Un Timateri trobat a Ca n'Oliver motiva un estudi científic

Un Timateri trobat al Poblat Ibèric de Ca n'Oliver, de Cerdanyola del Vallès, és el centre d'una investigació arqueològica sobre el tractament virtual de la conservació i la restauració. La peça està datada entre finals del segle III i el II aC i aquest curs ha estat a l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya amb motiu del treball de recerca que protagonitza.

Aquest Thymiaterion (timateri) localitzat al fossat defensiu del poblat durant la darrera campanya d’excavacions ha estat triat per Judith Martí Caballero per fer el treball final del Títol Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals en l'especialitat d'arqueologia. L’ha titulat "Digitalització i tractament virtual aplicat a la conservació i restauració. Fase experimental: Thymiaterion en forma de cap femení procedent de Ca n’Oliver". La peça ha estat dipositada aquest curs a l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, on la investigadora ha dut a terme el seu treball. Ha pogut aplicar les darreres tècniques per optimitzar l’estudi i divulgació de la troballa.

La peça tornarà aviat a Cerdanyola per formar part de la col·lecció permanent del Museu de ca n’Oliver i es podrà veure física i també virtualment.  No és la primera peça trobada a les excavacions de ca n’Oliver utilitzada a l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya perquè generacions d’arqueòlegs i conservadors es formessin. El director del museu de Ca n’Oliver, Joan Francès, destaca que les bones relacions són profitoses per les dues parts.

El timateri

Durant els treballs d'estudi dels materials recuperats en la darrera campanya d'excavació duta a terme en el fossat defensiu del poblat de Ca n'Oliver van aparèixer abundants fragments d'una terracota representant un cap femení que es relaciona amb la deessa Demeter/Tanit. Aquesta mena d'imatges tenien una funcionalitat religiosa vinculada a la fertilitat. Són bastant freqüents en l'àmbit ibèric on, més que representar una divinitat grega o púnica, hauria de donar rostre a una deessa autòctona.

Es tracta d'una peça de finals del segle III, o inicis del segle II aC, que cal sumar a les ja recuperades en altres campanyes. En aquest cas correspon a una variant tipològica no documentada fins ara al jaciment. La forma més freqüent, i la més antiga, presenta a la part superior del cap un cistell o "kalathos" decorat amb ocells i motius vegetals. Aquesta de Ca n'Oliver seria similar però a més presenta unes formes triangulars a cada banda del cap que correspondrien a l'esquematització d'un vel.  

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.