Les escoles bressol i la sortida de l'AMI, temes del ple municipal del juliol

Aquest 25 de juliol se celebra, a les 19 h, el primer ple ordinari del nou mandat a Cerdanyola del Vallès

 

 

 

Aquest 25 de juliol se celebra, a les 19 h, el primer ple ordinari del nou mandat a Cerdanyola del Vallès. La sala de plens acollirà la sessió del mes de juliol, que té com a protagonistes la pròrroga del contracte de gestió de les escoles bressol municipals, la "neutralitat del consistori" i el Centre Direccional, entre altres temes.

 

 

Pròrroga del contracte de gestió de les escoles bressol

 

 

Amb la vista posada en el pròxim curs 2019/2020, el govern proposarà als grups municipals aprovar la cinquena pròrroga del contracte de gestió del servei públic de les escoles bressol municipals Cordelles i Montflorit. La pròrroga es faria per un curs acadèmic, és a dir, de l'1 de setembre de 2019 fins al 31 d'agost de 2020, i no afectaria a l'EBM Turonet.

 

 

Aquest pas és necessari per garantir l'inici de curs després que el plenari rebutgés les propostes de municipalització del servei que va fer l'anterior govern de Compromís per Cerdanyola. En el ple extraordinari per aprovar les dedicacions dels regidors, Guanyem Cerdanyola va explicar en diversos punts que que el govern tindria el seu suport si haguessin acceptat la condició que plantejaven: portar al ple el projecte de municipalització de les escoles bressol per tal de fer-ho efectiu abans del pròxim curs. Amb la proposta de pròrroga, el PSC rebutja l'opció plantejada per Guanyem, tot i que al ple del 10 de juliol van assegurar no tancar-se a cap possibilitat tot i que necessiten analitzar bé la proposta. També al voltant de les escoles bressol, es debatrà requerir a la Generalitat de Catalunya el pagament dels imports en matèria de contribució al finançament d'aquests centres que es van acordar entre la Generalitat i l'Ajuntament de Cerdanyola l'any 2012.  

 

 

En el ple del juliol, també es proposarà crear la figura del Coordinador General de l'Ajuntament a través d'una modificació de la plantilla i de la relació de llocs de treball. Entre les tasques d'aquesta nova figura estarà dirigir l'àrea d'Alcaldia-Presidència de l'Ajuntament, Coordinar les Àrees de l'Ajuntament, dirigir comitès tècnics, impulsar l'execució dels acords adoptats pels òrgans de govern, entre altres funcions similars. El sou que es planteja és de 69.651,54 euros anuals bruts. Per una altra banda, també es votarà l'aprovació inicial de la modificació del pressupost municipal i l'aprovació dels festius locals: el 4 de maig de 2020 en el marc de la Festa Major del Roser de Maig, i l'11 de novembre de 2020 per la Festa de la tardor

 

A més, el govern proposarà al plenari personar-se com a part demandada en el recurs contenciós administratiu interposat per la Federació Catalana d'Handbol. El recurs s'ha presentat en el marc de la liquidació de la intervenció del servei del PEM Guiera entre 2014 i 2016. 

 

 

Moció per sortir de l'Associació de Municipis per la Independència

 

 

En l'apartat de les mocions, PSC i PP proposaran iniciar els tràmits per a la sortida de l'Ajuntament de Cerdanyola de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), "així com retirar la corresponent aportació econòmica abans de la finalització de l'any. En la mateixa moció, els dos partits donen suport a "garantir la neutralitat del consistori així com de les dependències municipals, evitant l'exhibició de símbols de part". 

 

També com a moció, Esquerra Republicana (ERC) i Guanyem Cerdanyola plantejaran instar al Departament de Territori i Sostenibilitat per a què aturi la tramitació del pla director urbanístic per a la delimitació i ordenació del Centre Direccional. Els dos grups municipals demanen que hi hagi una "participació activa del ple" en la tramitació del PDU del Centre Direccional. Per una altra banda, ERC proposarà l'elaboració d'un Pla de Zones d'Ombra a parcs, places i llocs d'esbarjo. 

 

Per últim, PSC, ERC, Guanyem, En Comú Podem, Junts per Cerdanyola i PP donaran suport al Correllengua 2019 "com a instrument reivindicatiu de la societat a favor de la plena normalització en l'ús social de la llengua arreu dels territoris de parla catalana i a favor de la seva unitat".