En la segona nit de Fantosfreak, aquest dimarts 15 de juliol, s'ha projectat Detrás de ti, el curtmetratge de Marc López, segon dels tres directors locals que participen en aquesta 26a edició del Fantosfreak. És una proposta de suspens psicològic que, lluny del surrealisme, fa sentir a l’espectador la por que viu la protagonista. Una peça espontània i pensada per al públic fidel del festival.
Com resumiries el teu curt en una frase?
Jo diria: suspens i simplicitat.
Té aquest toc surrealista que defineix el Fantos d'enguany?
No. M’encanta tocar el terror psicològic, fer sentir a l’espectador les mateixes sensacions que pateix la protagonista del curt, però està lluny de ser surrealista.
I la 'presència estranya' que travessa el festival?
Absolutament sí. 100 % és el focus principal.
Com ha estat el procés creatiu?
Més que un curt, és un crapici. Vaig escoltar una cançó de Los Increíbles de Pixar i vaig pensar: “aquesta música encaixa amb una història de terror que posi els pèls de punta”. A partir d’un objecte i un personatge del curt, vaig començar a desenvolupar la història. No vaig necessitar storyboard ni guió, perquè la música ja marcava tota l’estructura del curt. Li vaig proposar a la meva cosina que hi participés, i vam fer el rodatge en un únic escenari, amb una decoració senzilla i alguns objectes preparats per a l’ocasió, i pràcticament sense il·luminació. Va ser tot molt intuïtiu. Una idea molt pura i espontània.
Estrenes el curt al Fantosfreak. Vas a algun altre festival?
Aquest curt el vaig fer pensant en el Fantos. Tots els curts que faig, els faig pensant amb el Fantos, com si fos la meva parella, amb qui em caso al 100 %. Quan van seleccionar Dretrás de ti, vaig dir: “no publicaré res, vull que la gent s’ho trobi per sorpresa, sense tràilers ni pòsters”.
Quina relació tens amb el Fantosfreak?
Tot i que el Fantos porta 26 anys a Cerdanyola, no el vaig descobrir fins l'any 2016. Descobrir-lo va ser un boom emocional. Sóc artista i il·lustrador, m'encanta el desenvolupament artístic dels curtmetratges. Admiro molt al Rafa i la Laura, per a mi són un model a seguir.
Com acaba un il·lustrador entrant al món audiovisual?
Amb els còmics no pots veure com el públic viu o sent la teva obra, com sí passa amb el cinema. Me’n vaig adonar projectant uns curts de paròdies amb uns amics. L’experiència em va fer viure una sensació nova: veure les emocions en directe i compartir-les amb els espectadors. No només m’agradava el cinema com a espectador, sinó també com a creador.
Els curts et permeten desenvolupar moltes idees i arribar a més gent amb un pressupost reduït. També va ser molt important tenir un punt de referència com el Fantos, on pots parlar amb altres creadors i trobar punts en comú sobre com entenem la creació audiovisual. Va ser el lloc on vaig veure que els meus curts podien arribar al públic.
T’has plantejat fer un curt animat?
Tinc un projecte d’animació molt avançat: ja tinc el guió, els storyboards i tota l’estructura definida. L’animació, a diferència del rodatge tradicional, et permet un ventall infinit de possibilitats, però també requereix un treball molt més intens: cal elaborar cada frame i fer-hi molts retocs, i això fa que el procés sigui molt més lent.
Tot i així, tinc l’ambició no només de participar al Fantos amb aquest curt, sinó de guanyar-hi un premi. Estic convençut, al cent per cent, que amb aquest projecte ho puc aconseguir. A més, fa poc vaig descobrir que podria comptar amb un petit equip local i firmar-lo com a obra d'artistes de Cerdanyola. Vull portar-lo a properes edicions del Fantosfreak.
Com sents que aquest dimarts milers de persones hagin vist el teu curt?
Tenia molta por amb el meu primer curt projectat al Fantosfreak, No te dejaré, perquè tenia molts errors. Però la sensació de veure milers de persones mirant-lo i després percebre'n la bona acollida... No hi ha paraules per descriure l’adrenalina i les sensacions. Potser és perquè no hi estic acostumat, però espero no acostumar-m’hi mai!
Creus que el Fantos crea escola a Cerdanyola? T'ha motivat a tu?
El més important que ofereix el Fantos és la possibilitat de posar-te a prova i expressar-te amb el cor. A diferència d'altres companys de Cerdanyola amb formació professional en audiovisuals, jo no tinc aquesta experiència prèvia. La meva resposta està condicionada per aquesta falta de formació. Crec que seleccionen els curts que encaixen més amb l'ànima del festival, no els millors. No t’hi ensenyen com fer un pla o com il·luminar, però sí un estil únic que convida a crear cine des del cor.
Seguiràs amb els curtmetratges? Et seguirem veient al Fantos?
Absolutament. Els curts que faré ara seran d’animació, perquè crec que és on puc competir amb obres d’alt pressupost, i crec que, sent il·lustrador, és on més puc potenciar les meves eines. De tant en tant, sí que faré curts gravats, però més com un caprici.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.