14-F: Els partits polítics de Cerdanyola reaccionen als resultats electorals

El PSC ha estat la força més votada a Cerdanyola del Vallès en les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer. Amb el 29,88% dels vots, els socialistes es refermen com a primera força a la ciutat per davant d'ERC (18,56%) i JxCat (12,37%).

Els partits polítics han valorat els resultats electorals en declaracions al TOT.

 

Partit Socialista de Catalunya (PSC)

7.089 cerdanyolencs i cerdanyolenques han votat el PSC en les eleccions al Parlament. Els resultats del Partit Socialista a Catalunya, sent la segona força més votada per darrere d'ERC, permeten que el cerdanyolenc i regidor a l'Ajuntament de Cerdanyola, David González, entri al Parlament com a diputat socialista. "És un honor poder representar la ciutat", explica González.

Pel que fa als resultats del PSC a Cerdanyola, el mateix González destaca les tres raons per les quals la formació està satisfeta amb els resultats. La primera raó és "que el PSC ha guanyat a Cerdanyola en escons i en vots". La segona: "Se celebra una nova victòria socialista a Cerdanyola. Hem guanyat les últimes eleccions municipals, generals, europees i catalanes", assenyala David González. I la tercera raó és que per primera vegada, un cerdanyolenc membre del PSC serà diputat al Parlament.

Quant a la jornada electoral, des del PSC celebren que els comicis es puguin haver celebrat sense grans incidències.

 

Esquerra Republicana

La segona força més votada a Cerdanyola ha estat ERC. La portaveu de la formació local, Helena Solà destaca que els resultats no mostren "grans sorpreses" i assegura que estan satisfets amb els resultats i amb el fet de mantenir-se com a segona opció i amb gairebé el mateix percentatge de vots que al 2017. "Estem satisfets amb els resultats. Hem fet una campanya atípica, però hem pogut arribar a l'electorat", assenyala Solà.

En referència a la jornada electoral, Helena Solà considera que el 54% de participació que s'ha registrat a Cerdanyola no és una mala dada en comparació amb comicis anteriors, a excepció de la inusual alta participació (del 84%) de les eleccions al Parlament de 2017. A més, Solà destaca que durant el dia de votacions han funcionat els protocols de seguretat per la Covid-19 i ha posat en valor el civisme de l'electorat.

 

Junts

La tercera opció a Cerdanyola ha estat Junts. La coordinadora de la formació a Cerdanyola, Àngels Guimerà, es mostra satisfeta amb els resultats obtinguts destacant que es tracta d'un "partit jove". "Es torna a demostrar que l'independentisme guanya en vots i en escons", destaca Guimerà.

La coordinadora de JxCat també dirigeix un agraïment a la gent que ha votat i lamenta l'abstenció tot i que admet que era previsible, tenint en compte la situació de pandèmia.

 

En Comú Podem

En Comú Podem s'ha mantingut com a quarta força en unes eleccions al Parlament. El candidat representant de Cerdanyola, Isaac Martínez, posa en valor que els partits d'esquerres aglutinin la majoria de vots a Cerdanyola: "Ja sabem que Cerdanyola és una ciutat d’esquerres i els resultats ho avalen. Seguirem treballant amb la mateixa il·lusió i esperança, perquè aquests resultats es transformin en polítiques actives en benefici dels veïns i veïnes de Cerdanyola". 

Martínez també assenyala que el veïnat de la ciutat ha donat "una lliçó de democràcia" votant en situació de pandèmia: "Una vegada més, malgrat les condicions, Cerdanyola demostra el seu compromís amb la democràcia".

 

 

VOX, cinquena força

VOX s'ha convertit en la cinquena opció més votada a la ciutat en aquestes eleccions. Sense tenir representació a Cerdanyola, la formació d'extrema dreta ha obtingut 1.871 vots cerdanyolencs.

La majoria de partits consultats han descrit com a "mala notícia" el creixement de VOX i s'han mostrat preocupats per la seva entrada al Parlament. Des del PSC, David González considera el creixement de VOX una "alerta a la democràcia i a la manera de fer política". Alhora, destaca que cal donar resposta al missatge que envia el creixement de l'extrema dreta des de la política i el diàleg, i que cal treballar perquè en les següents eleccions no tinguin la representació que han obtingut ara. Des d'ERC Helena Solà considera preocupant "tenir un partit feixista, masclista, racista i homòfob a la ciutat".

En la mateixa línia Àngels Guimerà (JxCat) reconeix que els costa pensar que VOX formarà part del Parlament de Catalunya. Guimerà també ha relacionat el creixement en vots de VOX amb la pèrdua de vots i escons que ha patit Ciutadans. Per la seva banda, Isaac Martínez (En Comú Podem) defineix com a "derrota de tota l'esquerra", "la irrupció de la ultra dreta al Parlament".

Des de la CUP, Carles Escolà considera que el creixement de l'extrema dreta posa sobre la taula la "necessitat de tirar endavant les polítiques d'esquerra en benefici de la majoria", afegint que d'aquesta manera es podrà "modificar les condicions materials que està utilitzant l'extrema dreta per mentir i enganyar molta gent". Pel que fa al PP, Manuel Buenaño assenyala que el creixement de VOX no només s'ha donat en aquestes eleccions, sinó que ja es va donar en comicis anteriors.

 

Ciutadans

Ciutadans va ser la primera força en les eleccions de 2017, però aquest 2021 s'han convertit en la cinquena. "Es tracta d'uns resultats molt dolents que reflecteixen un augment de la desafecció política i un augment del radicalisme que ens preocupa" diuen des de la formació. Ciutadans assegura que és moment de fer autocrítica i d'analitzar els errors.

Alhora, des de la formació taronja envien un missatge d'agraïment als "apoderats, vocals, presidents i treballadors públics" que han treballat durant la jornada electoral. 

 

CUP

La setena opció a la ciutat ha estat la CUP en la seva unió amb Guanyem. L'exalcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, ocupava la sisena posició de la llista per Barcelona i el seu número s'ha quedat a les portes d'entrar com a diputat al Parlament. Escolà explica que la formació se sent satisfeta amb els resultats obtinguts amb la fórmula de sumar CUP i Guanyem. Els resultats, destaca Escolà, marquen "el camí cap a on s'ha de continuar treballant".

En referència a la jornada electoral, el candidat de la CUP denuncia el fet que les eleccions s'hagin celebrat en la situació actual: "la salut pública no es pot posar en risc com han fet els tribunals i com s'ha fet en aquesta operació d'Estat que intentava evitar un resultat com el que s'ha donat", diu Escolà.

 

Partit Popular (PP)

El PP segueix perdent força a Cerdanyola i ha perdut més de 500 vots respecte a les eleccions de 2017. El seu portaveu a la ciutat, Manuel Buenaño descriu com a "autèntic desastre" elr esultat obtingut a Cerdanyola i Catalunya. Buenaño remarca que no han assolit els dos objectius que es marcaven: creixer i poder formar grup parlamentari propi.