Pau Aran (ballarí): "Les persones ens modelen i les experiències són la benzina que ens mou"

El ballarí cerdanyolenc Pau Aran s'ha convertit en un dels grans artistes internacionals del món de la dansa després d'estar quinze anys dins la companyia alemanya Pina Bausch. El dia 29 de juliol ha d'actuar al Festival Grec de Barcelona, que encara no se sap si s'aturarà a causa dels recents rebrots de la Covid-19 a la ciutat. En aquesta entrevista, Pau Aran ens explica quina ha estat la seva evolució com a artista i avalua la situació de la dansa contemporània a Cerdanyola. 

Tens una gran trajectòria com a artista, qui és Pau Aran ara?

El Pau Aran d'ara es troba en un procés transitiu de canvi després d'estar quinze anys amb la companyia alemanya Pina Bausch. Després de quatre anys pensant-ho molt, paro i abraço aquesta nova realitat com a ballarí autònom, professor i coreògraf independent.

Com ha estat aquesta evolució?

El primer contacte que vaig tenir amb la dansa va ser a la Festa Major de tardor de Cerdanyola el 1992. Ho recordo perquè se celebraven els quinze anys de la Festa Major de Sant Martí i l'escola Roger's va participar fent una petita intervenció a la qual m'hi vaig apuntar perquè buscaven dos nois per actuar. Després d'un temps, quan jo tenia onze anys, va ser quan em vaig trobar amb la dansa realment: em vaig apuntar curs de nens del Roger's de ball de saló i vaig quedar-me allà fins al 2003. Va ser a l'adolescència quan el meu desig de ser ballarí es va intensificar, així que me'n vaig anar a Madrid dos anys i la meva intenció era continuar la meva formació a una universitat de dansa a Alemanya, però la Pina Bausch va fer una audició i em van agafar i vaig entrar directament a la companyia.

Així que crees, balles i ensenyes... Què t'agrada més?

Les tres coses. Ensenyar m'agrada, coreografiar també m'està agradant moltíssim i encara ballar m'agrada molt. Crec que de moment passaré uns anys fent una transició i explorant a fons les tres coses i veuré quina d'elles és més prominent en la meva vida. A vegades també depèn de la demanda, hi ha temporades on balles més i d'altres on ensenyes més. Però, de moment, he de dir que estic bastant equilibrat entre aquestes tres coses.

Com definiries la dansa que crees?

Jo faig dansa contemporània, concretament, és una dansa teatre. Aquest tipus de ball posa especial atenció al gest, a la respiració i a la diversitat de les possibilitats que té el cos pel que fa a moviment. A més, sempre ho fa des del lloc de les intencions, no només és una qüestió estètica, és també de sentiment.

És una dansa que ve d'una línia de treball bastant antiga, de la dansa expressionista alemanya i que neix després de la Segona Guerra Mundial en resposta a tota la situació política i amb la necessitat d'expressar-se a través del cos, literalment parlant. Eren uns balls que deien coses amb el gest i hi havia gestualitats que revelaven missatges secrets, fins i tot. No era la pantomima, era realment l'expressionisme dintre del gest, del moviment i de la dansa.

Com t'inspires?

Jo dic que em deixo inspirar i no forço res. Després d'aquesta experiència de tants anys amb la companyia alemanya, i com tots i totes, crec que són les persones que ens han modelat, com els nostres mestres i les trobades amb els artistes com tu, les que et poden inspirar. Crec que hi ha gent que t'inspira i crec que totes les experiències són la benzina que et mou.

Actuaràs al Festival Grec de Barcelona amb una coreografia que explica la vida del poeta César Moro, què ens pots avançar?

Doncs ara s'està debatent si el Festival s'anul·larà a causa dels recents rebrots de la Covid-19 i ha molt disgust perquè es diu que la cultura, justament, és la que més mides de seguretat havia pres contra el virus i ara és indignant que les terrasses i bars continuïn oberts quan els teatres i actes culturals no.

L'actuació "Lettre d'Amour" que faré és una peça de dansa de teatre i és una exploració sobre la relació entre la dansa i la paraula, és un duet que faig amb la intervenció artística de Consuelo Trujillo i del dramaturg Alberto Conejero. El dramaturg ens va proposar una selecció de textos del poeta peruà César Moro, un poeta que va néixer a Lima i va venir a Europa perquè volia ser ballarí i al final, per una lesió, va decidir quedar-se amb la poesia i abandonar el seu somni de la dansa. Era artista, homosexual, republicà... ho tenia tot. Jo dic que és el Lorca sud-americà, ell té aquesta narrativa i aquesta capacitat descriptiva tan forta com Lorca, però ho fa des del lloc més sensual. Va morir bastant jove i és com un artista bastant desconegut a Espanya i el que volem és donar-lo a conèixer.

Què significa per tu haver tingut l'oportunitat de participar en aquest festival de renom català i de cultura internacional?

És un regal. Al principi em va impressionar i vaig pensar que se'm quedava gran però en el fons estic content. Al final, la dansa em legitima i el que podia aportar en aquest festival era molt bo. Així que estic molt feliç, molt agraït i estic motivat pel que puc oferir, malgrat les circumstàncies per la Covid-19. Amb aquests actes veus com a Catalunya s'està lluitant pels artistes i també hi ha un espai per gent emergent que no té tantes possibilitats en aquest món, i això és molt bo.

Has viscut els teus inicis de la dansa a Cerdanyola... Com veus el panorama a la ciutat, sobretot, de la dansa contemporània que, pot ser, és la menys popular?

Doncs a Cerdanyola hi vaig molt poquet, potser hauria d'agafar aquesta pregunta com una invitació per passar-hi més temps i saber què està passant amb la dansa contemporània al meu poble de naixement. Jo sé que hi ha molt moviment cultural de dansa, hi ha les escoles de dansa com la Roger's i també hi ha l'Ateneu que acull espectacles... La dansa contemporània a una ciutat com és Cerdanyola no és súper popular, es fan coses més comercials. Però veig que també li volen donar espai a tot. Igualment, crec que sempre es pot fer més, com a Catalunya i a Espanya. És important recordar que les companyies petites també existeixen, i que no només passa tot a les grans ciutats. Però mira, potser ara és el moment de què organitzi alguna coseta.

Et veurem pròximament als escenaris cerdanyolencs?

Clar que sí. Proposaré de fer aquesta peça de "Lettre a'Amour" de César Moro a Cerdanyola, estaria bé fer una gira pel Vallès. Mai està de més organitzar actes culturals. Sí, va sent hora que col·labori amb alguna coseta amb la dansa contemporània a Cerdanyola.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.