Sànchez: "M'han sorprès les fugides en vaixell entre 1910 i 1920 cap a Cuba i Argentina"

L'historiador Miquel Sànchez presenta "Los molineros de Santopétar" un llibre de biografia familiar personal

 

 

 

L'historiador cerdanyolenc Miquel Sànchez ha presentat el seu últim llibre "Los molineros de Santopétar". Es tracta d'un llibre que repasa la història de la seva família després d'una recera que l'ha portat de Begur a Almeria i fins a Cuba, on va buscar el seu avi. 

 

 

Com arriba la idea d'escriure aquest llibre?

  

  

Tenia la part de l'avi escrita en català i l'any 2015 la vaig traduir al castellà perquè la família que viu a Almeria no saben català. He estat escrivint i fent els índexs d'informació entre el 2016 i el 2017. Un d'ells és el toponomàstic i és el més complex de tots perquè t'indica de quina part de la família i de quins llocs es parla en cada pàgina.

  

  

Què ens trobarem al llibre?

  

  

Us trobareu la història d'una família i uns viatges. Alguns dels viatges són forçats: el del meu avi a Cuba per treballar amb el seu cunyat i un altre home o el de la meva àvia en un vaixell ple de gallines cap a Barcelona amb els seus fills. La meva tieta em deia "Miquel, vam estar quinze dies sense treure'ns la pudor a gallina del vaixell". I altres viatges són els meus per fer recerca historiogràfica a Cuba i a Almeria.

 

 

  

  

Com ha estat el procés de recerca?

  

  

Difícil. A Almeria, al poble de Huércal-Overa d'on era la família no funciona el registre civil pel que fa als meus parents. Vaig haver d'anar al registre parroquial perquè abans, la gent es registrava abans a la parròquia que al registre civil. Ho feien quan es batejaven, no quan naixien. Per això moltes dates del registre de la parròquia no coincideixen amb les dates de naixement. També tot depenia de l'humor del cura de la parròquia. Un d'ells em va cobrar cinquanta euros pel registre matrimonial de la meva àvia. A Cuba era pitjor encara. Vaig resseguir cementiris amb els historiadors de cada cementiri mirant llibretes per buscar l'avi. Quan ell va ser allà, es va escriure durant nou anys amb la meva àvia que estava aquí. Però quan ella va morir es van perdre aquelles cartes. Només tenia tres pistes: La Havana, Comodora i Camagüey.

 

 

  

  

Què és el que més l'ha sorprès del que ha trobat?

  

  

El que vaig trobar a Almeria ja m'ho esperava perquè ja coneixia a la família. A Cuba diria el poble de Las Pelonas, que s'inclou en el llibre, i la visita al cementiri que és una mica tètrica, aventurera, misteriosa amb gent que venia de cara en llocs abandonats amb els voltors volant per damunt. He intentat recrear el misteri. M'han sorprès les fugides el vaixell entre 1910 i 1920 cap a Cuba i Argentina. Alguns d'aquests vaixells s'enfonsaven.

 

 

  

  

És el llibre més personal que ha fet?

  

  

Sí, i tant. Jo m'hi he bolcat més, li escric a l'avi sense saber que tindria cap resposta seva. Aventuro, intueixo... També és el llibre més novel·lat amb alguns punts però sempre cenyint-me a la veritat. El primer i segon capítol s'inicien a Begur i m'inspiro en una festa que conec molt allà que és la fira d'indians que es fa el primer diumenge de setembre. A partir d'allò, si a Begur es fa una festa d'indians, jo he d'anar a Cuba a buscar un exindià fracassat que és el meu avi.