Una recerca de la UAB analitza les claus de les kellys per superar-ne la invisibilitat

L'anàlisi se centra en com el col·lectiu de les kellys ha construït la seva identitat com a grup i ha coordinat les seves accions a partir de relacions de solidaritat i resistència

Una recerca de la UAB i de la UOC apunta al fet que diversos processos de l'estratègia de les kellys, que ha portat la lluita més enllà de la seva professió, poden servir com a inspiració a altres moviments i col·lectius socials.

La reforma laboral aprovada el 2012 a Espanya va tenir conseqüències directes i molt negatives per a milers de treballadors. Un acomiadament més barat, més poder per a les empreses i l’augment de la contractació indefinida. Un dels col·lectius que les va patir va ser el de les autoanomenades kellys, les cambreres de pisos, les treballadores que netegen les habitacions i els espais comuns dels hotels.

Els investigadors del Departament de Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Alan Valenzuela Bustos i Francisco Tirado Serrano, i de la Universitat Oberta de Catalunya Ana Gálvez Mozo i Verna Alcalde González, han analitzat com el col·lectiu de les kellys ha construït la seva identitat com a grup i ha coordinat les seves accions a partir de relacions de solidaritat i resistència.

Molt sovint, aquestes treballadores fan jornades laborals llargues i extenuants a canvi de salaris molt baixos i condicions precàries. A això s’hi suma el fet que es tracta d'una feina feminitzada, infravalorada i sovint invisibilitzada. "Són diverses les dimensions que contribueixen a la invisibilització de les kellys, ja que s'ajunten elements de gènere, de raça i de classe social. A més, exerceixen una feina de neteja, al qual històricament se li ha requerit ser invisible en l'espai social dels hotels", explica Alan Valenzuela, estudiant de doctorat del programa Persona i Societat en el Món Contemporani de la UAB i autor principal de l'estudi, els directors del qual són Ana Gálvez, de la UOC, i Francisco Tirado, de la UAB.

De Facebook a la lluita col·lectiva

L'organització Las Kellys va sorgir per denunciar aquesta situació i aconseguir millores gràcies a l'acció col·lectiva. Els primers passos d'aquest moviment social es van fer en un grup de Facebook en què cambreres de pisos compartien les seves experiències laborals, s'escoltaven i es donaven suport mútuament. El 2016, es va presentar oficialment el moviment en defensa de les seves condicions laborals.

Des de llavors, les kellys han reeixit a donar una gran visibilitat a la realitat del seu col·lectiu. "Han aconseguit que aquesta precarietat laboral en el sector de la neteja als hotels sigui objecte no tan sols d'atenció mediàtica, sinó que estigui en el centre del debat públic. Han mostrat a la societat de manera molt contundent i impactant les terribles condicions laborals a què estan sotmeses diàriament", explica Ana Gálvez, professora de la UOC i coautora de l'estudi. Darrere d'aquests assoliments hi ha una estratègia que es basa en la solidaritat, la seva capacitat de mobilització i activisme i l'enorme empoderament que han aconseguit com a col·lectiu.

Inspiració per a altres col·lectius

El moviment de les kellys s'ha teixit a partir de dos conceptes: solidaritat i resistència, que al seu torn estan representats en els seus eslògans més significatius. Amb el primer, "Som les dones que netegem", es genera una relació de solidaritat entre totes les dones que fan aquesta feina. El segon, "Som la base estructural de l'hotel",  funciona com un eslògan de resistència per mantenir i millorar l'ocupació, i identificar les cambreres de pisos com a treballadores clau en el negoci dels hotels.

Amb aquests dos eslògans han aconseguit obtenir visibilitat i empoderament, la qual cosa ha ajudat a enfortir el seu missatge i a transmetre la importància de la seva tasca a la societat.

Els investigadors consideren que molts dels processos que han dut a terme les kellys poden servir per tal que altres moviments i col·lectius socials es puguin inspirar en la seva creativitat a l'hora de proposar alternatives i fer les coses de manera diferent, així com en les seves estratègies per donar visibilitat a una activitat que es mantenia oculta i infravalorada.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.