L'ou tornarà, un any més, a ballar a Cerdanyola

En un acte obert a tothom, l'ou tornarà a ballar demà, dijous 19, al vespre

Els jardinets de la Rectoria de l'Església de Sant Martí acolliran , aquest aquest dijous 19 a les 20.15 h, un acte que serà obert a tothom. La intenció serà fer ballar l'ou a la font que instal·lada davant de la Rectoria de l'Església. Els actes litúrgics continuaran dissabte, a les 20.30 h amb la Processó de Corpus, que es farà després de la missa.  

La tradició de l'Ou com balla és molt històrica, la qual té llocs a moltes poblacions de Catalunya el dia del Corpus Christi

En que consisteix aquesta tradició?

'L'ou com balla' consisteix a col·locar un ou buit sobre el raig d'aigua del brollador d'una font, de manera que giravolti sense caure. La font, habitualment, es guarneix amb flors i fruites de temporada com les cireres amb les quals es cobreix la tassa de la font, o la ginesta i
els clavells.

Enguany es podrà viure aquesta tradició a la ciutat, ja que des de la parròquia de Sant Martí es vol fer ballar l'ou a la nova font del jardinet de la rectoria, un costum que es va iniciar a la catedral de Barcelona l'any 1637.

La interpretació més comuna és que l'ou representa l'hòstia consagrada, la forma de l'aigua el calze de la sang de Crist, i les cireres madures i fruites que ho adornen la mateixa sang de Crist, en clara al·lusió a la festa del Corpus Christi.

Segons es té constància, la primera documentació d'aquesta tradició és a la catedral de Barcelona el 1636. Tot i això, es desconeix si provenia d'abans.

Celebració del tradicional 'Ou com balla'. FOTO: Cedida

Celebració del tradicional 'Ou com balla'. FOTO: Cedida

Altres informacions parlen que n'hi ha historiadors que diuen que a Barcelona aquesta tradició religiosa ja es feia l'any 1440, malgrat la falta de documentació al respecte.

No obstant això, altres interpretacions apunten a la representació de la plenitud de la primavera, ja que tant l'ou, com l'aigua o l'abundor de flors són interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l'estació primaveral en plena vitalitat.

Durant els anys, es va anar estenent la creença que si l'ou queia seria un any dolent, però si aguantava durant tota la jornada seria un bon senyal.

També hi ha qui considera que aquesta tradició va néixer com una distracció dels nobles del carrer Montcada mentre esperaven el pas de la processó.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.