La renda mitjana bruta anual per persona a Cerdanyola va ser de 21.596 euros el 2022, situant-se així com el sisè municipi de la comarca més ric. Són dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística, que revelen la realitat del municipi: la renda de 2022 és la més elevada de la història a Cerdanyola. La renda mitjana bruta anual per persona es calcula dividint els ingressos totals d’una llar entre el nombre total de membres que la conformen, tant si fan la declaració de la renda com si no.
En 8 anys, des de 2015, la xifra ha incrementat un 31,51%. Respecte a les últimes dades, les de 2021 (20.600 €), la renda bruta mitjana per persona ha crescut un 4,83%. Al Vallès Occidental, només Matadepera (35.373 €), Sant Cugat (32.689 €), Gallifa (30.114 €), Sant Quirze (28.113 €) i Viladecavalls (22.497 €) superen a Cerdanyola.
D'on surt la renda?
A Cerdanyola, la major part dels ingressos bruts per persona provenen del salari. Concretament, 13.756 euros dels 21.596 de la renda mitjana bruta, és a dir, el 63,7% dels ingressos d'una persona. De la resta, 4.067 euros surten de les pensions (18,8%), 277 euros de les prestacions d'atur (1,3%), 850 euros d'altres prestacions (3,9%) i 2.644 euros catalogats com a altres ingressos (12,2%). En aquest últim apartat, entrarien els ingressos originats per la prestació eventual de certs serveis a altres empreses o particulars, com per exemple transport, reparacions o assessoria.
Comparant aquests percentatges amb el municipi veí de Sant Cugat, s'observen grans diferencies en dues de les fonts d'ingressos. Els ingressos mitjans per pensions dels santcugatencs són del 10,7%, és a dir, 8 punts menys que a Cerdanyola. La clau aquí és l'envelliment de la població cerdanyolenca: el 15,2% de la població té més de 70 anys. En canvi, els altres ingressos a Sant Cugat pugen fins al 20,8%, més de 8 punts més que a Cerdanyola.
Disminueix la desigualtat
L'Institut Nacional d'Estadística (INE) publica també els resultats de la distribució de renda a les llars de 2022. A escala municipal, l'estudi ofereix els resultats de l'índex de Gini i l'indicador S80/S20, que s'utilitzen per mesurar la desigualtat.
El coeficient de Gini és un dels indicadors més usats per mesurar la desigualtat. El valor del coeficient va de 0 (igualtat perfecta) a 100 (desigualtat màxima). Usant aquestes dades, Cerdanyola presenta una desigualtat de 29,5. Municipis de l’entorn de Cerdanyola, com Terrassa (29,1), Montcada (28,6) Rubí (27,8) o Ripollet (26,9) estan per sota. En canvi, Sabadell (29,8) i Sant Cugat (34,8) estan per sobre. De fet, Sant Cugat és una de les ciutats catalanes més desiguals. A Cerdanyola, aquest coeficient s'ha anat reduint des de 2015, l'any en què l'INE comença a oferir aquest tipus de dada. El 2015, l'índex era de 31,6, i des de llavors ha anat baixant.
Desigualtat: a Cerdanyola els més rics tenen 2,4 vegades més renda que els més pobres
L'altre indicador que mostra l'INE és el S80/S20. Aquest indicador mostra la relació entre la renda del 20% més ric i la del 20% més pobre. El coeficient de Cerdanyola és 2,4, és a dir, els més rics tenen 2,4 vegades més renda que els més pobres. De la mateixa manera que amb l'índex de Gini, la xifra ha anat baixant en els últims anys.
La desigualtat per barris
Fent zoom als barris de Cerdanyola, les dades de 2022 de l'INE mostren la traducció dels indicadors de la desigualtat. Per exemple, la diferència entre el barri amb la renda bruta mitjana per persona més alta (Bellaterra: 31.029 €) i el barri amb la renda bruta mitjana per persona més baixa (Banús: 12.365 €) és de més de 18.000 euros.
Tot i això, aquesta àrea cerdanyolenca es troba per sobre d'alguns dels barris amb menys recursos de poblacions veïnes com Rubí, Terrassa o Sabadell, que tenen zones amb rendes inferiors als 10.000 euros.
L'habitatge: filtre de rendes i segregació
L'estudi Barrios y crisis. Crisis económica, segregación urbana e innovación social en Cataluña, elaborat pels professors Oriol Nel·lo i Ismael Blanco i publicat el 2018, ja apuntava que un dels motius d'aquesta dinàmica de desigualtat recau en l'accés a l'habitatge. Els autors expliquen que la població de renda més baixa estan destinats a viure als barris on els preus de l’habitatge són inferiors. Per contra, la població de renda més alta té accés cap a altres determinats barris.
Segregació: la població de renda més baixa està destinada a viure als barris on els preus de l’habitatge són inferiors
D’altra banda, també evidencien que la separació dels grups socials sobre el territori no es produeix només a l’interior del municipi, sinó entre municipis sencers: "esdevé així un fenomen d’abast metropolità, fet que condueix a la transformació de la societat i les ciutats de Catalunya".
A Cerdanyola, el preu de l'habitatge s'ha disparat en els darrers deu anys. El 2014 lloguer mitjà mensual a Cerdanyola era de 597 euros i el tercer trimestre de 2024 va ser de 871 euros. El preu de compra també: aquest ha passat de 1.585 euros per metre quadrat el 2014 a 2.473 euros.
D'aquesta manera, durant els últims anys l'evolució a l'alça dels preus de l'habitatge a Cerdanyola ha estat impedint que la població de rendes més baixes, que no es poden permetre viure al municipi, es vegin obligats a marxar cap a altres ciutats properes i més assequibles: Ripollet (lloguer mitjà mensual de 705 euros), Montcada i Reixac (768 euros), Barberà (770 euros) o Sabadell (773 euros).
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.