'Dones i poder': la legitimitat de les dones polítiques en el focus

L’aula didàctica ‘La Feixa Baixa’ de Ca n’Oliver ha presenciat aquest diumenge 28 de novembre la ponència ‘Dones i Poder’, per debatre què passa quan les dones entren a les esferes de poder i què suposa per a elles fer política. En el debat han participat  l’exalcaldessa de Badalona i actual diputada i presidenta de la CUP, Dolors Sabater, l’exdiputada de la CUP i ambientòloga, Mireia Boya, i l’escriptora i diputada d’ERC, Jenn Díaz.

Les ponents han tocat temes com la legitimitat de les dones en el poder polític, la paritat en el Parlament o els perjudicis a què s’enfronten les dones que exerceixen un poder.

La paritat al parlament

La moderadora ha plantejat l’assumpte de la manca de paritat al Parlament de Catalunya, tot i ser el que compta amb més diputades a la història (64), per donar inici al debat. Respecte d’aquest rècord, Mireia Boya ha apuntat que cal fer una anàlisi qualitativa: “Les comissions importants majoritàriament encara les ocupen homes”, referint-se a àmbits com l’economia o l’urbanisme que, segons l’exdiputada, “manquen de perspectiva de gènere i no tenen en compte el 51% de la població”.

A més, malgrat que les polítiques de paritat són “evidentment necessàries” per tal de representar de manera curosa la societat, tal com ha apuntat Jenn Díaz, totes tres ponents han coincidit en el fet que “no hi haurà prou amb la paritat” perquè les dones siguin representatives al poder. Dolors Sabater ha insistit que “cal desconstruir la política estructuralment i modificar la manera d’exercir el poder”.

En relació amb aquestes qüestions, les ponents han posat sobre la taula el tema de la legitimitat de poder: “Moltes de nosaltres podem tenir un càrrec i això no vol dir que tinguem el poder real; hi ha companys meus al grup parlamentari que amb o sense càrrec tenen més legitimitat que jo”, ha explicat la diputada d’ERC. Sabater ha anat més enllà en aquesta idea, plantejant que aquest fet obliga les dones a “adquirir rols masculins per a no ser tractades de febles”, a i seguir uns “codis del patriarcat” que estableixen preferències i releguen, per exemple, els drets socials i la cultura a temes menors.

Dones en el poder: un nou lideratge

Seguint amb la idea dels canvis profunds en el poder, Boya ha assenyalat que les dones estan canviant la manera d’entendre el lideratge allunyant-se de l’individualisme del “pit i collons” dels homes tal com s’hi ha referit l’ambientòloga. Un lideratge més de consens i que admet matisos, que és automàticament rebutjat tal com ha expressat Jenn Díaz: “Cedir s’entén en política com una feblesa”.

A manera d’il·lustrar aquesta concepció del líder com a ens omnipotent, l’exalcaldessa de Badalona ha explicat fins a quin punt va repercutir personalment en ella l’elecció de Xavier García Albiol com a nou alcalde: “Es va fer una negociació molt dura i a última hora va sortir ell escollit. A mi se’m va atribuir la responsabilitat d’haver-me hagut d’imposar”. A més, partint de la base que qui exerceix el poder ho fa des de la seva experiència, Sabater ha continuat destacant que “pel sol fet de ser presents al parlament ja canviem les coses”.

Una reivindicació amb conseqüències

Les ponents han seguit el debat plantejant les conseqüències que suposen per a les dones intentar canviar el poder. “Patim una violència que ens intenta desacreditar, ens ridiculitza i ens treu legitimitat”, ha dit Mireia Boya referint-se especialment als mitjans de comunicació. En sintonia amb Boya, Díaz ha fet un pas més enllà afirmant que cal “posar el cos per conquerir drets”, i que una generació de dones haurà d’acceptar el cost patir violència per canviar la situació en el futur.

Tot seguit les ponents han esmentat alguns exemples de violències que han patit en l’àmbit de la política. A l’exdiputada de la CUP li van prohibir parlar de certs temes interns de l’organització dient-li que “la roba bruta es renta a casa”. “Quan em vaig adonar que allò era una trampa, vaig trencar el silenci”, segons ha dit l’ambientòloga comparant la situació a quan la violència de gènere es relega a problemes interns de parella. I és que, “despullar el masclisme encara és pertorbador”, segons ha sentenciat Dolors Sabater.

Jenn Díaz ha aprofitat l’ocasió per parlar de com va viure el moment de parlar obertament al parlament sobre la violència masclista que ella mateixa havia patit. La diputada va voler utilitzar el seu focus per fer visible una realitat que pateixen moltes dones, però pel fet d’explicar-ho plorant, va rebre comentaris crítics. Malgrat això, està convençuda que va pagar la pena: “Centenars de dones al carrer sem van acostar dient que elles també eren supervivents”.

Solidaritat entre polítiques

Per concloure el debat, les ponents han plantejat si existeix sororitat entre components de partits de diferents ideologies, és a dir si es recolzen en aquest context de discriminació respecte als homes polítics. Boya creu que “hi ha alguna cosa que està per sobre de les ideologies”. Jenn Díaz creu imprescindible trobar un espai de consens entre dones en tant que comparteixen la mateixa causa, i ha posat l’exemple de quan diputades de Cs i Comuns van consensuar amb ella tirar endavant la Llei Trans.

Dolors Sabater va posar la cirereta a la ponència plantejant els límits entre la democràcia i la “partitocràcia”, reconeixement el repte que suposa imposar-te com a política a alguna decisió de la teva organització. “El concepte de partit requereix una revisió profunda, perquè en si mateix porta a moltes coses que per molt que ens hi resistim, el concepte segueix manant”, ha conclòs la diputada.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.