Ramon Molins: “Riure està bé, però els nens també volen emocionar-se al teatre”

Ja és a tocar la 12a edició del Festival Internacional de Teatre infantil i juvenil, que se celebra els dies 24, 25 i 26 de setembre a Cerdanyola del Vallès. Al Teatre Ateneu, al CEM Can Xarau i a la Plaça de l’Abat Oliva es representaran vuit espectacles de sis companyies diferents, entre elles Zum-Zum Teatre. La seva obra Sóc una nou inaugurarà el festival de Bambalina divendres 24 a les 19.30 h, i es tornarà a representar dissabte 25 a les 12.30 h.

Ramon Molins és actor, director, dramaturg i també fundador de la companyia lleidatana. La seva entrega a Sóc una nou ha estat premiada pels FETEN a la millor direcció, que també han guardonat l’obra amb el premi a la millor interpretació coral. Molins va fundar Zum-Zum Teatre ara fa 27 anys empès per la passió que sent pel teatre destinat a tots els públics, i des d’aleshores no ha deixat de voltar per Catalunya, la resta d’Espanya i l’estranger contagiant aquest sentiment.

Més info: Compte enrere perquè comenci el 12è FIT de Bambalina

 

El vostre espectacle Sóc una nou inaugurarà el FIT Festival a Cerdanyola. Què s’hi trobarà el públic cerdanyolenc?

Es trobarà un equip de quatre intèrprets i un músic que expliquen la història de l’Omar, un nen refugiat que arriba a una petita ciutat europea a la recerca d’esperança. Es trobarà un relat emocionant, divertit, que els farà pensar i sortir del teatre encuriosits i plantejant-se moltes coses. Una aventura, vaja.

Per tant, quin missatge voldríeu que arribés al públic?

A Zum-Zum Teatre ens agrada dir que volem fer espectacles que plantegin més preguntes que respostes. Nosaltres no volem donar respostes a cap qüestió, el que volem plantejar són preguntes. Aquesta no és la típica història d’un nen que arriba d’un país en guerra i l’han de salvar, sinó al revés. És un nen lluminós que ve a salvar la comunitat més trista. D’això se’n poden treure conclusions, evidentment, i jo crec que tothom podrà treure la seva lectura.

Com ha estat el procés d’adaptar al teatre infantil un tema tan delicat com és el dels refugiats?

Sí, és un tema cru que malauradament és en l’actualitat. Nosaltres intentem explicar una història sense filtres i sense rebolcar-nos en dramatismes. Pel que fa al públic, la nostra frase ‘Espectacles per a adults a partir de 4 anys’ creiem que és clau. Nens i nenes, com a persones intel·ligents, tenen la capacitat de comprendre tot el que se’ls hi posa al davant. De vegades pequem de fer espectacles massa ensucrats. Riure i passar-ho bé ho donem per suposat, però crec que els nens també volen emocionar-se. Els agrada molt que els parlis de coses serioses amb què conviuen al dia a dia.

L’obra va ser guardonada pels premis FETEN a millor direcció i millor interpretació coral. Tu com a director, com vas rebre el premi?

Amb una alegria desbordant. Nosaltres posem molta feina i energia  a les produccions. L’equip de Sóc una nou ha treballat moltíssim i ha fet molta feina per extreure tot el sucre a la història i projectar emoció. Que uns premis tan importants com FETEN considerin que soc mereixedor del premi a la millor direcció per a mi va ser meravellós. La feina i les idees entre nosaltres sempre és compartida. Després de tota la feina, si emocionar al públic és un primer premi genial, el reconeixement és la guarnició del pastís.

"Amb els més petits, si hi ha emoció els enganxes, i si no, ho notes de seguida. És un públic difícil però molt agraït"

La companyia va néixer a Lleida, però viatgeu arreu de Catalunya, d’Espanya i fins i tot heu arribat a Alemanya, Romania o Itàlia. Com porteu el fet de ser una companyia nòmada?

És molt bonic perquè els públics van canviant: per comunitats, per zones, hi ha coses a què reaccionen diferent depenent de la idiosincràsia del lloc on vas. És cert que arriba un moment en què els viatges pesen. La mateixa setmana hem arribat a estar a Lleida, Madrid, València i Andalusia. Hi ha vegades que et despertes en un hotel i dius, on soc? Però és part de la feina. És pesada però alhora un privilegi.  

Quan vau inaugurar la companyia ara fa 27 anys, per què vau decidir dedicar-vos al teatre de tots els públics?

Vam tenir una experiència de teatre infantil que ens va agradar moltíssim. Els infants són un públic difícil; potser hi ha una concepció diferent, però és molt exigent. Amb els més petits, si hi ha emoció els enganxes i si no ho notes de seguida. També és un públic molt agraït; per a mi veure una platea de nens i nenes gaudint és molt potent. A mi em va atrapar des del principi.

Com ha afectat la pandèmia al sector del teatre infantil, per exemple, pel que fa a la interacció amb els nens i les nenes?  

El fet de veure la gent amb les boques tapades per la mascareta ha estat dur. Nosaltres no hem hagut de portar mascareta, però sí que hem hagut d’adaptar espectacles on es baixava a platea, que no s’han pogut fer. Era tot molt estrany; no veure l’expressió i aprendre a llegir com la gent riu amb els ulls. Els primers ‘bolos’ eren molt marcians. Però crec que molts ajuntaments han fet esforços per poder programar espectacles en condicions i demostrar que la cultura és segura. Les companyies ens hem reinventat per garantir que, en les condicions que fossin, les famílies poguessin continuar veient espectacles.

Vau participar en el FIT Festival l’any 2005, i heu continuat venint a Cerdanyola per participar en altres espectacles. Què hi trobeu per repetir?

Crec que és perquè a la ciutat hi ha una sensibilitat. Si hi ha un festival que aguanta tants anys és perquè hi ha un gust de veure espectacles de qualitat. I això s’ha d’agrair a tots els agents que fan possible els espectacles, i també a l’equip del FIT que lluita perquè festivals com aquest es puguin continuar fent, més ara en època difícil. S’ha d’aplaudir també al públic per ser fidel.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.