Pujol, professor de la UAB: "El dia de Sant Jordi, sense els lectors, no existiria"

 

Avui al TOT, parlem amb Josep Pujol sobre la història que hi ha al darrere de la llegenda de Sant Jordi. Pujol, professor de literatura catalana medieval al Departament de Filologia Catalana a la UAB, ens explica com ha evolucionat el paper de cavaller patró de Catalunya.

 

La tradició cultural de la llegenda de Sant Jordi ja s'expressa a l'Edat Mitjana?

 

La llegenda és antiga i té un recorregut. Forma part de les llegendes hagiogràfiques, és a dir, de les llegendes de la vida dels sants a l'Edat Mitjana. A més a més, a partir del segle XIII comencem a tenir indicis clars de la presència de Sant Jordi com a patró. No encara com a patró de Catalunya exactament, però si com a patró dels exèrcits cristians en la lluita contra els musulmans. Un exemple el trobem al "Llibre dels Fets" de la conquesta de Mallorca, quan Jaume I explica que, quan van assaltar la ciutat, els habitants musulmans de la localitat van dir que havien vist entrar un cavaller tot blanc al davant de les tropes cristianes. En aquest moment, Jaume I diu: "Jo estic convençut que era Sant Jordi". Per tant, aquesta presència ja hi és. Després, a la llarga, a partir del segle XV, Sant Jordi ja s'estableix com a patró del Principat de Catalunya de manera més directa.

 

 

Però això no s'associa amb la literatura...

 

No, aquesta associació és molt moderna. L'associació de Sant Jordi amb els llibres és una cosa del segle XX. La part floral i la relació amb la rosa ja està dins la llegenda, però la part dels llibres, de fet, és una invenció dels editors de llibres que a partir dels anys 20 van decidir aprofitar la llegenda. L'impulsor crec que va ser un llibreter de Barcelona que va proposar celebrar una fira de llibres, coincidint amb l'aniversari del naixement de Cervantes al setembre. La cosa va tenir èxit i l'any 30 es va canviar la data al 23 d'abril, no perquè fos Sant Jordi, sinó perquè coincidia amb la data de l'enterrament de Cervantes, perquè probablement, la primavera, anava millor per fer parades al carrer que no pas el mes de setembre. A partir d'aquí, s'institueix el 23 d'abril, Sant Jordi, com el dia del llibre. Aquesta celebració va arribar a instituir-se fins i tot a tota Espanya. Aquí, però, va coincidir amb el dia del patró del país i per això ho celebrem d'una forma completament diferent que a altres bandes.

Llavors va ser producte de la casualitat?

 

En principi, la idea era celebrar el 23 d'abril com a efemèride d'un escriptor important, que coincidia també amb la data de la mort de Shakespeare (tot i que hi ha un problema de calendari, ja que els anglesos comptaven amb un altre calendari). Tot això ja anava bé: el 23 d'abril era un dia per a celebrar grans escriptors, i en el cas català, era el dia de Sant Jordi. Es tracta d'una tradició que, de fet, durant el temps del franquisme, es converteix també en una festa reivindicativa, i en un gran aparador pels llibres escrits en català.

 

Hi ha testimonis sobre Sant Jordi a l'edat mitjana?

 

És un sant que té una peculiaritat: la seva vida no és només la vida d'un màrtir, com tots els altres, sinó que és un cavaller que lluita contra el mal, representat en forma de drac. Era fàcil que s'erigís com a prototip de totes les bondats i els valors positius de la cavalleria. En general, està associat a la defensa d'uns ideals cristians encarnats en els cavallers. Ara penso en la seva representació gòtica que hi ha a una de les portes laterals del Palau de la Generalitat, la que dóna al carrer del Bisbe, on apareix lluitant contra el drac.

 

Des del departament de filologia catalana de la UAB s'intenta potenciar la Diada de Sant Jordi?

 

Activitats específiques no se'n fan. Els que treballem ensenyant literatura estem fent Sant Jordi cada dia: la nostra actitud ja té un cert punt de militància i de promoció de la lectura sempre.

 

Evidentment, animes als alumnes a sortir al carrer per Sant Jordi, que vagin a la ciutat on visquin, que baixin a Barcelona, que vagin a les parades, que remenin, que triïn, que mirin, que busquin... Però, en realitat, la tasca aquesta de promoció i de formació del gust, de formació del coneixement de la història, de saber els autors i les obres en la Història de la Literatura, és una tasca que fem cada dia, i, als que ens agrada fer-la, procurem tractar-la amb prou entusiasme per mirar d'encomanar-ne una mica als nostres estudiants.

 

 

Se segueix amb el mateix entusiasme la diada de Sant Jordi des dels cercles acadèmics que des dels cercles editorials?

 

No. Jo crec que no perquè és tot molt diferent. El dia de Sant Jordi, sense els lectors, no existiria. La festa de Sant Jordi és una festa dels editors i dels llibreters. Com a estructura editorial i comercial, ells són els que han de promocionar els seus productes, fer-los arribar al públic i difondre'ls. En aquest sentit, la seva funció és clarament de promoció de la lectura, no només de la literatura De fet, si vas a mirar, de llibres n'hi ha de moltes menes: hi ha qui compra literatura, hi ha qui compra assaig, hi ha qui compra llibres d'actualitat política o qui compra llibres de cuina o autoajuda. La nostra funció és diferent: no és la de l'entusiasme puntual d'un dia que ens permet augmentar les vendes sinó que la nostra militància és la d'ensenyar a llegir. Com més sàpiguen llegir, com més puguis formar l'esperit crític d'un lector que sàpiga triar, que sàpiga què li agrada i què busca, que sàpiga què llegeix i perquè ho llegeix, millor.

El dia de Sant Jordi és el dia dels llibres mediàtics?

 

Això és inevitable. Si tens una empresa i el teu negoci és vendre llibres, com més llibres venguis, més negoci faràs i més diners tindràs per reinvertir en editar més llibres. És inevitable, que hi hagi una certa figura de l'escriptor mediàtic, que és escriptor i que aprofita els mitjans de comunicació, o al revés: un escriptor que s'ha fet famós als mitjans i aleshores escriu llibres perquè així els ven. Aquest és un factor i és un element com qualsevol altre, però em sembla que per Sant Jordi hi ha de tot. Si tothom només comprés llibres mediàtics, els altres moririen de gana, o no se'n vendrien d'altres tipus. I això tampoc crec que sigui el cas.

 

Sí que és veritat, però, que hi ha certs autors, que guanyen premis i poden promocionar el llibre a través de Sant Jordi. Aquests potser sí que tapen autors literàriament més bons, autors de més qualitat, però es tracta del món de l'oferta i la demanda editorial. Per això també hi ha escriptors que han deixat de signar per Sant Jordi: em sembla que Quim Monzó no signa perquè es va afartar de veure que al voltant tot era un muntatge editorial i empresarial. Ell veia que, al final, l'autor quedava com un esclau que només signa llibres un darrere de l'altre sense saber si a qui se'l dedica.

 

Ha publicat algun llibre o té al cap fer-ho?

 

Sí, el que passa és que a vegades els llibres acadèmics tenen un circuit completament diferent. Aquestes publicacions s'adrecen, en general, a un públic d'especialistes, o són llibres d'alta divulgació, que no tenen sortida per Sant Jordi. Ara mateix acabem de publicar en anglès, amb una editorial anglesa, un llibre sobre la recepció de la cultura clàssica llatina i humanística en la cultura catalana medieval. És un llibre col·lectiu, que hem fet entre 5 autors, a partir d'un projecte d'investigació que tenim a l'Autònoma. Això, però, és un treball acadèmic que va destinat a un públic acadèmic internacional.

 

Aviat també sortirà, un llibre meu que és una edició crítica d'una traducció medieval del poeta llatí Ovidi. Sortirà amb l'editorial Barcino, en la col·lecció "Els nostres clàssics", una col·lecció dedicada exclusivament a textos medievals i del Renaixement. És una editorial que té una col·lecció que es diu "Tast de clàssics" que es dedica a publicar autors medievals traduïts al català modern. D'aquesta forma es facilita l'accés a textos escrits en llengua medieval, cosa que, a vegades, pot acabar sent una barrera.