Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
L'escriptor Xavier Theros presentarà la història d'època amb detalls gòtics "La fada negra" a la sessió del Cafè amb lletres del 19 d'abril. És la primera novel·la de Theros, amb la qual ha rebut el premi Josep Pla.
De què tracta La fada negra?
La fada negra és una novel·la d'època, un relat molt negre -i un pel gòtic- sobre els monstres de la raó i els crims del progrés. La trama explica la investigació d'una sèrie d'assassinats que tenen lloc a Barcelona, durant l'estiu i la tardor de 1843. El protagonista és un capità de la marina mercant que va perdre la feina després d'un terrorífic naufragi i viu retirat de la mar. El capità Llàtzer Llampades té problemes amb l'alcohol, i aquell mateix estiu acaba de descobrir l'opi. Tanmateix, enmig de la revolta de la Jamancia, resulta escollit com a cap de la policia del Cinquè Quarter, la part baixa del Raval i la muntanya de Montjuïc. I s'ha d'enfrontar a un misteriós assassí enmig del caos de la revolució i de la posterior repressió a càrrec de l'exèrcit, que va bombardejar la ciutat durant tres mesos. En Llampades no és l'home més adequat per a complir amb aquesta tasca, però el seu desig de rehabilitar-se davant la societat farà que estigui disposat a arribar fins al final.
Per què vas decidir centrar-te en la Jamància?
Jamància és una paraula caló, la llengua dels gitanos, que procedeix del verb "jamar" o menjar. Literalment, va ser una revolta dels afamats, dels pobres i dels aturats, en un moment de la nostra història molt complicat, només tres anys després d'acabada la primera guerra carlina. Vaig topar amb aquest episodi fosc quan estudiava a la universitat i sempre vaig pensar que m'agradaria saber-ne més. Era la desena i darrera bullanga que va viure Barcelona entre 1835 i 1843, la més violenta i tràgica. Amb el temps, vaig descobrir que també era un forat negre pràcticament desconegut. S'ha escrit molt poc d'aquella insurrecció popular i del posterior bombardeig amb què va ser esclafada. No obstant això, al mateix temps que confirmava la mancança d'estudis o materials sobre aquells fets, vaig localitzar una sèrie d'opuscles de testimonis de vista, persones que van viure els esdeveniments i ho van explicar en forma de dietari, que van acabar resultant fonamentals per a la redacció del meu llibre.
Per què creus que gairebé no es recorden aquells fets a Barcelona?
Totes les ciutats destaquen uns determinats records, i altre són oblidats. Va per èpoques, mai es recorden les mateixes coses ni pels mateixos motius. En aquest cas concret, el que em va cridar l'atenció del bombardeig de setembre/novembre de 1843 va ser comparar la carència d'estudis, amb l'abundància de dades que tenim del bombardeig de desembre de 1842. Mentre que el de 1842 havia durat una nit, el de 1843 havia martiritzat Barcelona durant tres mesos, afectant o enrunant un terç dels edificis de la ciutat. Tanmateix, tothom sap que el 1842 va ser el general Espartero qui va ordenar obrir foc i es recorda aquella frase apòcrifa que se li atribueix, allò que "cal bombardejar Barcelona cada 50 anys". En canvi, el de 1843 seguia sent desconegut per a la gran majoria dels barcelonins. Potser la raó d'aquest oblit sigui la mateixa naturalesa de la revolta i dels jamancios, una mena de proto-anarquistes que lluïen banderes negres i vermelles. La historiografia d'esquerres no podia ubicar aquest esclat dins del moviment obrer, la historiografia catalanista no hi veia cap rastre de reivindicació nacional, i la historiografia conservadora no en volia ni sentir a parlar.
Com era la Barcelona que va viure la Jamancia?
Era una ciutat de carrers estrets i foscos, i cases que anaven pujant cada vegada a més altura. Es veien molts pocs carros de cavalls per les minses dimensions de la calçada, i molt del transport el feia un exèrcit de camàlics amb carros de mà. Barcelona vivia asfixiada per unes muralles que eren percebudes com un element de control i repressió, i no com un element defensiu. Llavors era una ciutat rebel controlada pels canons de Montjuïc i la Ciutadella, amb diverses casernes i una important presència militar. No disposava de clavegueram ni de servei de neteja, als domicilis no hi havia aigua corrent i les finques disposaven d'un pou d'aigua de boca i d'un pou negre, o fosa sèptica, que s'havia de buidar periòdicament. Tot just acabaven d'inaugurar l'enllumenat dels carrers amb fanals de gas, i s'acabava d'obrir el primer parc públic. La incipient industrialització estava transformant el barri del Raval, fins aquell moment ple d'horts i finques agrícoles, en un batibull de tallers, fàbriques i habitatges obrers. El port i la Barceloneta -els baixos fons en aquella època-, eren la porta d'entrada a tota mena de productes, persones i idees. Començaven a arribar capitals fets pels catalans que havien emigrat a Amèrica, a Cuba principalment. A la vegada que camperols de tot el Principat, que havien perdut el mas i els camps després de la Desamortització, confluïen a la ciutat buscant feina en la indústria. Barcelona estava sobresaturada demogràficament, plena de vídues i orfes de guerra, i d'aturats que s'allistaven a la milícia fugint de la gana. Era una ciutat caòtica on estaven naixent moltes coses que després serien claus per entendre el nostre món actual.
Com va ser el procés de creació de la novel·la?
L'origen va ser un conte curt sobre un vampir durant la revolta de la vacuna a Rio de Janeiro, l'any 1904, quan les mesures sanitàries per vacunar als pobres de les faveles va acabar amb una violenta revolta. M'agradava l'argument, però no coneixia prou ni el lloc, ni l'època. Així doncs, quan vaig decidir fer-ne una novel·la vaig canviar la localització per Barcelona, que és una ciutat que conec prou. I en buscar un episodi semblant a la revolta de la vacuna vaig recordar la Jamancia, que va tenir lloc quan els primers ajuntaments higienistes van plantejar com havia de ser la nova ciutat, sense galliners i conilleres a les cases, prohibint la matança del porc a la via pública, regulant el llançament de deixalles al carrer, o humanitzant el tracte que es dispensava als bojos a l'hospital de la Santa Creu.
El llibre va rebre el premi Josep Pla. Què significa aquest reconeixement?
Rebre un premi d'aquesta categoria amb la primera novel·la no és una cosa que passi cada dia. No obstant, el millor reconeixement ha estat el contacte amb els lectors del llibre. És molt estimulant poder accedir a un públic ampli, ni que sigui gràcies a la publicitat que dona un premi.
Què trobaran els qui llegeixin el llibre?
Hi trobaran una Barcelona desconeguda, una revolució oblidada, un bombardeig escamotejat, una història de crims i vampirs, una guerra de bandes pel control del contraban, una peculiar relació amorosa entre el protagonista i la seva dispesera, una galeria de personatges amb pocs escrúpols, fumaders d'opi, prostíbuls i fosques tavernes -fins i tot alguns fantasmes i apareguts-, tot en una sola novel·la.
