Relat | Danny Romero Mas: "Soc un fatxa"

L’escriptor Danny Romero reflexiona en primera persona sobre com determinades opinions sobre identitat, seguretat, cultura i convivència són etiquetades com a feixistes en el debat públic actual

Sí, soc un fatxa. Aquest adjectiu tan de moda que fan servir alguns quan no penses com ells. Si soc cavallerós amb una dona, si la deixo passar o li presto ajuda, soc condescendent i paternalista. Valoro la cultura i la identitat d’on he nascut, i resulta que també soc blanc: soc xenòfob. Menjo carn, peix, ous i làctics, però detesto el maltractament animal: soc fatxa.

Crec que cadascú hauria de ser recompensat pels seus mèrits, fatxa! M’agradaria viure amb seguretat i que les lleis no fossin tan laxes amb delinqüents, traficants i maltractadors: soc fatxa. Tant si em sento independentista com espanyol, si parlo català o castellà, de totes maneres seré fatxa per uns o altres; es veu que el feixisme va per barris.

Si no m’agrada l’islam perquè sotmet les llibertats de les dones i els gais, soc racista, per tant, un fatxa que atempta contra pobles oprimits. Si no m’agrada que aquí es practiqui l’ablació, els matrimonis concertats i el tràfic de persones, soc inculte. Si crec que hi ha tradicions incompatibles amb el nostre model social europeu i democràtic, soc un reaccionari.

Si penso per mi mateix sense creure’m tot el que diuen, soc perillós. Si no m’agrada veure com desapareixen els nostres comerços de sempre en pro de basars i kebabs, soc antiglobalització. He estat educat en valors i principis, cosa que em fa ser un carca, tradicional i retrògrad, i a això avui dia en diuen ser fatxa.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.