
Des de fa cinc mesos, el músic Joss Santos (líder dels Indigos) és al capdavant d'un nou projecte empresarial que, fins ara, ha superat les seves expectatives més optimistes: un taller de reparació d'instruments musicals que en aquest curt termini de temps ha començat ja a atreure a músics de poblacions veïnes. La curta experiència empresarial de Joss Santos és, sens dubte, un excel·lent exemple de que una de les millors decisions que es poden prendre a la vida és la de dedicar-se a allò que realment t'apassiona. És la millor forma d'arribar a ser excel·lent en el teu camp d'activitat i -per tant- d'acabar destacant, convertint-te en una referència en el teu sector i consolidant un grup estable i sòlid de clients.
De fet, però, encara que la música sempre ha estat present a la vida de Joss Santos (ja de nen tocava la guitarra i el piano) durant molts anys la seva carrera professional es va centrar en un camp molt diferent: les arts escèniques. Amb només 19 anys es va traslladar a Londres per cursar estudis cinematogràfics. Amb el temps acabaria descobrint que el que realment li agradava i volia fer era dirigir actors. Això el portaria durant un temps al món del teatre. Acabaria tornant a Barcelona on convalida les obligacions d'una feina estable amb l'inici d'una incipient activitat musical amb el seu company Mariano, amb qui comença a tocar pel carrer i a fer petits bolos a diverses sales, ja amb el nom d'Indigos. La banda, però, no es formaria fins a una mica abans de l'any 2004, en que apareix el seu primer disc.
Crisi Econòmica i reinvenció professional
La crisi econòmica s'enduria per davant la feina que tenia fins aquell moment. Començava, per a ell, una etapa d'inestabilitat professional. Durant els següents anys, segons explica ara, "vaig posar en marxa diverses activitats que, malauradament, mai acabaven de quallar".
Simultàniament, el seu amor per les guitarres l'havia endut a començar a documentar-se sobre com tenir sempre "en perfecte estat de revista" les seves. Aviat va començar a revisar també les dels seus amics. Poc després, començaven a venir a casa seva "els amics dels amics". Abans de que s'adonés tenia casa seva plena de guitarres, baixos, instruments musicals de tota mena, així com dels instruments que havia hagut d'anar comprant per fer aquesta feina.
La situació aviat s'hagués fet insostenible. Per sort, un amic li va cedir temporalment un altell a casa seva on, durant uns mesos, l'activitat, i els clients, van seguir creixent... gràcies, exclusivament, al boca a orella.
A mitjans de l'any passat, es va assabentar de que quedava buit un petit local comercial ubicat en un cèntric carreró de Cerdanyola. Ubicat, a més, en una excel.lent ubicació per a una activitat com la seva: a pocs metres de l'escola municipal de música i d'un petit estudi de gravació (Motor Music Records) en el qual també hi ha una altra escola de música. Es va llençar a la piscina i el va llogar. Fa ara cinc mesos obria, així, les seves portes al número 19 del Carrer Tort, Santos Guitars, possiblement el primer taller de Luthier de la història de la ciutat.
De moment, el projecte té un èxit molt més gran del que ell hagués pogut imaginar, en el més optimista dels escenaris. "He descobert, sorprès", diu, "la gran quantitat de músics que hi ha a Cerdanyola, mai ho hagués dit". Fins al seu petit taller han començat a arribar, a més, músics de poblacions veïnes: Ripollet, Sant Cugat, Sabadell, o fins i tot Barcelona. Un cop més, gràcies al boca a orella i a la promoció que ell mateix fa mitjançant xarxes socials. ·"No tinc, ara per ara, pressupost per invertir en publicitat convencional", diu.

Repara, en general, tota mena d'instruments de corda polsada: guitarres, baixos, ukeleles, mandolines, buzukis... Porta un registre exhaustiu de tots els instruments que ha reparat o restaurat. Durant els pocs mesos que han passat des de que el taller va obrir les portes, son ja gairebé 200...
El taller s'està convertint, a més, en un punt de trobada informal dels músics de la ciutat que, aprofitant que porten els seus instruments per a la periòdica i necessària "revissió tècnica" aprofiten per quedar i fer una petita xerrada envoltats de les guitarres que pengen de la paret. Sens dubte, un racó màgic per als amants de la musica. I un projecte inspirador per a totes aquelles persones que, com Joss, aspiren a treballar lluny de qualsevol tipus de jerarquia. "Només pel fet de treballar sense tenir un cap que em digui el que he de fer, aquest projecte ja em compensa", comenta amb un somriure. Per tenir més informació podeu visitar la seva pàgina web o visitar els seus espais a Facebook o Instagram...