Pol Sánchez: "Vull posar Cerdanyola al mapa del Free Style"

El Pol arriba a les semifinals del Reb Bull Batalla de los Gallos amb més experiència que mai | Cedida

 

 

Escolta, i no et fa por el fet que algú a qui admires et tregui tots els defectes i, fins i tot, t'insulti sobre l'escenari?

No em fa por. Existeix una gran diferència entre estar i no estar sobre l'escenari, entre persona i personatge. Entre els nostres personatges existeix aquesta llicència. Jo quan pujo a l'escenari no sóc el Pol. Quan vaig pel carrer sóc el Pol, amb els meus amics sóc el Pol, sóc una persona molt tranquil·la, a qui li agrada estar amb els seus amics, la família, sortir de festa... Però quan pujo a l'escenari sóc el Phil i això és una altra cosa. A l'escenari puja el Phil, ho tinc molt clar. Tot el que em diuen queda allà. Sobre la tarima, les pulsacions estan molt altes i pot passar qualsevol cosa, però no sento cap por, al contrari, sento ganes.

Pol Sánchez: "existeix una gran diferència entre estar i no estar sobre l'escenari, entre persona i personatge"

I el Phil com és?

El personatge encara s'està construint. És pocavergonya, insolent... A més, li agrada tocar tots els pals. És molt versàtil, però sobretot, el Phil és una mica tot allò que el Pol no pot ser perquè no seria políticament correcte. 

Però, això és una personalitat que es va construint a poc a poc?

Sí, a base de prova i error. Dins l'escena, tothom es construeix el seu personatge i la gent del públic s'hi identifica. De fet, el meu encara s'està formant, tot i que m'hi sento molt còmode.

Hem parlat de Phil, però com és el Pol? Com ets tu quan baixes de l'escenari?

Doncs, estudio Administració i Direcció d'Empreses en anglès (riu). També treballo. Amb el rap, però, gaudeixo moltíssim en aquest moment de la meva vida, encara que no és una cosa a la qual m'hi vulgui dedicar.

Domines el català i el castellà, però també l'anglès. En quines llengües rapeges?

En castellà. A casa parlo 50% castellà i 50% català i, sí, domino l'anglès. Però li trobo més la bellesa a rapejar en castellà, encara que mai tanco portes. 

I com vas començar amb això del rap i les batalles?

No podria posar una línia i dir: aquí vaig començar a rapejar. Jo feia primer d'ESO i vaig descobrir a You Tube una batalla de galls. La primera cosa que vaig pensar va ser... Això és impossible que sigui improvisat i jo, que sóc un tossut, vaig decidir que havia d'aconseguir fer-ho. Em vaig posar una base musical i vaig començar a rapejar. 

I després vas començar a entrar al món de les batalles...

No. No vaig conèixer ningú que rapegés fins als 17 anys. Abans era diferent. Les xarxes socials no funcionaven com ara. Vaig haver d'aprendre jo sol mirant els vídeos que hi havia al You Tube, encara que no et pensis que vaig ser gaire constant. Potser rapejava durant un temps, em cansava i parava mesos, després hi tornava... A més, com a curiositat, era un moment que la competició més important del món de batalles de galls, que és el Red Bull, va fer una aturada. Aleshores, jo veia un cop rere un altre les mateixes batalles i me les sabia de memòria!

Però, no vas passar directament des de l'habitació de casa teva, a l'escena nacional, no?

(Riu) No! T'explico la història? Jo vaig anar a comprar pintura al carrer Sant Ramon i vaig veure uns nois que rapejaven i clar, per a mi era nou! Tenia moltes ganes que arribés aquest dia. Vaig deixar el pot de pintura a terra i em vaig posar a rapejar amb ells. Després ens vam fer amics i vaig començar a practicar molt amb aquest grupet. Amb el temps, em vaig fer molt amic d'un d'ells i m'insistia que comencés a fer batalles. Jo no ho tenia gaire clar, però vaig accedir. Pensava que cauria a primera ronda i vaig quedar segon. L'endemà vaig anar a MACBA, que és com el bressol del rap de carrer a Barcelona, i també va anar molt bé. Llavors vaig estar tres o quatre mesos fent batalles de carrer i és aquí quan va aparèixer la meva primera oportunitat.

Pol Sánchez: "vaig anar a comprar pintura al carrer Sant Ramon i vaig veure com rapejaven uns nois. Vaig deixar el pot de pintura a terra i em vaig posar a improvisar amb ells"

Molt d'hora!

Sí, es va creuar al meu camí Spif, que és l'organitzador de la Gold Battle, una de les 3 competicions per antonomàsia espanyoles. Em va proposar anar a Barcelona a la fase regional i vaig tenir la sort d'entrar. Per tant, és això, al carrer he estat poc temps rapejant. La meva primera gran oportunitat va arribar molt ràpid. 

En aquest punt, van arribar les primeres finals nacionals?

Sí, la primera vegada que vaig trepitjar un gran escenari, vaig poder arribar a la final. Això ja et dona una mica de nom i experiència. El mateix any vaig fer una BDM (Batalla de Mestres), que és una competició internacional amb fase a Espanya. Vaig anar a Madrid a provar sort i a la primera també em vaig classificar per a la final. Podríem dir que amb poc esforç, pel que fa a la competició, em vaig acabar classificant a dues finals. Són coses molt grans per a un noi de 18 anys!

Amb 18 anys, el Pol va arribar a les seves primeres dues finals nacionals. | Samuel Martínez

Et consideres una persona talentosa?

Molt talentosa no. Ara bé, una mica de talent també s'ha de tenir. El que sí que és cert és que he estat al moment adequat i al lloc adequat. Això és com el futbol, hi ha molta gent a les faveles que és boníssima. Al Free Style hi ha molta gent al carrer que és molt bona i no ha tingut l'oportunitat. També et diré que jo la sort me l'he buscada. 

T'has plantejat ser el vocalista d'un grup?

No et nego que és una transició natural, però ara mateix el cos no m'ho demana. Vull seguir fent Free Style. Per la meva part seria molt hipòcrita posar-me a fer cançons ara sense que m'ho demani el cos. Quan una persona inverteix temps, dos minuts, el que sigui, en escoltar una cançó, qui la fa ha d'estar segur que el consumidor no estarà perdent el temps. Quan jo faci cançons, procuraré estar totalment convençut que són de qualitat. 

Bé, doncs, de moment, free style. Quines són les cites que venen?

La propera competició fixada és el Red Bull Batalla de los Gallos, encara que potser en surt alguna altra abans. La Red Bull, però, és com la Champions Leage de les batalles de galls. Les semifinals són l'11 de maig a Cadis i a Alacant. Jo vaig a Cadis. És la batalla de la meva vida i només tinc dos mesos per entrenar. Vull posar Cerdanyola en el mapa del Free Style.

Pol Sánchez: "la del maig és la batalla de la meva vida i només tinc dos mesos per entrenar. Vull posar Cerdanyola en el mapa del Free Style"

Parles d'entrenar. Com s'entrena el Free Style?

Jo sóc molt obsessiu, li dono molta importància. Entreno mecanismes que em permetin arribar amb més facilitat a fer bones rimes. Un mètode que faig servir és agafar un buscador aleatori de paraules per internet i anar fent rimes amb les paraules que surten. Intento tenir controlat tot el que pugui passar a una batalla. No vull deixar res a l'atzar, per molt que soni contradictori. A partir d'aquí, quan pujo a l'escenari és free style pur. 

Free Style pur. Així la gent et creu, connecta amb tu. 

Has de pujar a l'escenari i defensar davant de milers de persones unes idees que, si no te les creus tu, no se les creu ningú. Si no ets sincer, estàs fora.

Hi ha gent que fa trampes?

Certament, sobre l'escenari hi ha coses que es poden fer i coses que no es poden fer. Jo, per exemple, mai no portaria rimes preparades de casa. Ho tinc molt clar gràcies als meus principis, els meus valors i com entenc jo aquesta cultura. Seria enganyar-se a un mateix. Qui entrena i improvisa acaba traient millors resultats. Qui tira un libretazo és una solució a curt termini. No aporta res ni a tu ni al públic ni a ningú. Per sort, gairebé no passa. S'ha d'improvisar i volar.

Que no el perdis, aquest vol!

En algun moment sí que vaig tenir la sensació que el perdia. 

Quan?

No ha estat fàcil aquest any com a freestyler. Les oportunitats se'm van començar a tancar, els resultats no anaven bé, i la meva autoestima amb el personatge es va veure molt afectada. No em trucaven i vaig caure en l'oblit. Però les coses van com van i, ara que no ho he lluitat excessivament, torna a venir una altra oportunitat.

S'ha de tenir molta força mental, no?

Gran part de l'aprenentatge de les batalles de gall implica posar-te al centre de l'huracà i acceptar els cops. La força mental l'acabes aprenent. Representar el personatge et reforça la teva persona. Aprens valors molt útils per la vida. Pràcticament, considero el Free Style un esport. Hi ha cansament físic, mental i gran competitivitat. El dia abans, em veuràs llevant-me molt d'hora i complint amb una rutina, per tal d'estar al 100%.

Pol Sánchez: "les batalles de galls són com un esport. El dia abans em llevo d'hora i sempre tinc la mateixa rutina per tal de donar el 100%"

Sembla una barreja gairebé parfecte entre art i esport...

Totalment.

T'agrada com està muntat el món del rap i les batalles a Espanya i Catalunya?

Sempre hi hauria coses que canviaries, però sí que m'agrada com està muntat. M'agrada l'oportunitat de viatjar, conèixer Espanya. Ciutats on potser no hi hauria estat mai. M'agraden, també, les oportunitats que se li donen als joves. 

Es fa família dins el món de les batalles de galls?

Sí. Per exemple, ara que he d'anar a Cadis, ja m'estan trucant per quedar-me a dormir a casa d'amics que he anat fent. El bon ambient sorprenent. Amb les batalles experimentes molta pressió i és important fer-se suport. Sí que és cert que sobre l'escenari som molt durs -hi ha insults!-, però després baixem i riem. 

Pol, molt d'èxit a Cadis... Tens preparades sorpreses?

Moltes gràcies. Oh i tant que en tinc, de sorpreses, que tothom estigui molt atent!