La meva dona em va donar un paquet: el meu regal de Nadal. El vaig obrir, el vaig mirar i amb un somriure li vaig donar les gràcies, "T'agrada?" preguntà, "Molt, però: què és?" Era un objecte estrany, amb bonics colors i una forma especial, però impossible saber que era. Llavors vaig preguntar a familiars si sabien per què servia allò. Ningú ho va saber, podria ser un adorno, però no estava clar. A la nit, en la intimitat del llit, la dona em va confessar que tampoc sabia el que era i vam estar teoritzant sobre l´objecte. L'endemà vàrem anar a la tenda on ho va comprar, però els de la tenda van dir que no han de saber per què serveixen totes les coses que venen. Llavors vam aconseguir l'email del fabricant, al cap de poc ens van contestar que la seva filosofia era fer objectes bonics i atractius, una forma elegant de dir que tampoc sabien el que era. Vaig estar tot l'any amb allò a mà tractant de trobar-li l'ús, però res va funcionar. Va arribar de nou Nadal i la dona em va donar un paquet molt ben embolicat. No hi havia forma d'obrir-lo, el paper, la caixa, els llaços de rebuscadas formes, allò era impossible. Llavors vaig anar a buscar el regal de l'any passat per obrir-lo i, sorpresa: ho vaig aconseguir amb facilitat! No sé per què serveix el regal d'aquest any, però estic tranquil, perquè he esbrinat per què se serveix el del passat: per obrir regals.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.