Agustí Alcoberro, exvicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana, ha participat en l'acte unitari "Cerdanyola per la República", que commemorava l'aniversari de la proclamació de la Segona República Espanyola. Avui, al TOT, parlem amb ell sobre el paper que ha de dur a terme la seva entitat en aquests moments.
En quina es troba actualment l'ANC?
Ara estem vivint un moment realment important. Tenim una gran mobilització, molta gent que se'ns ha apuntat i esperem que la manifestació de demà sigui un autèntic èxit. Crec que la societat civil està responent com esperàvem i que la força del moviment independentista continua sent la gent. L'ANC es dedica a oferir els vehicles més importants.
Creu que d'aquí poc hi haurà investidura?
Es fa molt difícil aventurar que passarà en el futur immediat, però estic convençut que a Miguel termini tindrem un govern efectiu pel territori, un govern a l'exili que és el que portarà endavant la causa de la república i, sobretot, gent al carrer a través de les entitats. Aquests tres peus creen una coalició que serà invencible.
Com va viure l'ANC la posada en llibertat de Puigdemont?
Justament en aquell moment, jo ja no era vicepresident de l'ANC, però ho hem viscut amb una gran il·lusió. Feia temps que rebíem només notícies dolentes. L'Embat que podia rebre l'estat en funció del què fes la justícia alemanya, podia ser decisiu. Això ens confirma que el front alemany i el front europeu son molt importants.
No teníem raó quan pensàvem que Europa impediria el que va passar l'1 d'octubre, però sí que veiem que Europa s'acabarà posicionant. L'exili en aquest sentit pot jugar un paper clau.
Fa un parell de dies, Elisenda Paluzie va publicar una carta que va enviar a Jordi Sánchez en la que deia que l'ANC treballaria per denunciar la injustícia que suposa el seu empresonament. Com ho fareu perquè la gent percebi una denúncia i no simplement actes de suport a Sánchez?
Nosaltres treballem per a tots els presos, però n'hi ha un que hi és per la seva condició de president de l'Assemblea Nacional de Catalunya. Hem obert ja diversos fronts internacionals a l'ONU i en altres àmbits europeus mentre continuem amb les mobilitzacions. Com sabeu, vam organitzar amb Òmnium Cultural una caixa de solidaritat en suport als presos que està funcionant molt bé.
Totes les línies estan obertes, i hi continuarem lluitant. El que està cada cop més clar és que la llibertat dels presos és un tema polític i no judicial i va vinculada a la negació de l'estat a acceptar el dret a l'autodeterminació de Catalunya.