L’AMB podria patir onades de calor fins a 6 °C més intenses a finals de segle

Les ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ja mostren símptomes clars de vulnerabilitat climàtica, segons un estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, que alerta d’un augment del 27 % de la mortalitat durant onades de calor.

Temperatures extremes a l’interior metropolità

Barcelona i la seva àrea metropolitana podrien experimentar onades de calor molt més intenses i persistents a finals del segle XXI. Segons una recerca de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB (ICTA-UAB), les temperatures màximes podrien augmentar fins a 6 °C en escenaris climàtics futurs, especialment en entorns urbans densos com l’interior de l’AMB, on es podrien superar els 45 °C. A Barcelona ciutat, els termòmetres podrien arribar als 42 °C, i les nits tropicals podrien mantenir mínimes per sobre dels 32 °C prop del mar.

Impactes sobre la salut

En onades de calor recents, s’han registrat augments de la mortalitat de fins al 27 %., constata l'estudi. Tot i que una menor humitat relativa pot reduir la sensació de xafogor, la calor nocturna seguiria sent un dels riscos més greus per a la salut.

Aquest treball reforça la necessitat d’impulsar mesures d’adaptació climàtica, com les que recull el Pla Clima de Barcelona: una reducció del 40 % de les emissions per al 2030 (respecte al 2005), 1,6 km² de nous espais verds i més transport públic. L'investigador Sergi Ventura destaca que “com que més de la meitat de la població mundial viu en ciutats, és crucial entendre com afectaran els futurs esdeveniments extrems, com les onades de calor, a les zones urbanes”.

Simulació d’escenaris futurs amb models d’alta resolució

L’estudi, liderat per l’investigador Sergi Ventura, fa ús del mètode de pseudoescalfament global (PGW) i simulacions meteorològiques d’alta resolució (fins a 1 km), per analitzar com les condicions atmosfèriques que s'han viscut a l'AMB entre 1991 i 2020 evolucionarien sota l’impacte del canvi climàtic fins a mitjans i finals de segle. Les projeccions es basen en un escenari de continuïtat d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, que podria portar a una duplicació de les emissions de CO₂ per al 2100.

Més calor, menys humitat i efecte d’illa urbana

Els resultats revelen un escalfament generalitzat, amb un increment mitjà de 4 °C en les temperatures màximes i de 3,5 °C en les mínimes. L’efecte d’illa de calor urbana es veu reforçat per l’absorció de calor dels materials urbans i la manca de ventilació per brises marines, que també es veurien alterades. A això s’hi afegeix una reducció mitjana de la humitat relativa del 6 % en els valors màxims, amb descensos de fins al 16 % en comarques com el Garraf.

Una atmosfera més estable i propensa a la calor extrema

Una altra dada destacada és l’augment de l’alçada geopotencial a 500 hPa, indicador d’una atmosfera més estable i propensa a episodis de calor extrema persistents. Aquest increment, de fins a 100 metres, es concentraria especialment a la Mediterrània occidental i l’est de la península Ibèrica.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.