El Poblat Ibèric de Ca n’Oliver excava una muralla medieval dels segles IX i X

La campanya d'excavacions del Poblat Ibèric de Ca n'Oliver, iniciada a principis de desembre amb l'objectiu de resoldre la possible existència d’una fortificació d’època alt-medieval, ha finalitzat "segons el previst", en paraules del director Joan Francès Farré.  

3 fortificacions defensives d'èpoques diferents

L'equip tècnic ha treballat durant tres setmanes tant en el solar com en l’extrem del poblat per seguir documentant el traçat del fossar defensiu del poblat. Ja s’havia comprovat prèviament l’existència de dues muralles datades una del segle V i l’altra del II a.C. 

La nova troballa s’ha realitzat a l’extrem est del poblat, i correspon a un Castellum d’època alt-medieval d’1,80 m d’alçada, datat entre els segles IX i X. "Havíem intuït que existia, però ara hem aconseguit treure el traçat i és possible que fins i tot sigui doble”, assegura Farré sobre aquesta excavació que no es va poder començar abans a causa d’unes condicions climatològiques adverses. 

Els treballs s’emmarquen en el projecte de recerca 'De l'Iberisme a la Romanitat: transformacions polítiques, econòmiques i territorials al sud de la Laietània (segles III aC - I dC)', aprovat i subvencionat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

S'ha trobat un escut de ferro del segle III a.C

"El jaciment, i en especial el fossar, ha tret a la llum una quantitat de materials de ceràmiques molt important”, afirma Joan Francès Farré. Per una banda, s'ha trobat una part central d’un escut de ferro. Els materials trobats a Ca n’Oliver destaquen per la gran quantitat d’armament ibèric recuperat: puntes de llança, espases, projectils de fona i part d’escuts a les que cal suma aquest exemplar datat de finals del segle III aC.

El procediment dels tècnics a partir d’ara serà acabar de treballar en els deferents trams del mur per poder començar la restauració, un procés que s’haurà d’allargar per un problema inesperat, segons explica el director: “Aquesta zona se’ns ajunta amb el final de la rampa d’accés a una torre d’alta tensió, i haurem de reubicar-la abans de continuar endavant”. 

Un cop s'acabin d’excavar les estructures defensives que falten, el pròxim pas serà rehabilitar i fer-ho visitable perquè la gent entengui què hem excavat, segons destaca el director: "Una de les feines prou rellevants que es queden per fer és consolidar, restaurar i fer que la gent entengui les restes excavades”.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.