Entrevista a Chesco Murillo, director de 'Feliz Suicidio'

"Al Fantosfreak li dec el meu estil de fer cinema. Purament amor"

Aquest dilluns 14 de juliol es va estrenar a Cerdanyola Feliz Suicidio, el curtmetratge de Chesco Murillo, primer dels tres directors locals que participen en aquesta 26a edició del Fantosfreak. Es tracta d'una comèdia negra amb to surrealista que presenta una empresa que ajunta persones per morir plegades. Una proposta valenta i incòmoda, en la línia del festival. Hem parlat amb el director.

Com resumiries el teu curt en una frase?

Crec que la sinopsi més adequada és: Persones que tenen por de morir soles tenen l’oportunitat de morir amb un company, gràcies a una empresa que ofereix aquest servei. Però només podrà morir un dels dos.

Té aquest toc surrealista que defineix el Fantos d'enguany?

Totalment. Un servei de suïcidis en parella té aquest to surrealista amb una crítica al capitalisme una mica Black Mirror. A priori semblaria que no pot existir un servei així, però ves a saber... Les empreses són empreses, el capitalisme és el capitalisme... M'agrada pensar, però, que no estem tan malament. 

I la 'presència estranya' que travessa el festival?

No hi ha res paranormal, tot i que hi surt un pallasso. Els pallassos han estat un personatge recurrent al Fantosfreak; el director del festival, Rafa Dengrà va ser fa anys el pallasso Toto Doroski.

Com ha estat el procés creatiu?

Les idees dels meus curs van madurant duran anys, en aquest he estat tres anys pesant-hi. Vaig acabar el guió a principis de l’any passat i el vam rodar al novembre. Amb molt poc pressupost i demanant molts favors. Vam gravar a una casa de Vacarisses i en un exterior de Cerdanyola. El muntatge inicial el vam tenir al febrer, però he anat modificant-lo a mesura que el presentàvem a festivals. 

Com ha respost el públic en altres festivals?

Al Fancine de Lemos (Galicia), no hi vaig poder anar, però a Sant Boi, al Fanboy, va ser molt guais. Crec que va ser el curt amb el que els espectadors van riure més. Si es tracta bé, amb qualsevol tema, fins i tot una proposta arriscada com la meva, és pot fer comèdia.  No m'esperava que fos tan divertit, crec que sobretot ho és per l'actuació del pallasso, el Freddie Cano Toledo, que ho clava.

Quina relació tens amb el Fantosfreak?

Fa més de deu anys que no em perdo ni una sola nit del Fantosfreak. La setmana del festival és impensable fer qualsevol altra cosa. Com a director, li dec molt del meu estil, de la meva manera de saber fer cinema. És una relació purament d'amor. Quan estudiava deia a tothom que era el millor festival del món. Els primers anys, he posat cadires, he ajuda't en el que calgués... i ara, amb el Juanra, també director, fem els Fantosnuncios. Amb 27 anys. he trepitjat molts festivals i puc dir que l’esperit que es viu al Fantos no l’he trobat enlloc més. Ni tan sols a Sitges. 

Creus que pots guanyar?

Moltes persones de l'equip em diuen que "ens pot tocar el premi del públic",  però jo sé el difícil que és guanyar. El primer curt que vaig presentar al festival era, de forma inconscient, com una mena d'estudi de mercat del tipus de curtmetratge que pot guanyar el Frantosfreak. I el nostre, una paròdia dels viatges en el temps per via anal, no complia els estàndards dels curts més votats pel públic. Amb el d'ara, tenim possibilitats? sí, però complicades. Seria guais que guanyes un curt de Cerdanyola, no passa des de que es feia el festival al Casal de Joves, crec. 

Com vius el fet de presentar-lo davant 2.000 persones?

És màgic. No hi ha cap altre festival on tantes persones es reuneixin per veure un curt. Si aconsegueixes projectar-lo en un cinema, com a molt pots tenir unes 200 persones. Aquí, al Fantosfreak, tens davant fins a 2.000 espectadors. És una oportunitat d'or que cap director novell hauria de deixar escapar: Si teniu un curt seleccionat, veniu a Cerdanyola! És la prova empírica definitiva: saps si un gag, un pla o un gir funciona o no perquè sents la reacció del públic en directe. I a sobre tens la possibilitat, com vaig fer jo, de pujar a l’escenari i afrontar aquest públic enorme.

Creus que el Fantos ha creat escola a Cerdanyola?

Crec que ha generat vocacions. Veure algú del poble fent un curt i pujant a l’escenari és molt inspirador. Jo faig audiovisuals des dels 10 anys, però el Fantos em va fer entendre que podia fer ficció sense treballar a la indústria.

Et veurem més anys al Fantos?

Segur que tornaré, com a director o com a públic. D'idees sempre en tinc i ja estem muntant una productora amb Alejandro M. Richarte. Ara mateix però, estem immersos en el projecte Propera Parada: Cerdanyola.

Has fet servir eines d'IA?

És el tema de moda. L’IA ajuda molt quan tens pocs recursos: per generar imatges, modificar veus, crear música... Crea precarietat? Òbviament. Però si en el món professional s’utilitza de manera adequada, és una eina brutal. M’atreviria a dir que en tots els Fantosnuncios hi ha alguna cosa feta amb IA. Per exemple, la imatge de Cerdanyola amb la 'C' està generada amb IA perquè necessitàvem que fos molt efectista. Clarament no està del tot bé, però els Fantosnuncios són un laboratori per provar coses noves. 

Feliz Suicidio es projecta aquest dilluns 14 de juliol a la primera sessió del Fantosfreak 2025.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.