L’Índex Socioeconòmic Territorial de Cerdanyola, per sobre de la mitjana catalana

Cerdanyola destaca per indicadors com la ‘Renda mitjana per persona’ o el percentatge de ‘Població jove sense estudis post-obligatoris’

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat les darreres dades disponibles de l’índex socioeconòmic territorial (IST), corresponents a l’any 2020. Si tenim en compte que l’IST de Catalunya se situa en el valor 100, Cerdanyola té un IST de 109,2. És a dir, que està un 9,2% per sobre la mitjana catalana. El valor mitjà del Vallès Occidental és de 102,8.

L’IST és un indicador sintètic per a petita àrea que resumeix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població. La informació detallada territorialment és molt rellevant, perquè ajuda a constatar l’existència de diferències socioeconòmiques entre els municipis d’una mateixa comarca i dins d’ells mateixos, atès que aporta els resultats, també, per agrupacions censals. Així, l’IST permet identificar les àrees petites amb una situació socioeconòmica més desafavorida.

És rellevant observar els indicadors a partir dels quals es calcula aquest índex sintètic de manera individual, atès que aporten informació específica en dimensions claus del desenvolupament socioeconòmic dels territoris. Com s’ha comentat, l’IST concentra en un sol valor la informació de 6 indicadors: 2 de situació laboral, 2 de nivell educatiu, 1 d’immigració i 1 de renda.

Cerdanyola destaca per indicadors com la ‘Renda mitjana per persona’ o la ‘Població jove sense estudis post-obligatoris’

Cerdanyola destaca per indicadors com la ‘Renda mitjana per persona’ o la ‘Població jove sense estudis post-obligatoris’. FONT: CCVO

 

En concret, Cerdanyola destaca per indicadors com la ‘Renda mitjana per persona’, que se situa en 15.586 euros (1.096 euros per sobre de la mitjana de la comarca), o la ‘Població jove sense estudis post-obligatoris’, que és del 16% (molt per sota del 26,2% del conjunt del Vallès Occidental).

Tot i això, a Cerdanyola no totes les agrupacions censals presenten el mateix nivell d’IST. Doncs, hi ha una asimetria de 25 punts entre les agrupacions censals de la ciutat.  Això vol dir que, mentre que la secció censal amb un IST més alt se situa al voltant dels 120 punts (un 20% més elevat que la mitjana de Catalunya), la secció censal amb un IST més baix es troba al voltant dels 95 punts (un 5% inferior del valor central de Catalunya).

Es tracta d’una de les asimetries més altes de la comarca, però encara lluny de les que presenten les dues capitals del Vallès Occidental, Sabadell i Terrassa (totes dues al voltant dels 60 punts).

A Cerdanyola hi ha una asimetria de 25 punts entre les agrupacions censals. FONT: CCVO

A Cerdanyola hi ha una asimetria de 25 punts entre les agrupacions censals. FONT: CCVO

 

El Vallès Occidental, la sisena comarca catalana amb el valor més elevat de l’IST, però amb grans diferències entre municipis

A nivell comarcal, el Vallès Occidental presenta un índex de 102,8, és a dir, per sobre de la mitjana del conjunt de Catalunya (100). Així mateix, és la sisena comarca catalana amb el valor més elevat de l’IST, superior al Maresme (101,9) i al Vallès Oriental (101,8), però per sota del Baix Llobregat (103,7).

En relació amb l’evolució del valor de la comarca des de 2015 -primera dada disponible-, el Vallès Occidental va registrar un lleuger augment fins al 2018, arribant a la xifra de 103. A partir d’aquest any s’inicia un moderat descens, que situa el valor de la comarca dues dècimes per sota en 2020.

Més de la meitat dels municipis del Vallès Occidental presenten un valor de l’IST superior a la mitjana catalana. Entre ells, destaquen Matadepera (IST 131,8) i Sant Cugat del Vallès (124,9), atès que se situen en la primera i tercera posició dels municipis de més de 500 habitants de Catalunya amb un índex més elevat. En canvi, a l’altre extrem, entre els sis municipis de nivell mitjà baix, se situen les dues capitals, Terrassa (97,6) i Sabadell (97,2); i en l’última posició Badia del Vallès, que és l’únic municipi de la comarca que es troba en el nivell baix.

Cerdanyola, per sobre de la mitjana catalana en l'IST. FONT: CCVO

Cerdanyola, per sobre de la mitjana catalana en l'IST. FONT: CCVO

 

Tot i que a la comarca no hi ha cap municipi amb un índex de nivell molt baix, sí que hi ha diferències importants en el nivell socioeconòmic dels municipis de la comarca: mentre que 16 tenen un IST superior a la mitjana catalana (100), 7 estan per sota.

Si ens fixem en els indicadors, el Vallès Occidental destaca pel valor relatiu a la renda mitjana (101,3), situant-se en quarta posició de les comarques catalanes, per sota del Barcelonès (104,8), però superior al Baix Llobregat (101,1). També, en el de població ocupada amb més de 4 punts per sobre de la mitjana catalana (104,4), però per sota del Vallès Oriental (106,7). En canvi, es troba a la cua de les comarques catalanes en l’indicador relatiu a la població amb estudis baixos (96,7) i en el de treballadors/es de baixa qualificació (97,3), ambdós per sota de la xifra del conjunt de Catalunya.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.