Viatge a través del country amb la ballarina vallesana Montse Moscardó

 

 

 

 

 

Montse Moscardó ha dedicat bona part de la seva vida a la dansa. De fet, va cursar estudis de dansa, amb els quals va viure durant uns anys, però un replantejament de la seva vida la va portar fins al món de la informàtica. Finalment, però, el món de la dansa l'ha tornat a atrapar. Va començar a aprendre country a Cerdanyola del Vallès i ara, als seus 52 anys, n'ensenya a Sant Cugat i Rubí.

 

"El country el vaig descobrir en un sopar d'empresa, que ens van portar a un local country i vaig al·lucinar", explica Moscardó. "Vaig veure un munt de gent ballant, tothom el mateix, amb molt bon rotllo, sense parelles... em va semblar fantàstic", afegeix, detallant que "afegeix-hi un local de fusta, que no és una discoteca, on la gent es troba per compartir un hobby, ballar... em va enganxar". "M'agrada tot de la dansa. El que passa és que del country me'n vaig enamorar", sentencia.

 

Va ser llavors quan va començar a participar de classes de country al bar Luckenbach de Cerdanyola, i aquell mateix any, el 2007, ja competia quedant terceres amb el seu grup. Un cop introduïda al món Country, ara fa gairebé 4 anys va decidir ser ella qui donés classes d'aquesta disciplina. "Els vaig comentar a unes amigues el meu projecte, i em van dir que s'apuntaven. I així vaig començar, amb 4 amigues, i la boca-orella", explica. Aquell mateix any van ballar durant la Nit en Blanc a Sant Cugat, on van triomfar, i des de llavors, fins ara, ja són 4 els grups als quals dona classes de country a l'Escola Fusió de Sant Cugat, a més d'El Barn de'n Greg a Rubí.

 

Moscardó, a més de donar classes, també participa de diferents concursos. D'una banda, hi ha els que hi participa amb els seus alumnes. Cada any participen del certamen que se celebra al Casino de Granollers, on els alumnes són els protagonistes, i on ballen al costat dels seus professors. "És un concurs on es valoren les coreografies i l'execució, i jo ballo en ells, però estic al darrere. És més per seguretat. Però s'ho treballen molt, i tots els grups són fantàstics", explica.

 

D'altra banda hi ha els concursos que es podrien dir "professionals". "Normalment es fan a locals de country on ballen grups de 4 a 6 persones, a Catalunya i també a Europa, on s'ha posat molt de moda", explica. El grup del qual forma part la santcugatenca és Just Us, format per tres santcugatenques més. "El primer concurs on vam anar, vam quedar terceres, a partir d'allí vam anar creixent. Tenim molta pressió, perquè ja tenim un nom. Des del 2007 hem participat d'una quinzena de concursos, i sols dues vegades hem quedat fora de podi", detalla.

 

 

  

Moscardó defensa que el Country és un tipus de ball per a totes les edats. "El que passa és que aquí hi ha la mentalitat que és per gent gran. I és veritat que va molt bé per a la gent gran, perquè fas un treball boníssim, però penso que per la gent jove és brutal, pel tema dels locals, on hi ha un ambient molt bonic, de festa, on tothom va a passar-ho bé", explica. De fet, és a països com Itàlia on els joves ballen aquesta disciplina. "És espectacular, perquè ballar envoltat de joves, que a més van tots arreglats amb camises i botes espectacular, encomana l'energia", afegeix.

 

 

En aquest sentit, defensa que el country és "més que un ball". "És una activitat social amb un hobby en comú. Una activitat social on comparteixes un tipus de música que és el country, i ballar", descriu. "Vas a fer exercici, i a més t'ho passes molt bé. A més que desconnectes de tot, perquè si comences a pensar en una altra cosa, et perds. Fas un treball de memòria, de coordinació i d'orientació. Al principi pot costar, però aquesta cosa que costa tant, després surt sola", afirma.

 

 

"El country és line dance, ballar en línia, i des dels 90, amb el 'No rompas más', es balla. Però es balla amb molts tipus de música. A Catalunya, pel que tinc entès, va haver-hi un grup de gent que va començar a fer classes de country només amb música country. Al line dance mouen molt els braços, el cos, i aquí es va començar a ballar amb les mans a les butxaques o sivella, i és més un ball de cames, on se salta, es pica...", descriu. "Jo dic que és una mica més masculí, per diferenciar-lo del country de tota la vida, perquè teòricament el country autèntic és l'altre. Però els passos són exactament els mateixos, el que varia és que ells exageren més unes coses, i nosaltres unes altres. Va començar molt senzill, i ara s'està perfeccionant molt", afegeix.

 

Pel que fa al nom del Catalan Country, aquest es deu als francesos. "Van descobrir que aquí es ballava diferent, els hi va agradar, i per diferenciar-ho de l'altre country, li van dir Catalan style. Van començar a convidar gent d'aquí a fer workshops per Europa, i realment ara es balla arreu. Fins i tot hi ha una App amb totes les coreografies!", detalla.

 

Sigui com sigui, la santcugatenca recomana aquest ball a tothom. "Sobretot perquè et fa desconnectar. És una activitat amb la qual has d'estar pendent dels passos. A part de fer un treball físic de coordinació, de memòria i d'orientació, sobretot et fa desconnectar del dia a dia,", afirma. "A més, hi ha una part social molt important, que tots els grups de country que he fet, tots han acabat sent pinya, equip".