l'excursionista per "arribar a l'inici de la ruta, que pot ser a un nucli urbà, i per poder tornar a casa al final". A més, Recasens ha aclarit que totes les vies d'arribada i tornada estan pensades per fer-se en ferrocarril, ja que és l'únic mitjà de transport el recorregut del qual, previsiblement, "no variarà durant molt de temps, ja que les infraestructures són fixes".
Així, totes les sortides i arribades de les 25 rutes s'ubiquen en alguna de les estacions de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Renfe o de metro dels diversos municipis que toquen amb la serra de Collserola: Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Rubí, Barcelona, Montcada i Reixac i Molins de Rei. D'alguna manera, i com ha dit el mateix Òscar Ferrerons, "el llibre és una crítica al mal ús del Parc Natural de Collserola", ja que, segons els autors, té un gran interès i qui viu a prop - molt sovint - no el valora.
Les indicacions sobre les rutes, els camins i els transports són fonamentals en el text que han presentat els excursionistes, però tant l'un com l'altre s'han assegurat de deixar ben clar que "el llibre no només és caminar, també expliquem els valors històrics i les llegendes dels indrets i dels racons, així com els valors arquitectònics i ingenierils". A més, també han reptat al públic assistent a repassar els indrets que apareixen al text: "per molt que hàgiu anat molt a Collserola, segur que hi ha algun dels llocs dels quals parlem que no coneixeu".
La majoria de les rutes són lineals, és a dir, tenen la sortida i l'arribada a municipis diferents. Per exemple, la que encapçala el recull, "El nord-oest de Collserola", va des de la parada de metro de Casa de l'Aigua - al municipi de Barcelona - fins a la parada de Rodalies de Montcada-Manresa. No obstant això, també n'hi ha algunes que són circulars, per tal que aquells qui necessitin començar i acabar al mateix lloc puguin fer-ho. Un exemple de ruta circular podria ser la número 21, "Can Cuiàs, vida i mort". En aquest cas, l'inici i el final de la sortida de la ruta és a la parada de metro de Can Cuiàs.
Pels autors, la grandesa més evident del Parc Natural de Collserola i l'interès que tenen les rutes per la serra és la varietat de paisatges que es poden veure des dels turons. "Hi ha llocs des dels quals pots veure - en espai molt reduït - un paisatge agrícola, un d'industrial i un del sector de serveis". Per a Òscar Ferrerons, aquest podria ser un bon resum del qual es pot trobar al llibre: la diversitat d'un parc atípic que forma part de totes les ciutats que l'envolten i s'endinsen en ell.