Un estudi de la UAB i la UOC relaciona les teories de la conspiració amb els populismes

L'estudi ha sigut elaborat pel personal investigador del Departament de Ciència Política i de Dret Públic de la UAB i de la UOC

En l’última dècada, ha incrementat el suport als partits populistes a tot Occident. Un dels aspectes que més ha despertat interès entre els politòliegs són els vincles que hi ha entre les idees conspiratives i el populisme.

En aquest sentit, Carolina Galais, investigadora del Departament de Ciència Política i de Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Marc Guinjoan, professor agregat i investigador dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), han analitzat les possibles connexions en l’estudi «I want to believe: The relationship between conspiratorial beliefs and populist attitudes in Spain » («Vull creure: la relació entre creences conspiratives i actituds populistes a Espanya»), publicat recentment en accés obert a la revista Electoral Studies.

Tot i que a l'hora d'abordar aquesta qüestió, hi ha alguns autors que es mostren partidaris de no diferenciar de manera gaire clara les idees conspiratives i el populisme, perquè consideren que són fenòmens molt semblants, l'estudi de Galais i Guinjoan situa en l'origen de la quüestió les teories de la conspiració. Segons expliquen, "l’exposició a històries de tipus conspiratiu n’augmenta la credulitat, i això, al seu torn, potencia les actituds de tipus populista, especialment el pensament maniqueu". 

 

Dues enquestes en línia i un experiment

Per dur a terme aquest estudi, els autors es van basar, en primer lloc, en una enquesta de resposta en línia per 2.887 persones adultes. Es buscava establir si hi havia alguna relació entre els qui creuen en quatre teories diferents de la conspiració i una sèrie d’afirmacions populistes com ara «molts dels membres del Govern són pocavergonyes» o «la gent que no comparteix les meves idees polítiques està mal informada». 

La segona part de l’estudi va consistir en un experiment, també d’enquesta, en el qual es va seleccionar un grup de participants a l’atzar i se’ls va exposar a una història conspirativa relacionada amb els atemptats de l’11S. Posteriorment, se’ls va fer preguntes per comprovar com es posicionaven respecte d’una sèrie d’afirmacions marcadament populistes i es va veure que el seu grau d’acord amb aquestes idees era molt major que el de les persones d’un grup de control que no havien estat exposades a la història conspirativa.

 

Un món de bons i dolents

D’entre les diferents dimensions del populisme, la que es va veure més afectada per l’exposició a teories conspiratives va ser el maniqueisme. És a dir, la que planteja una visió de la societat dividida entre bons i dolents, entre els qui tenen raó i els qui estan equivocats. Aquesta idea, tal com explica el personal investigador, encaixa bé amb les teories de la conspiració, en les quals sempre hi ha una trama global que amaga la veritat sobre determinades situacions.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.