Xavier Salomó: "Hem d'oferir bons llibres i, sobretot, compartir estones de lectura amb els nens"

 

Els personatges malvats passen a ser els protagonistes de la història que proposen l'escriptora Meritxell Martí i l'il·lustrador Xavier Salomó. Els autors del llibre il·lustrat "Un sopar de por" passaran el dissabte 17 de febrer a les 12 h pel "Suc amb lletres", a la Biblioteca Central de Cerdanyola. on es trobaran amb els petits lectors de les seves històries. Amb un estil cuidat i amb l'objectiu de sorpendre, "Un sopar de por" inclou opcions d'interacció entre el llibre i el lector que fan creixer la intriga dels plats que es menjaran els personatges malvats de les històries més populars. 

 

  

Què passa a "Un sopar de por"?

 

Els personatges malvats més populars es troben al Restaurant "L'espàrrec podrit", un tres estrelles "negres". El lector haurà de descobrir, aixecant les campanes, quins plats els proposa el chef Jean-Col Trinxat.

  

 

 

Per què vau decidir centrar l'obra en els malvats dels contes? No solen ser els personatges més populars...

Al contrari! Són els personatges més recordats, els que tenen més caràcter i els que fan que una història sigui memorable. A més, pensar en menús adequats per una mòmia, un vampir, una bruixa o un ogre és molt més divertit que fer-ho per la Caputxeta o el Petit Polzet.

 

  

Com està sent la rebuda del llibre?

 

El llibre el vam publicar primer amb Seuil Jeunesse a França, on les vendes estan anant molt bé, i l'octubre passat, Cruïlla l'ha editat en català. Des d'aleshores, molts llibreters, com l'Olivia de l'Aranya, ens expliquen que el llibre els funciona molt i molt bé, i nosaltres, és clar, ho celebrem.

 

Com ha estat el procés de creació?

Amb la Meritxell les idees pels àlbums sorgeixen de maneres completament atzaroses. En general, les idees no surten a l'estudi, sinó que afloren a l'exterior: al bosc, al mar, al mig de Central Park o badant mirant la lluna en un turó prop de casa. En el cas d'"Un sopar de Por", tot sorgeix del record d'una escena d'Indiana Jones i el Temple Maleït. A partir d'aquell record, imaginem l'àlbum, la Meritxell n'esbossa un guió, me'l passa, jo en faig un storyboard, ho tornem a posar tot sobre la taula, i si a tots dos ens encaixa i ens sentim a gust, aleshores elaborem una maqueta molt propera al que serà el llibre definitiu per tal de mostrar-ho a l'editor.

 

Què és el més important a l'hora de crear una obra per nens?

Mirem, per sobre de tot, d'explicar una bona història. Tant se val si és per nens o no. A nosaltres ens agraden les bones històries, i mirem de fer-ne. La resta és accessori. M'explico, ja es pressuposa que hauràs de fer bons dibuixos, escriure bé, etc. El més important és que la idea sigui potent. Produir-ho, és una feina artesana, d'hores i més hores, però amb poc misteri.

 

Els nens són un públic exigent?

Sí, és clar! Però és un públic tan variat com l'adult. El que sí que tenen les criatures és absència de prejudicis i apriorismes, que els adults sí tenim perquè hem tingut temps de construir-los.

 

Constantment, es parla de la necessitat de fomentar la lectura entre els més petits. Des del del teu punt de vista, on és la clau per fer que els nens s'interessin pels llibres?

Ara et diria que es tracta d'una emergència humanitària. Des que sóc pare estic francament amoïnat de veure com els mòbils i tota la tecnologia estan saturant la ment dels més petits. El codi audiovisual i l'escrit són diferents, i tots dos nodreixen parts del nostre cervell. Però l'audiovisual és més immediat, sobreestimulant. Començar massa aviat és perillós, ho diuen cada cop més experts. Penso que la clau és que les pantalles arribin més tard, gradualment. Mentrestant, hem de deixar als fills jugar a l'aire lliure, córrer, embrutar-se, inventar... I després, oferir-los bons llibres i compartir, sobretot, estones de lectura amb ells. Per poder submergir-nos en la lectura necessitem tenir un cervell disponible, no saturat. Així doncs, tots hi podem fer, per la lectura. Els creadors, creant bones històries. Les mares i pares poden també buscar aliances amb les llibreteres, bibliotecàries... Demanant consell i experimentant. I, sobretot, intentar no caure en el parany de donar-los pantalles per tenir-los distrets, perquè sense voler estem creant addictes a la immediatesa.

 

  

  

Què aporten elements com l'interactiu dels flaps que incloeu al llibre?

 

Suspens, un element clau per a nosaltres. Fer-te preguntar què hi deu haver darrere de la campana. Una vegada has descobert el primer menú, ja entens la dinàmica de la història, i això motiva la imaginació del lector i el pensament deductiu.

 

A la sessió de Suc amb lletres us trobareu en persona amb els nens i nenes que han llegit o llegiran el llibre. Què espereu d'aquest contacte amb els més menuts?

Passar-nos-ho el millor possible. Igual que ells. Intercanviar impressions, signar llibres i escoltar les famílies motivades que sempre ens expliquen anècdotes divertides.

 

Què es trobaran els que decideixin endinsar-se en les pàgines d'"Un sopar de por"? Passaran por?

A mi m'encanten les històries de por, però aquest, precisament, no és un llibre gens terrorífic. És un àlbum humorístic, que juga amb els personatges malvats per, justament, desarmar-los i riure al seu costat.

 

 

La sessió de "Suc amb lletres", que organitza la llibreria l'Aranya, amb Xavier Salomó i Meritxell Martí tindrà lloc el dissabte 17 de febrer a les 12h a la Biblioteca Central.