La mobilitat i les accions de futur centren el debat electoral de Cerdanyola Empresarial

El desenvolupament de Cerdanyola ciutat del coneixement, la mobilitat i les accions per ser una ciutat amiga de les empreses van centrar el debat electoral organitzat per l'associació Cerdanyola Empresarial. El debat, celebrat el dijous 4 de maig a l'auditori del Parc Tecnològic del Vallès, va comptar amb els candidats dels set partits amb representació a l'Ajuntament: PSC, ERC, Ciutadans, Guanyem, En Comú Podem, Junts i PP.

"Ciutat amiga de les empreses"

Abans d'iniciar-se el debat, el president de Cerdanyola Empresarial, Jaume Maranges, va fer dues peticions als candidats. En primer lloc, va demanar que Cerdanyola sigui "una ciutat amiga de les empreses" i es prenguin accions perquè les empreses puguin guanyar competitivitat i així "tenir capacitat de pagar millors salaris" i "generar més riquesa a les mateixes empreses". Maranges assegura que tot plegat repercutiria en els impostos que paguen i així "es podrien aplicar més polítiques socials". Per una altra banda, l'empresari va sol·licitar als candidats que quan estiguin plantejant-se els pactes per al pròxim mandat ho facin "pensant en Cerdanyola".

Ciutat del coneixement

El debat es va dividir en tres blocs. El primer, preguntava als candidats com creien què en pensaven i com calia desenvolupar la marca de ciutat Cerdanyola, ciutat del coneixement.

L'alcaldable d'ERC, Albert Turon, va considerar que fins al moment "no ha passat de ser un eslògan" i va assenyalar que cal fer-la realitat de la mà de la UAB i de "l'ecosistema de recerca i innovació" que té la ciutat, així com "facilitant la transferència de coneixement de la recerca a la indústria". Pau Ortolà, candidat de Ciutadans, va dir que Cerdanyola ja és una ciutat on es genera coneixement, afegint que cal "cal facilitar que es generin sinergies en aquest ecosistema que ja existeix". També apuntava que cal invertir en infraestructura tecnològica i promoure cultura de la innovació.

Des de Guanyem, Ivan González considera que la marca Ciutat del coneixement representa una idea contra la qual no va ningú, però assegura que es tracta d'un discurs buit de contingut. Per a González, és necessari prioritzar l'educació: "Un Ajuntament ha de promoure la millora de l'educació en la mesura que pot lluitant contra la segregació escolar o eliminant barreres arquitectòniques a les escoles. I facilitant que els estudiants universitaris puguin treballar a la ciutat".

La candidata del PP, Anabel Plans, va coincidir en el fet que es tracta projecte "buit de contingut". Plans afirmava que cal concretar-ho més i generar més connexions entre la universitat i l'empresa privada. L'alcaldable d'En Comú Podem, Pedro Arco, es va posicionar a favor de treballar sobre l'equació "universitat + empresa + administració + veïnat". Arco assenyala que l'empresa "necessita coneixement per avançar-se al futur" i considera que l'Ajuntament ha de planificar una formació ocupacional adequada a les necessitats que tindrà l'empresa.

El candidat del PSC i actual alcalde, Carlos Cordón, va defensar que crear la marca de ciutat "és necessari per potenciar aquests factors diferenciadors que ens fan ser únics" i "ajuda a generar sentiment de pertinença i orgull de ser de Cerdanyola". Per desenvolupar la marca, Cordón assegura que cal fer-ho treballant amb els agents estratègics de la ciutat, i va recordar que el govern actual ha invertit en Ca n'Altimira com a seu de la Ciutat del Coneixement i ha estat present a fires internacionals.

Finalment, l'alcaldable de Junts, Joan Sánchez, va afirmar que l'Ajuntament ha d'anar a buscar directament les empreses que li interessen que s'ubiquin al municipi, en comptes de "vendre metres quadrats". "Vam proposar que això ho fes l'Oficina de Promoció Empresarial, que de moment està fent finestreta única i altres funcions que eren molt necessàries, però també cal fer aquesta captació d'empreses", va dir Sánchez.

Millorar la mobilitat

El segon bloc del debat plantejava les necessitats que té Cerdanyola en l'àmbit de la mobilitat i el paper que té això en l'activitat empresarial. Carlos Cordón (PSC) va ser el primer a intervenir admetent que Cerdanyola i la seva àrea del Vallès Occidental pateixen en temes d'infraestructura. Cordón va posar el focus en el creixement que viurà la ciutat a través del desenvolupament del Parc de l'Alba: "És molt important entendre el Parc de l'Alba com una oportunitat de resoldre problemes de mobilitat". El candidat socialista també va considerar que cal continuar treballant temes com els intercanviadors de Renfe, millorar els accessos a la B-30 o millorar el pont de la UAB.

Pau Ortolà (Ciutadans) va coincidir en la importància que té una bona mobilitat per a les empreses, i va destacar que la millora del transport de persones en transport públic és primordial tenint en compte el tipus d'empreses que es volen captar a Cerdanyola, especialment dedicades a temes de tecnologia i l'economia del coneixement. Per la seva banda, Joan Sánchez (Junts), va denunciar que Cerdanyola és "una ciutat bastant maltractada per les administracions" en l'àmbit de les infraestructures de mobilitat, i va defensar la necessitat de pacificar el trànsit i fer el Túnel d'Horta.

Anabel Plans (PP) també va defensar el Túnel d'Horta i va criticar que es "persegueixi el vehicle privat". Per la seva banda, Pedro Arco (En Comú Podem), aposta per fer un "transport públic assequible per als veïns" i es va oposar a la construcció d'infraestructures que travessen Collserola. Arco va criticar que "en quatre anys no s'ha fet el Pla de Mobilitat" i va defensar que Cerdanyola ha de convertir-se en una ciutat de "model 15", és a dir, que "que la gent pugui accedir als serveis públics caminant en 15 minuts". En resposta a la qüestió del Pla de Mobilitat, Cordón va recordar que el Pla va quedar aprovat inicialment al final del mandat de Carme Carmona (PSC) i que tampoc es va aprovar durant el govern de Compromís.

Albert Turon (ERC), va denunciar que s'hagin "perdut inversions" per aplicar en polítiques de mobilitat i proposa facilitar els trasllats a peu i en bicicleta, així com una línia d'enllaç que connecti les estacions de tren de Cerdanyola amb els polígons i els barris. Ivan González (Guanyem) va recordar que el repte de la mobilitat "no és només poder arribar als llocs, sinó també lluitar contra el canvi climàtic", i es va posicionar en contra del Túnel d'Horta. Per començar a millorar la mobilitat i el transport públic, González considera que cal que l'Ajuntament guanyi competències en aquest àmbit.

Ciutat atractiva per a les empreses

En l'últim bloc, Cerdanyola Empresarial va demanar que els candidats expliquessin quines mesures prendrien perquè Cerdanyola sigui una ciutat atractiva per a les empreses. La primera intervenció va ser de Pedro Arco (En Comú Podem), qui va optar per "apostar pel medi ambient i la sostenibilitat com a forma de negoci" per tal que la ciutadania vegi les empreses com a amigables i "fer un teixit social de poble".

Pau Ortolà (Ciutadans) assenyala que cal escoltar les empreses i va demanar que qui guanyi les eleccions sigui "amigable amb les empreses". Ortolà també va fer referència al pacte dels partits independentistes locals en favor del procés d'autodeterminació de Catalunya i va posar en dubte les prioritats d'aquests partits i dels possibles pactes del PSC.

Ivan González (Guanyem) va posar el focus en el canvi de model de gestió de residus, el qual afectarà les empreses i els comerciants. "L'Ajuntament ha d'ajudar el petit comerç a implementar aquest canvi de model". González també defensa la pacificació dels eixos comercials i la pujada de l'IAE. "És bo que la gent sàpiga i entengui que les empreses col·laboren pagant impostos a la seva ciutat i que això va a polítiques socials". L'alcaldable va acusar el govern del PSC de bonificar els impostos de les empreses.

Des del PSC, Carlos Cordón va assegurar que el seu govern ha intentat estar a prop de les empreses: "Amb l'ajuda de tots els grups municipals hem intentat posar en marxa campanyes i ajudes perquè la gent pugui apujar la persiana cada dia". Cordón també va recordar que s'ha creat la primera Oficina de Promoció Empresarial o que s'han fet certàmens i formacions com el Talent Factory, així com va destacar el procés de redactat d'un Pla de Polígons.

Joan Sánchez (Junts) va assegurar que al seu partit estan a favor de què les empreses paguin impostos, però va anunciar que no els incrementarien. "No seríem partidaris d'apujar impostos, sinó de bonificar-los amb mesures de sostenibilitat o de contractació de diferents col·lectius, entre altres". Sánchez també considera que cal fer més espais d'oficines i va proposar fer un espai firal al municipi.

En el seu torn, Albert Turon (ERC) va plantejar que l'Oficina de Promoció Empresarial tingués més ambició. Per fer-ho, Turon assenyala que cal "estabilitzar la plantilla" del servei de Promoció Econòmica. "També cal donar suport al comerç local i als projectes d'economia solidària", va dir, afegint que la ciutat té la necessitat de comptar amb el Pla de Polígons i amb una participació activa de les empreses en la vida social.

Anabel Plans (PP) va destacar "tres punts clau": Una fiscalitat baixa, seguretat jurídica i que Cerdanyola es declari amiga de les empreses. Plans va assegurar que la legislació local hauria de ser més clara i va posar com a exemples alguns punts de l'ordenança de les terrasses.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.